La marxa triomfal


Per a anar bé el 27S a la nit les urnes han de donar no pas la majoria absoluta d’escons al Parlament a la llista de Junts Pel Sí, sinó també la majoria de vots, a ser possible per sobre del 70%. De fet es podria assumir que aquest és l’escenari en el que es treballa al sobiranisme: una victòria còmode de la llista de CDC+ERC+Òmnium+ANC i d’un a tres escons de la llista de la CUP per a assolir els 68 escons. La possibilitat de no sumar suficients escons no existeix i que Junts Pel Sí quedi segona en vots i/o escons ni es contempla. En un atac de tietisme saturat de laca l’han anomenat ‘la revolució dels somriures’. El camí cap al 27S és una marxa triomfal on res pot sortir malament si deixem de banda la ideologia i cantem una cançó de tornada fàcil i lletra buida amb un somriure a la boca.

Les tertúlies i els propis mitjans catalans fomenten aquest ambient d’eufòria i hiperventilació on tot és indiscutible. És normal que a twitter una discussió política pugi de to si no és per aplaudir la llista unitària i profetitzar l’enfonsament de totes les altres candidatures o donar credibilitat a qualsevol notícia contrària o crítica a Junts Pel Sí. No parlo d’una discussió amb un friki twittaire amb ganes de trollejar, sinó amb gent que en forma part de manera directa o indirecta de Junts Pel Sí, gent que hauria de guardar -ni que sigui per estètica- un mínim de prudència. Assanyalar i linxar als dissidents de dins o de fora del sobiranisme sembla estar ben vist a la Catalunya que lluita per la llibertat. Contra la dissidència tot està admés.

Parlàvem de la majoria hegemònica i el paper dels mitjans de comunicació en l’ambient polític català i darrerament hem descobert més d’una veu crítica dins de TV3 sobre el paper dels informatius dins el procès. Si no en teniem prou amb l’amonestació del CAC al monogràfic sobiranista posterior a les eleccions del 24 de maig, el sindicat de periodistes denuncia el segrest de la linea editorial dels Telenotícies en pro de l’estratègia electoral de Junts pel Sí. Les llums d’alarma s’encenen quan tan sols Xavier Rius (aquest Xavier Rius), el Modernet de Merda o el twitt humorístic gestionat pels periodistes de política dels mitjans catalans ‘Autobús de Campanya‘ denuncien que, efectivament, TV3 està al servei d’Artur Mas i de la seva campanya electoral.

“Nosaltres” o el caos!

hl_nosotros_o_el_caosNingú sap ben bé com es comptabilitzarà el ‘No’ el 27S perquè, de fet, ningú ha escrit enlloc com es comptabilitzarà el Sí. En els resums esbiaxats que l’excèrcit de tertulians sobiranistes ens vomiten a l’hora de l’esmorzar dins del café amb llet, el Sí ha de guanyar amb majoria absoluta i si no haurà guanyat el No. El ‘No’ ens portarà a una catàstrofe absoluta, el caos. Per a assegurar que queda clar envien a un Romeva amb la lliço de qui mana a Junts Pel Sí ben apresa a cridar-ho als quatre vents com un hiperventilat més. És un resum fàcil de memoritzar i repetir davant els dissidents: no assolir la majoria absoluta no és una opció simplement perquè ‘There is no alternative’ i per a mostra l’article d’opinió de Germà Capdevila al pamflet El Punt/Avui. Cal repetir un milió de cops que no hi ha res a fer: o arrassem electoralment o Catalunya serà de nou humiliada. La DUI o res. Investir còmodament a Artur Mas president o el Caos en majúscules. Dit d’altre manera: Nosaltres o el caos, no hi ha alternativa.

Començo a preguntar-me què passaria si es complissin les poques enquestes que van apareixent. Començant per la de El Periódico del passat mes de juny, l’enquesta interna del PP que va difondre Enric Hernández, director de El Periódico o la sempre poc fiable enquesta de La Razón, res indica que Junts pel Sí pugui assolir per si sola la majoria absoluta. Al contrari, sembla estar-se mobilitzant un vot del cansament davant el processisme que podria donar més d’una sorpresa. Si això succeïs ¿qui seria assanyalat com a culpable?

Els processistes no contemplen no assolir la majoria absoluta perquè no fer-ho deixaria al descobert que l’enèssim full de ruta de Mas persegueix matenir ERC atrapada al grup parlamentari de CDC durant 4 anys, donant estabilitat al proper govern de les retallades que ens espera passat el 27S. Efectivament, la llista unitària no és res més que la garantia de supervivència política d’Artur Mas després del temporal sobiranista. Amb el procés segrestat pel partit creat per la burgesia catalana per tal d’apuntalar l’statu-quo del 78, l’opcio del ‘caos’ es presenta com l’oportunitat única de crear una majoria trencadora, sobiranista i evidentment d’esquerres. Ben mirat potser depen només de nosaltres trencar amb la Catalunya carrinclona i etnicista de CDC; acabant d’una vegada per totes amb la Catalunya del 78, inclosos els seus fills i nets polítics.

BCNEnComú va guanyar a Barcelona i ¿qui recorda ara que les municipals havien de ser ‘la primera volta de les plebiscitàries’?Ben mirat, el ‘caos’ que ens vol vendre Junts Pel Sí és l’oportunitat que molts esperàvem per canviar les coses de debó.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s