Qui no ho vulgui veure


Marchas-Dignidad-Atocha-Juan-Sanchez_EDIIMA20140322_0196_4

Sembla que com alguns demanaven, la cadena de l’11S del 2013 ha traspassat la linea de l’Ebre i la Franja per a arribar a la capital en forma de marxes per la dignitat. De cop, els polítics van obrir els ulls i davant seu es van trobar una marxa festiva i sí, plena de dignitat coronada de banderes d’aquella República que amenaça en tornar convertida en tercera. A Espanya sembla conformar-se un moviment de canvi que parteix de la base, sense líders clars però clarament popular. La pregunta és si el 22M ha estat pel moviment reformista espanyol, el que el 10J de 2009 va ser per l’independentisme català?

La prova de que alguna cosa ha canviat, ni que sigui subtilment, està en el nerviosisme i el calfred que ha recorregut a l’statu-quo i que s’ha traduit en un menyspreu absolut a aquesta manifestació a la premsa. Tots els mitjans impressos es van afanyar el diumenge en donar més importància als actes violents d’uns pocs molt pocs, que al civisme d’uns molts molt majoritaris. Que pamflets com La Razón o l’ABC criminalitzin i parlin de la ‘izquierda radical‘ o ‘la izquierda violenta’ com si tots els manifestants ho fossin, no ens ha d’estranyar. Que El País hagi pres el mateix camí i parli també d’izquierda radical i doni per bona la xifra d’assistents de la subdelegació del govern, que va xifrar en 50.000 persones una manifestació que podia contenir 500.000 tranquilament, és com a mínim desconcertant.

Aquest cop la violencia que haviem vist a Gamonal o a Barcelona ara fa uns mesos, va apareixer amb molta força al final d’aquesta manifestació. I em va portar a pensar en la teoria socio-historica que parla dels 5 cicles que precedeixen tots els esclats socials. Aquesta teoria afirma que les societats atravessen 5 fases abans de produïr-se l’esclat final i/o una revolució violenta. En resum, són les següents:

  • Fase 1: en la primera fase es visualitza un moviment de decontentament que apareix com a cívic, no violent i que proposa un canvi polític tranquil. Si es passa a la fase dos és simplement perque l’statu-quo vigent ignora aquest moviment o el reprimeix. Un exemple seria la revolució taronja d’Ucraïna l’any 2004, que fou pacífic, però no va aconseguir el seu objectiu de derrocar el govern pro-rús o la revolució islandesa de 2010, que va ser totalment pacífica. Sí, jo també tinc el 15M al cap.
  • Fase 2: Aquesta es dona temps després del desencadenament de la fase 1 i es tradueix en una re-vertebració del moviment inicial. Quan es produeix el xoc i el fracàs, el momiment de canvi es re-organitza i vertebra a nivell de carrer conscient de la impossibilitat de canviar res sense força popular. En aquesta fase es veuen intents de canviar el sistema des del sistema. Un exemple d’això són les accions de la PAH per canviar la llei hipotecaria espanyola.
  • Fase 3: Aquí es quan s’encenen les primeres senyals d’alerta perquè el moviment, frustrat, opta per les primeres accions agresives, però no violentes contra els subjectes que impossibiliten el canvi. Tots tenim al cap els escraches o la reacció popular a Argentina contra el corralito financer de l’any 1998.
  • Fase 4: Apareixen els primers brots de violència i disturbis que tenen origens poc clars o que en altres circumstàncies no haguèssin derivat en disturbis. Aquí sí hauriem d’englobar fets com els de Gamonal, els disturbis de Barcelona en suport als veïns de Gamonal  o els disturbis en que va acabar la manifestació del passat 22 de març.
  • Fase 5: Quan s’arriba a la fase 5 hi ha poc a fer perquè l’esclat és gran i difícil de controlar. En aquesta fase s’ha englobar els fets de la Plaça Tahrir a Egipte o els de la plaça de la Independència a Ucraïna d’aquest mateix any. Parlem d’una insurrecció en tota regla que pot acabar només de dues maneres: en repressió salvatge com al Iemen o en revolució, com a Tunisia.

On som ara? Segons aquest cicle ens trobem entre la fase 3 i 4, però el factor humà ho pot precipitar tot o aturar-ho tot. Ni govern, ni oposició semblen veure que alguna cosa ha canviat també, que la cosa es mou i es vertebra a Espanya i que els moviments de canvi comencen a demanar pas acompanyats per una força popular impensable fa un any. Ja sigui amb el moviment independentista a Catalunya, com el moviment iniciat el 22M, el canvi de cicle que es va iniciar a les acampades del 15M pot estar accelerant-se i acabar per desembocar en un canvi d’statu-quo.

Qui no vulgui mirar que no miri. El Govern, el PPSOE o l’èlit d’indigents intel·lectuals acampats per Espanya poden seguir llegint la seva premsa segrestada, manipulada i convertida en miralls del que ells volen veure. El President del Govern pot continuar llegint el Marca per informar-se de la situació del país que governa. Tots podem seguir creient que res canviarà o començar a creure que la màquina que encadena els aconteixements segueix en marxa, sense aturar-se. Potser alguna cosa a Espanya també ha canviat.

2 thoughts on “Qui no ho vulgui veure

  1. De moment els esclats de violència han estat puntuals i anecdòtics. Es molt fàcil fer un document polític plantejant assaltar aeroports i molt difícil fer-ho. Estem a anys llum de superar la por i l’individualisme com per fer accions violentes que superin l’anècdota

  2. “Lo que la gente más teme del TTIP es la creación del ISDS (Investors to State Dispute Settlements, Juzgado para las disputas de Inversor a Estado ). Este juzgado privado ofrece la oportunidad a los inversores para que demanden a un gobierno si creen que sus beneficios (presentes o futuros) han disminuido debido a la legislación o regulación que dicho gobierno ha aprobado.”

    http://www.mrafundazioa.org/es/articulos/susan-george-vamos-a-ganar-la-batalla-contra-el-tratado-transatlantico-de-libre-comercio

    Tens alguna cosa a dir sobre aquest tema?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s