La gran boda índia


Gran-boda-india-en-Barcelona-c_54395892526_53699622600_601_341

Xavier Trias és el conductor d’un cotxe, Barcelona, que està en punt mort i en una carretera que fa baixada. La baixada unes vegades és més pronunciada, altres més suau, però baixada al cap i a la fi. Trias no mou el volant, ni trepitja l’accelerador ni tampoc el fre, es limita a gaudir del paisatge mentre el copilot, Alberto Fernández, o alguns dels ocupants dels seients de darrera -en Jordi Portabella, Joan Gaspart o Javier Godó- li mouen el volant assenyalant-li cap a on s’ha d’anar; però conduir, conduir el que es diu conduir Xavier Trias no condueix res. ¿Que Joan Gaspart encara vol més hotels? Doncs fora el pla d’usos de Ciutat Vella via pacte PPCiU. ¿Que el Compte de Godó no vol tramvia per la Diagonal? Doncs reforma expres que no toqui ni un cotxe, sinó que a més faci desaparèixer el carril bici. ¿Que els pressupostos anti-socials no tenen recolzament? Doncs Portabella es menja la ‘E’ d’ERC i vota a favor a canvi d’una estelada aquí i allà. I així portem dos anys i ens en queden dos més.

Tot a Barcelona sembla estar justificat per una resposta estàndard que Trias dona ara sí i ara també ‘Si no em costa res…‘. Així arribem al passat cap de setmana quan la neboda de Lakshmi Mittal -una de les grans fortunes del món segons Forbes- decideix casar-se a Barcelona i l’Ajuntament es converteix en una agència de viatges disposada a tot per acontentar al seu client. Una excitació que no havíem vist des de que els americans van passar a tota velocitat pel poble imaginari de ‘Bienvenido Mr. Marshall‘ va recórrer TV3, RAC1, Catalunya Ràdio, La Vanguardia… els que cridaven quasi a ritme de Bollywood a cada informatiu que l’enllaç deixarà prop de 600 milions d’Euros a la ciutat. El preu del caprici el pagarien, en part, els ciutadans que veurien tancats el MNAC i el Museu Martímm al públic, sense oblidar que els voltants estaven tallats i presos per grans mesures de seguretat. Només faltava decretar el toc de queda als veïns de Ciutat Vella a partir de l’hora d’arribada dels convidats a l’enllaç, no fos cas que fessin un lleig a tant luxe i glamur. Però, escolti, 600M€ i el màxim exponent del pessebre català -Joana Ortega, el propi Trias i esposa, Artur Mas i esposa, Mª de los Llanos de Luna…- convidats a la festa, bé es mereixen que els veïns de Ciutat Vella es fotin i traguin una estona, no? Total, ja hi estan acostumats.

Tot i que MNAC i Marítim són públics i de la Generalitat, sembla que la neboda de Lakshmi Mittal ha tingut una catifa vermella i flors a terra en quant a facilitats per a aconseguir els permisos es tracta, ja que semblen haver necessitat només 3 setmanes en aconseguir uns permisos que, habitualment, necessiten mesos. Un amic que treballa al tercer sector m’explicava la quantitat de permisos que cal aconseguir per a fer un esdeveniment a la sala Oval del MNAC. Cal saber que qualsevol esdeveniment s’ha de fer fora d’hores de museu i mai pot forçar un tancament del Museu, pel seu caire públic. Crida l’atenció que la gran boda índia no sembla haver tingut gaires problemes per tancar equipaments públics i carrers sencers i tenir a la seva disposició a la Guàrdia Urbana. Sumem-hi els focs artificials, que han hagut de patir tots els veïns, talls de trànsit… Però escolti, els hotels eren plens! 600 milions d’euros, eh!? I vostè sap la quantitat de turistes indis que vindran? A qui li importen els veïns!? Que es fotin una mica, tu!

S’ha obert un camp que fins ara restava sense explorar i no és altra que la privatització total dels equipaments públics en nom del benefici econòmic per l’elit. Ningú ens ha explicat quan s’ha pagat -si és que s’ha pagat res- pel lloguer del MNAC i el Marítim i com es re-invertirà. Dubto que s’expliqui. En el fons a Trias li han dit que s’han d’omplir els hotels com sigui i ell diu que sí. Aquest ha estat un exercici de provincianisme absolut que si hagués succeït amb un alcalde d’esquerres, o amb un conseller de Cultura del Tripartit, La Vanguardia estaria exigint el cap d’algú d’ells servit en safata al despatx del Compte de Godó.

Ens estan venent Barcelona no ja al turisme, sinó al turisme ric a qui se li diu que pot fer el que li doni la gana. ¿Que cal rotular-ho tot en rus perquè els turistes russos vinguin a comprar joies? Doncs ho rotulem tot en rus mentre a la botigueta li obliguen a rotular-ho tot en català i castellà. ¿Que cal saltar-se la normativa de no portar niqab per a que la filla de tal o qual família saudita vingui a comprar? Doncs ens la saltem, tu, però seguim estigmatitzant a les dones musulmanes. ¿Què serà el següent? ¿Fer fora a veïns per fer lloc a més i més habitacions d’hotel? ¿Tallar el Passeig de Gràcia per a que tal o qual família de milionaris comprin sense aglomeracions? ¿Decretar tocs de queda per a evitar que  gent lletja faci malbé les fotos de tal o qual família catarí que passeja per la Rambla? Estem anant massa lluny.

3 thoughts on “La gran boda índia

    1. Temps al temps… lo proper serà que tal o qual mega familia saudita, qatarí o kuwaití omple l’hotel W i el Juan Carlos I i diu que s’ha de tallar el Psg de Gràcia per comprar amb calma.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s