De Paelles i Ensaladilles patriòtiques


Se me coman los mejillones, coño!

És sabut per València que la paella no porta peix, sinó carn i verdures de l’horta valenciana. És a Catalunya que la fem amb peix i més aviat poca verdura o la mesclem amb carn, una marranada incomprensible. M’explicava a Falles fa uns anys un amic valencià que tradicionalment la carn que s’afegia a la paella no era conill, sinó rata de l’Albufera. Avui això ha canviat i la paella valenciana es fa amb conill o pollastre. En tot cas les rates les podem trobar engalanades a taula menjant la paella, com va succeir el passat 18 de febrer. Mentre Espanya s’indignava amb el fals documental de Jordi Évole, tot de rates grosses, peludes i que desprenien un intens olor a putrefacció deboraven una paella conmemorativa de la gesta d’Antonio Tejero el 23 de febrer de 1981. Més enllà de l’assitència d’algunes rates a la cita com el propi Tejero -qui es paseja per les Espanyes eternes donant lliçons de democràcia-, el seu fill Tinent Coronel de la Guàrdia Civil, o l’ex-capità Jesus Muñecas -acusat de tortures durant el Franquisme i que viu amb la còmoda impunitat otorgada a la Transició-, no ha trascendit la identitat de tota la llista de rates il·lustres que van homenatjar a una rata que va entrar a punta de pistola al Congrès a salvar la pàtria.

Que un grup de rates s’ajuntin per menjar no és res excepcional. Es sap que a les clavegueres de Barcelona o de qualsevol ciutat del món hi ha milions de rates que actuen com les bacteries del nostre sistema digestiu. La diferència és que aquí les rates van entrar ordeno y mando al cuarter de Valdemoro, tot exigint que el servei de cuina es dediqués a servir-los i fer-los, si calia, de cambrers. Ningu es va atravir a denunciar el que estava passant o desobeir i podem fer-nos a la idea per què. ¿Qui seria capaç de denunciar a un superior per una paella quan aquest ‘superior’ és el  fill de Tejero, un heroi entre la nostàlgia franquista? La reacció del Ministeri de l’Interior ha estat a l’alçada de les condecoracions massives de Verges o les excursions de motxilla i carmanyola de la Guàrdia Civil a Lourdes: destiruir a Antonio Tejero fill del seu rang de Tinent Coronel (graduat el 23 de febrer de 2010), però no pas per organitzar una festa d’homenatge a un cop d’estat, sinó per no comunicar que ho faria. El cas a més s’ha tancat a tota velocitat, ja que podria trascendir la llista de convidats a la paella de les rates i potser, només potser, descobririem que l’Estat segueix farcit de nostàlgics a qui cal tenir amb la panxa plena per a que no els hi doni per entrar de nou al Congrès dels Diputats o al Parlament de Catalunya a punta de pistola.

Durant els anys 40 i 50 una especialitat culinaria provinent de la cuina russia i molt present als bars catalans especialment, va canviar el seu nom a Ensalada Nacional. Recuperades les llibertats, l’ensaladilla russa va recuperar el seu nom i fins i tot els neo-franquistes van optar per cuinar-ne públicament. La crisi de Crimea en la que Rússia ha envaït amb tropes sense bandera un territori sobirà, ha convocat un referèndum d’autodeterminació i que amb una participació del 80% ha optat per la secessió i entrada a la Federació Russa, ha fabricat una ‘ensaladilla russa’ cada cop més dificil de menjar. Margallo és conscient del merder que té a Espanya, i ha comparat sense problemes el referèndum de Crimea i el que hauria de celebrar-se el proper 9 de novembre a Catalunya. I es clar, es comença dient que les situacions de Catalunya i Crimea són paral·leles i, per tant, s’ha d’actuar amb la mateixa contundència; i s’acaba donant la raó als desinformats que diuen que Catalunya està ocupada militarment, perquè Crimea ho està d’ocupada. Margallo, però, no ho te pas fàcil. Una UE molt depenent del gas rus no pot tossir-li a Rússia amb la força que voldria i, si la UE accepta l’statu quo de Crimea, ¿per què no acceptar un nou statu quo d’Escòcia, Flandes o Catalunya?

Però no pateixin! Allò del 23F no va ser per tant, home! La solució a tots els problemes de la nació Espanyola resten sobre la taula. Sona amb molta contundència que part del PP estaria estudiant l’il·legalització de l’Assemblea Nacional Catanala per ser ‘pepetradora d’un intent de cop d’estat’. El temps que tot ho cura, sembla haver perdonat ja el 23F. Allò sí fou un cop d’estat, allò sí fou un intent de demolir la democràcia. Per molt que les meves simpaties per l’ANC siguin poques, el que proposa l’ANC és un acte democràtic i no pas un cop d’Estat.

Pero ¿què es pot esperar d’un govern on gent com Fernández-Díaz no són capaços de condemnar la celebració d’un acte feixista a un espai del Ministeri com és un cuarter? ¿què es pot esperar d’un condecorador compulsiu de Verges? De debó ¿què es pot esperar de la interpretació neo-franquista de la Constitució de 1978? Res de res, per frustració de tots.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s