La dreta? Bé, gràcies.


vox

Alguna cosa es mou després de 70 anys a la dreta. Cada dia que passa queda més i més clar que Rajoy no és cap líder, no és Aznar, no és capaç de dirigir un partit amb una base social i econòmica immensa i es comença a notar a tot arreu. Rajoy ha desaparegut de l’escena política, tan sols surt rodejat dels seus -i per ‘els seus’ vull dir els més fidels més fidels sorgits del Congrés de València de l’any 2008- o darrera d’un plasma. Anul·lat per la seva demostrada incapacitat de treure a Espanya del forat, superat per un ‘procés sobiranista’ català que moltes veus de fora de Catalunya consideren imparable, amb un procés sobiranista basc en fase inicial, no se li acut res més que començar a reformar lleis a les ordres d’una cúria episcopal espanyola a la dreta de l’actual Prelat Vaticà.

I el PP es comença a escardar.

Rajoy té una tàctica que no li ha fallat fins ara. Davant un problema opta per seure a la seva butaca, s’encén un cigar i obre el seu diari de referència, el Marca, i el llegeix atentament esperant que els causants del problema es cansin. Dintre del seu partit això li ha servit per acabar amb la dissidència interna fent que es podrissin els seus arguments, però fora els problemes creixen i creixen i els seus votants es senten estafats.

La primera alerta ha vingut amb la terrible llei de l’avortament, criticada per ultra fins i tot per Marine Le Pen. Les enquestes reflecteixen que el votant del PP és més progressista que el PP en sí i majoritàriament rebutja la reforma de Gallardón. És tal el rebuig, que avui aquest ectoplasma polític al que anomenem PSOE guanyaria les eleccions. El sector progressista, o com a mínim, el de centre-dreta es troba estafat per un PP que va pujar els impostos, destrossa l’estat del benestar, afavoreix a les elits amb lleis que afavoreixen els seus interessos i es dedica a fer lleis al gust de la Conferència Episcopal. El votant de centre, per primera vegada, té una alternativa simpàtica en la figura de Rosa Díez i el seu partit UPyD. A Catalunya Ciutadans recull també el votant de centre descontent, per molts motius, amb el PP.

montoro

Aquesta bombolla d’irrealitat on viu instal·lat el President s’alimenta d’una premsa que, lluny de reflectir el que està passant alcarrer, es suma amb entusiasme a la més que dubtosa evidència que la recessió i el pitjor de la crisi ha acabat. Parlo, naturalment, dels mitjans habituals -El Mundo, ABC i La Razón-, però que un diari com El País es sumi també a aquesta festa i aplaudeixi el final de la recessió és proba de que les elits que dirigeixen els mitjans (i de les que vaig parlar fa uns mesos) han desconnectat del carrer. Rajoy no està davant d’una crisi econòmica, sinò d’una crisi d’estat que amenaça amb ensorrar-lo. Parlo de Catalunya, parlo dels escàndols de la Corona, parlo del final d’ETA, parlo del 75% d’Espanyols que volen una reforma de la Constitució, parlo del 26% d’atur… Parlo d’un país que s’esquerda per totes bandes. Fins i tot la premsa de dretes no té cap problema en mostrar-nos a un Montoro tremolant mentre una mà -presumptament la dels empresaris- sosté una pistola que apunta al seu cap. El titular és ‘¡Baje los impuestos ya! Por Favor‘. Imaginem per un moment una portada així a la revista Mongólia, El Jueves o a qualsevol mitjà de d’esquerres i quina seria la resposta de l’AVT. Però la dreta està molt cabrejada i molt nerviosa i ja no ho pot amagar més.

La gran esquerda de la dreta espanyola tot just acaba d’arribar. Es diu VOX -sí, com els diccionaris que teníem a l’escola– i es defineixen com a liberal-conservadors, centralistes i monàrquics i comencen a acumular aquelles figures que Fraga, primer, i Aznar després va saber portar al projecte de dreta unitària que era el PP. Personatges coneguts per les seves postures reaccionaries com Santiago Abascal, José Antonio Ortega Lara o Ignácio Camuñas han impulsat aquest nou partit al que s’hi ha integrat una figura tan simbòlica com Alejo Vidal-Quadras. La renúncia de Jaime Mayor Oreja a ser el cap de llista del PP a les eleccions europees apunta a que el pas de membres del PP a aquesta nova iniciativa política no s’ha acabat.

L’esquerra espanyola, i per extensió la catalana, ha estat històricament una olla de grills farcida de plataformes unitàries, grups crítics, candidatures alternatives… que demostraven la seva pluralitat, però també la seva incapacitat de fer alguna cosa conjuntament. Avui és la dreta qui comença a escardar-se pel centre i per l’extrem, amenaçant l’hegemonia electoral popular a Madrid i la Comunitat Valenciana. Fins on arribarà aquest fenomen és quelcom que no podem predir. El que sí podem predir és que per poc que rasquin UPyD, Ciutadans o VOX al PP i IU, Equo i Podemos al PSOE, l’Espanya del 2016 pot ser un estat ingovernable on tan sols la unió -explosiva d’altra banda- de PP i PSOE pot mantenir l’statu quo actual.

De moment si ens pregunten què tal la dreta, hem de fer com Rajoy i respondre ‘Bien, gracias. ¿Y usted?‘ i vagi al futbol.

1275807802_extras_noticia_foton_7_0

2 thoughts on “La dreta? Bé, gràcies.

  1. El PP, com tots els altres partits majoritaris, sempre ha estat una olla de diverses tendències que res tenen a veure, però que s’entenen prou bé amb expectatives de tocar tecles en els governs. En situacions com l’actual, d’incertesa electoral extrema, és lògic que alguns comencin a plegar veles i retirar-se cap els seus espais polítics naturals. Els més patriotes formaran llistes sentimentalistes i els més liberals s’aplegaran al voltant de les propostes de reduccions impositives i legislatives. Només els tornarà a unir l’abundància que trigarà més del compte a arribar.

    salutacions

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s