La llista del Ventolin


2343905328_a338fafc99_bSom a un moment política, social i econòmicament trepidant i en el que la successió de fets, notícies i girs inesperats que ens posen a les portes d’un canvi amb dos únics precedents històrics: 1931 i 1978.

Els resultats del 24M van posar sobre la taula un escenari totalement inesperat. La Catalunya conservadora i liberal encarnada en CiU estava girant a velocitat de creuer cap a l’esquerra, fruit d’una mescla de cansament, d’absència de resultats i mobilització d’un votant que, fins fa un any, no sabíem cap a on es decantava. La inesperada victòria de Barcelona en Comú i el vot assolit el 24M per part de les candidatures ‘de confluència’, en tota la seva pluralitat, i una inesperada enquesta de El Periódico posicionant a la unió de Podem i Iniciativa com a segona força política cara al proper 27S han fet la resta.

Quinze dies enrera, només quinze, el front sobiranista sorgit de l’expulsió de totes les forces que des del sobiranisme segueixen apostant pel dret a decidir, es trobava absolutament dividit i sense un projecte comú. Recapitulem: Mas proposava una ‘llista del President’ amb ell de líder i sense sigles visibles que aglutinés tot l’espai independentista. Junqueras (ERC) i Fernández (CUP) seguien proposant llistes per separat amb un punt en comú: la DUI. Els sectors mediàtics del sobiranisme, RAC1 i Catalunya Ràdio, començaven a presionar als actors polítics sobre que podiem caminar cap a un desastre i s’apostava tot al treball de fons que les dues grans associacions del sobiranisme (ANC i Òmnium) treballèssin en una llista única per a convertir el 27S en unes autèntiques plebiscitàries. Ningú pot negar el poder dels mitjans catalans sobre el Procés.

L’enquesta de El Periódico i la posterior del CEO van fer la resta. El sobiranisme hiperventilat reaccionava amb histèria: poc menys del 40% dels catalans consideren el 27S unes plebiscitàries i més del 60% votarien pensant en l’eix esquerra-dreta i no pas l’eix nacional. La reacció del sobiranisme ha estat ràpida, tant que ningú sap ben bé què està pasant.

Mediàticament Artur Mas és un mestre del control del temps polític. Desaparegut de la primera linia, ha deixat a Junqueras, Arrufat i l’ANC l’Òmnium dur el pes de la negociació: si s’aconsegueix la llista única és gràcies a tots i si no és per culpa d’ells. La CUP de David Fernández havia estat el partit més crític amb la llista presidencialista, però apartat de la primera linia i substituit per Quim Arrufat la CUP s’entrega en cos i ànima al gran projecte del gran Timoner. ERC, perpetuament amb un mirant a les CUP passa en hores del no al sí únicament pel gir de postura de la CUP. I CDC mira tranquila com cristalitza la seva gran proposta de llista de salvació. Avis, pares i nets votant el mateix: una llista ‘de la societat civil’, sense ‘polítics’ i destinada a bloquejar el Parlament durant dos mesos, temps en que Mas seria President en Funcions i podria declarar la DUI, fins a la convocatòria de noves eleccions al novembre, aquestes ja constituents de la nova República Catalana.

L’urgència d’aquesta llista i la hiperventilació dels actors implicats és tal que podriem batejar-la com a ‘La Llista del Ventolin’. Difícilment seria possible una llista tan rara com aquesta sense l’efervescència de l’espai Podemos+ICV+PC. Dic que és rara perquè la CUP ha passat de ser el dit que acusa als corruptes convergents, a anar amb ells a una llista. ERC, neutralitzada des de fa mesos per l’estratègia de Mas i de la troika mediàtica de les abraçades a la CUP, no té més remei que resignar-se a veure com CDC li pren en seu moment. I CDC? CDC contempla encantada com ha neutralitzat les amenaces: ERC no pinta res i el poc que pinta la CUP va en favor seu. És llei de vida: els nets i els avis gairebé mai es barallen.

L’estratègia té perills. ¿Què passa si aquesta llista del tot o res, de la DUI o autonomia no assoleix els 68 escons i/o el 51% dessitjat? Hi ha escenaris que plantejen que s’assoliria entre el 40% i 4l 45% dels vots (1.400.000 vots). ¿Què passa si s’articula una majoria alternativa a aquesta llista al Parlament? Però també té incògnites ¿quin paper jugarà Unió Democràcia? Hi ha qui insinua que UDC podria arribar a esgarrapar de 6 a 10 escons i convertir-se en el referent liberal de la burgesia catalana (les famoses 400 famílies) que fins ara apostaven el seu vot a CiU i PP i que ara ho farien a Ciudadanos i Unió Democràtica.  I ¿quin serà l’efecte de la confluència ICV+Podem? Recordem que aquesta opció política va assolir prop de 400.000 vots i totes les projeccions marquen que captarà el vot més d’esquerres d’un PSC en procés de liquidació.

Ve un estiu complicat on pocs tertulians voldran o podran fer vacances.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s