Enquestes, tercera edat i l’espiral de silenci


onl-sondeo-660px-cast-1441482613511Són les 18h34 d’un dimècres i sona el telèfon a casa, no pas el mòbil sinó el fixe -aquell que els de la meva generació només fem servir a la feina i per obligació-. Despenges i a l’altra banda hi ha una persona que vol saber què vas votar fa 3 anys i què votaràs el proper 27S. El procés cerebral que s’activa determina si vols respondre o no a partir del teu humor, cansament o ves a saber. Però ¿estaves a casa un dimècres a les 18h34 per a respondre una enquesta? Si la resposta és sí és per tres motius: perquè ets un jubilat o no treballes perquè estàs a l’atur, tens festa aquell dia o perquè l’utopia de la conciliació laboral i familiar funciona en el teu cas. Les enquestes electorals les fa gent que treballa i les fa en horari laboral.

Les enquestes les carrega el dimoni i les carrega en forma d’intencionalitat política, en forma de suport a una llista electoral concreta o en forma de desmobilització. No hi ha innocència perquè el biax hi apareix a partir del moment en que les enquestes avui segueixen sent telefòniques (a telèfon fixe) i la simple aplicació del sentit comú ens mostra que qui respon una enquesta pertany a un grup molt concret de la població. A més a les eleccions a la Generalitat es produeix el fenòmen de l’espiral de silenci, el guardar en secret l’opció política escollida o aquelles que es mediten com a possibles. Vegem-ho en detall i en comparació amb 2012.

Al 2012 es va produir un fenòmen sorprenent: va haver-hi un abisme entre les enquestes i el resultat final. Totes les enquestes excepte una van pronosticar una victòria rotunda de CiU al novembre. El CEO va arribar a situar el resultat en uns històrics 70 escons, El Periòdico en 65, La Vanguardia en 66, RAC1 en 64 i l’Ara 66. El camí de Mas cap a la Generalitat seria una gran marxa patriòtica. Aquelles enquestes no van saber captar l’aparició de la CUP, el primer gran esclat de Ciutadans, la fidelitat del votant d’ICV-EUiA i la resistència del vot del PSC i PP.

Què va fallar al 2012 a les enquestes? D’entrada ens hem de situar en un context d’inici del procés independentista. El vot sobiranista es va hiperventilar per primera vegada i es va entrar en una espiral mediàtica on es donava per fet que CiU captaria el vot de PSC i d’ERC perquè ‘no hi havia alternativa‘ i ICV i C’s quedarien reduïts a la mínima expressió. Es parlava de la pròxima desaparició d’aquests partits i s’assumia amb naturalitat des de les tertulies dels mitjans en català que Mas podria governar amb comoditat 4 anys a la vegada que apretaria al govern central per fer avançar ‘el procés’. Quan La Razón va publicar la seva enquesta otorgant 56 escons a CiU i posant a la CUP al Parlament, aquesta fou rebuda amb menyspreu. Havia nascut el Processisme tot i que es necessitarien 3 anys i un 9N per convertir-lo en la ideologia política hegemònica als mitjans catalans. El futur del procés el determinarà el futur polític de Mas, com al 2012.

Què havia fallat? Per a respondre a això tornem a l’argumentació de l’inici. Qui està a casa per a contestar i d’aquests qui vol constestar una enquesta de com a mínim 15′ de durada? Habitualment els més motivats. Avui els que ens mirem del dret i del revés les enquestes constatem que es repeteix una constant a les enquestes publicades ara sí en cascada: el vot independentista està motivadíssim. El Periódico a la seva enquesta de diumenge dona una dada determinant: el 80% del vot que al 2012 va anar a CiU, ERC i CUP està decidit, però només el 40% del vot d’ICV, PSC, PP i Ciutadans ho està. Els indecisos seran determinants un cop més.

L’ambient d’avui a Catalunya no és gaire diferent, de fet des de 2010 l’ambient es xafogosament sobiranista i no participar de la festa o de tota la festa pot ser motiu per ésser assenyalat per part d’una ultra-minoria sobiranista massa sorollosa. Una part gens petita de la nostra societat ha caigut en una espiral de silenci. Aquest fet, juntament amb el de qui respon les enquestes telefòniques, també està determinant la tendència de les enquestes que tenim sobre la taula. Hi ha un vot que no es pronuncia i que potser està més decidit del que creiem. Es repeteix la mateixa història? Està per veure i jo no signo cap resultat que no inclogui els 71 escons per JxS.

En conseqüència hem d’interpretar les enquestes no pas com a punts d’arribada, sinó com la foto de sortida d’una cursa de fons. La capacitat de creixement de les candatures dependrà de la participació. Si es situa per sota del 65%, la victòria de JxS serà inqüestionable en escons (veurem en vots), però si es situa per sobre podria passar com al 2012.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s