Reset a la política catalana


2759363747_e853b82045_bEl fenómen més interessant que estem vivint és la re-ordenació i re-configuració de l’espai polític del catalanisme. Un procés que té el seu actual punt d’inici a les eleccions catalanes de 2010 i que, com tot apunta, tindrà un punt àlgid el proper 27 de setembre. Nous actors, noves configuracións, nou reflex de pluralitat del país i possiblement nous pactes. Fem un cop d’ull al que ens pot esperar en un futur.

CDC + ERC, un ‘Catalan National Party’ sobre la tomba del pujolisme.

L’objectiu del catalanisme burgés des dels seus inicis amb la Lliga Regionalista ha estat vertebrar un únic moviment catalanista. Pujol el va anomenar ‘el pal de paller‘ i Mas ‘la casa gran‘. El cas català és peculiar perquè no existeix un únic partit nacionalista, sinó diversos i amb matisos diferents i intensitats nacionals diferents. Igual que la fundació de CiU per allà als primers 80 i la neutralització d’ERC, el catalanisme del segle XXI vol crear un gran espai nacional a imatge i semblança del Scottish National Party (SNP).

Sota el paraigües de Junts Pel Sí, CDC pot encarar un procés de re-fundació havent abduït al sector més ‘de dretes’ d’ERC, el que havia mogut el seu vot cap a CiU després del tripartit. Amb el dimoni d’Unió Democràtica fora i punt de menjar-se l’escenografia de sucre de ‘Demòcrates de Catalunya’, CDC encara un procés tranquil de refundació amb un govern garantit per 4 anys passi el que passi, amb DUI o sense.

ICV + Podem + EUiA, reimaginant el PSUC.

Dir que per a molts històrics de l’esquerra catalana Barcelona en Comú sonava a la música del PSUC no és cap exageració. La fòrmula basada en que ‘sumar multiplica’ ha portat un gran bon resultat polític a nivell català. L’espai ‘confluent’ d’esquerres ha passat dels 120.000 vots d’ICV-EUiA al 2011 als 350.000 al 2015 de les diferents confluències i ICV. L’espai que ocuparà Catalunya Sí Que Es Pot segurament serà el del PSUC dels 70 i 80. Ja veurem si CSQEP serà capaç d’assumir el repte de vertebrar de nou l’esquerra catalanista i articular un discurs pròpi i sobiranista, allunyat de l’independentisme de saló i coreografia de Junts Pel Sí i la CDC que es prepara.

A diferència de Junts Pel Sí, o la nova CDC, Catalunya Sí Que Es Pot sí té un programa per a Madrid sota les mateixes sigles i fòrmula i veurem si, com avui pronostiquen les enquestes, serà capaç de ser la força més votada a Catalunya en les Generals de la tardor gràcies a la suma del vot català de Podem + ICV + EUiA.

CUP, ocupant l’espai històric d’ICV sobre les ruïnes d’ERC.

És molt interessant el paper de la CUP. La seva evolució política va lligada a la trajectòria personal de David Fernàndez i, en menor mesura, Quim Arrufat. La seva estratègia d’esquerra independentista desacomplexada i, de moment, sense taques per govern ha donat grans resultats en les eleccions del 24M. La CUP es prepara ara per multiplicar 3 els seus resultats electorals i ocupar l’espai que ICV ha deixat vacant en la seva integració a CSQEP (els 8-14 escons).

Quin paper li espera a la CUP? El d’una oposició forta que vol construir ponts nacionals i socials i que difícilment podrà enemistar-se tant amb CSQEP (amb qui, com amb BCN En Comú, comparteix codi ètic i gran part del programa electoral) com amb Junts Pel Sí, amb qui la seva suma podria ser decisiva per una hipotètica proclamació independentista. La CUP es prepara per a captar o retenir el vot més d’esquerres d’ERC que difícilment pot acceptar el pacte amb CDC i la seva neutralització. Sentit Crític va xifrar la captació de vot d’ERC per part de la CUP en, ni més ni menys, que 100.000 vots. Vots que no anirien a Junts Pel Si i que explicarien les opcions de la CUP per a treure de 6 a 12 escons (depenent de l’enquesta).

Unió Democràtica, la Lliga Regionalista del Segle XXI.

Algú de debó creu que UDC es presenta a les eleccions per a no treure res? La reconstruïda Unió Democràtica podria estar cridada a ser la visagra del nou catalanisme polític i ser el pont entre Madrid i Barcelona. A diferència de les formacions que hem vist, UDC es prepara per a ser la veu de la burgesia catalana amb pedigrí, la que comença a expressar públicament que això de Junts Pel Sí no ho veu clar i que demana seny. Igual que la Lliga Regionalista era la veu d’una burgesia de principis del segle XX preocupada per la falta d’atenció del Rei per Catalunya, UDC serà la veu de la burgesia i l’aristocràcia catalana preocupada per la falta d’inversions i pèrdua de pès polític de Barcelona envers Madrid i la gran pagesia lleidatana, qui sempre ha trobat en Duran i Lleida la seva veu contra les ‘peonadas’ del sud i la política agraria de la Unió Europea.

Electoralment ocuparà un espai relativament nou i que fa frontera entre Ciudadanos el PP i, sí, CDC. És molt possible que a més de ser la sorpresa del 27S, sigui una peça necessària per a poder continuar la política de retallades i privatitzacions que insinuen els ideòlegs de Junts Pel Sí, ara camuflats darrera un testaferro de rostre dur.

Ciudadanos, els oportunistes pescadors.

Si hi ha una amenaça de dinamitatge controlat de les institucions catalanes aquest és Ciudadanos. Encaperrada la candidatura de Junts Pel Sí, amb la inestimable ajuda de centenars d’hiverventilats, d’assanyalar a CSQEP com “l’enemic del procès”, Ciudadanos es prepara per assaltar sense pietat l’espai polític del PSC i el PP.

Hi ha una gran diferència entre el PSC o el PP i Ciudadanos. Tant el PSC i el PP, els dos grans partits del règim del 78 i de l’etapa autonòmica, eren partits que acceptàven el catalanisme polític i el joc català. Ciudadanos serà més semblant a un PSOE català o un PP Extremeny en quan serà el partit que concentrarà el vot del ‘No’ pur i dur i sense matisos. Ciudadanos està cridat a ser un partit lerrouxista en tot el seu significat: dreta, demagògica i anti-catalana contrari al nacionalisme català.

PSC i PP, pas ferm cap a la irrellevància.

Sense rumb i desfigurats apareixen els dos grans partits del règim del 78. Desprestigiats i podrits per la corrupció, PSC i PP tenen aspecte de PASOK el primer i Front Nacional el segón. El PSC està desautoritzat pels seus propis companys del PSOE en quant no accepten cap concessió a Catalunya. El PP corre a la desesperada a captar el vot ultra del ‘No’ i evitar la pujada del vot de Ciudadanos.

Ambdós partits hauran de lluitar contra la blanca i radiant Unió, que els hi pendrà el vot burgès, català i conservador i Ciudadanos, que pescarà en els barris més humils de l’àrea metropolitana de Barcelona i Tarragona, zones històricament de vot socialista.

5 thoughts on “Reset a la política catalana

  1. Bon anàlisi, peò no estic d’acord en dues coses:

    les CUP no es poden equiparar amb l’anterior ICV. Aquesta, tenia una importantísima base de votants no indepes. La CUP la té de indepes purs i durs.

    El missatge de Ciutadans, amb el que en bona part, jo m’identifico (i no, no sóc espanyolista, ni catalanista; sóc català i espanyol), no el pots calficar com a anticatalà, i menys, de dretes. El fet d’anar contra el nacionalisme català no és anar contra Catalunya, de la mateixa forma que anar contra el nacionalisme espanyol, no és anar contra Espanya. Aquest és un eslogan propiciat pel pujolisme, que per desgràcia ha fet fortuna en tot l’actual catalanisme. ës cert que hi ha molta gent a Ciutadans, especialemnt en els dirigents, que provenen d’una dreta. Però n’hi ha molts, i entre les bases més, que provenen d’un PSC que mai va saber on tirar.

    Existeix una tendència a associar formes d’Estat amb una banda o altra de les ideologies. Jo no hi estic d’acord. Una reestructuració de l’Administració( millor, les 6administracions6) inclús un replantejament de les competències, no són idees intrínsecament de dretes o esquerres. Si amb això s’aconsegueix una educació digna (que no recordo haver tingut mai en aquest país des que tinc us de raó; no tot és culpa de la eso), una sanitat que no tingui els xiringuitos infames que té ara, molt més ràpida i amb menys despesa, si aconsegueixes unes pensions dignes,…en resum, si consegueixes que aquestes reivindacions de la majoria de la població, s’aconsegueixen, o milloren…què hi tindriem a dir?

    I tb et recordo que a l’anterior legislatura Ciutadans votava majoritàriament amb ICV. De fet quan parles amb gent de dretes de veritat, veuen a Ciutadans com un partit socialdemocrata clàssic, i pot ser que així sigui, per molt devaluada que estigui la etiqueta actualment.

    En fi,tampoc vull fer una defensa aferrissada de cap partit (sí de les idees), perquè Ciutadans com tots els partits amb els que he simpatitzat, m’acabarà decebent. En aquest sentit, la meva experiència al pSC em servir per vacunar-me, par mai més tornar a militar en cap altre i mirar-me’ls tots des de ben lluny.

    acabo

    Salut I República!

    1. Gràcies pel comentari, Jordi.

      Deixa’m matitzar varies coses. D’entrada és un exercici de “Què crec que pot passar” a partir del 28S. PArlo de la re-estructuració dels espais electorals. Per això dic que la CUP ‘ocuparà’ l’espai de ICV, no perque ICV sigui un partit indepe a l’ús, sinó perquè es quedarà amb el seu espai electoral de 8 a 14 escons, sent l’oposició a l’esquerra de l’esquerra. Tot això tenint present que el centre polític a Catalunya s’ha mogut, per fi, cap a l’esquerra.

      Ciudadanos la situo com un partit que, per desgràcia, ha passat de ‘no nacionalista’ a ‘nacionalista espanyol’, però tens raó que titllar a un partit català que ha fet el salt a la política espanyola d’anti-català és fer el joc als hiperventilats. Si et sembla ho canvio.

      Salut i república sempre.

  2. Interessant anàlisi sobre el futur immediat de la política catalana.

    Tinc algunes diferències que passo a comentar-te:
    1. El paper de Junts pel Sí. Jo sincerament no veig 4 anys de legislatura, la data de caducitat ja està pactada entre CDC i ERC, 18 mesos. És molt important saber quants dels diputats que traurà la coalició seran afins a Mas i a Junqueras. Si la suma dels diputats d’ERC, Si que es pot i CUP fan majoria Mas tindrà una espasa de Damocles durant el seu mandat. No gaire bon escenari per reinterpretar CDC i la seva successió amb tranquil•litat. No auguro molt de temps de vida a un grup parlamentari amb interessos de fons tan diversos.
    2. Catalunya sí que es pot. A diferència de Junts pel sí, sí que crec que té vocació de durabilitat. Amb un discurs social molt definit, el seu repte és tenir un projecte nacional clar i sense complexes davant la dreta convergent. ICV evoluciona al confederalisme. EUiA i Podem tenen referència estatal. És de suposar, doncs, que no són secessionistes. El seu candidat i el seu programa, però, són massa propers a l’independentisme. No sé si per atraure vots esquerrans de Junts x si, si era per seduir Procés Constituent, un micropartit que ha optat a encapçalar la candidatura amb dues persones diferents las darrers mesos. En tot cas, caldrà que tinguin les idees molt clares quan sigui 28S.
    3. Unió. Jo com a partidari de l’Espanya plurinacional desitjo sort a totes les candidatures que van en aquesta línia. Però sincerament no veig gaire espai per a UDC. El catalanisme conservador és a Junts. La conversió indepe dels dirigents de CDC és instrumental. A més l’electorat de CiU penso que és el més motivat en l’independentisme de foc d’encenalls o processisme al qual feu referència en Lopez Tena, l’arqueòleg o tu mateix a Twitter. Si Unió vol ser la CiU d’abans cal que es dirigeixi a les classes mitjanes del país, i no només als empresaris de l’Upper Diagonal.
    4. PSC. Jo crec que serà la sorpresa de la nit electoral. Han aguantat molt bé a les municipals i no presenten símptomes de descomposició com el PP. L’Iceta és un molt bon candidat i tindran un duel amb CSQEP i Cs per retenir fuga de vots.
    5. Cs i PP. La fortalesa dels uns serà directament proporcional a la debilitat dels altres. La candidatura d’Albiol diversifica els missatges de campanya i reforça l’eix ideològic en detriment del nacional. Com a partits centralistes que són, la seva salut aquí dependrà del paper que tinguin a la política espanyola. Per tant, a la llarga Cs té les de perdre davant el PP, si bé ara passa per grans problemes a Catalunya com he dit abans.

    En qualsevol cas, no serà fins després de les generals que el mapa polític nou català no començarà a estabilitzar-se. Una salutació i bona campanya!!

  3. ¿C’s dreta anticatalana?Ya veo que el catalanismo,incluso la supuesta izquierda,sigue con los mismos tópicos de siempre…Poco argumento,y además contradictorio,pues como señala otro lector,C’s con quien más ha coincidido es con ICV,a pesar de los demagogos que insisten en colocarlo a la derecha del PP.Y eso de que quiere “dinamitar” las instituciones catalanas,te lo has sacado de la manga,pues ya se ha señalado como un partido claramente autonomista,Pero claro,todo aquél que no trague con el innegable “fet diferencial” es supuesto un radical anticatalán de extrema derecha,cuando son los partidos catalanistas (incluida la supuesta izquierda) los que tienen actitudes ultraderechistas,sobre todo en lo lingüístico,como se ve en el empecinamiento en seguir negando la educación en castellano,hecho insólito en el mundo.

  4. El que no suporto de la CUP és que hagin afavorit la dreta espanyola i l’europea amb l’abstenció a les eleccions que no són d’àmbit català. Això que diuen que no és el nostre país diu molt poc de la seva solidaritat entre pobles, especialment ara amb el TTIP damunt el cap, el deute, les retallades socials.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s