Adèu, Endesa


endesa

Algun dia un d’aquests historiadors de l’economia hauran d’investigar a fons el model econòmic espanyol, el que Jaume Barberà anomena ‘casta xucladora’ i que jo he batejat com a ‘nacional-capitalisme‘. Què és el nacional-capitalisme? És el resultat de que una colla de feixistes -que van parasitar Espanya durant 40 anys (o més) sota el paraigües del Generalísimo-, fills de feixistes i nets de feixistes es convertissin a liberals o neo-liberals mantenint el franquisme al seu ADN i a Francisco Franco al cor. En aquest entorn, les elits econòmiques s’han apoderat dels antics monopolis estatals, privatitzats de qualsevol manera pel PSOE, primer, i pel PP després. El govern, al seu torn, s’encarrega d’intervenir econòmicament en aquestes empreses per a fer que els preus de venta del producte (telefonia, electricitat, gas o aigua) sigui sempre alt i sempre estigui a l’alça. Només així s’entén que Espanya, amb la demanda d’energia elèctrica sota mínims i exportant bona partde la producció elèctrica autòctona cap a França, el Magreb o Portugal, tingui els preus a l’alça i sigui incapaç de reduir l’anomenat dèficid tarifari.

Aixi he assistit al·lucinat a l’augment de la meva factura elèctrica a la vegada que reduïa el consum elèctric. Els números, inclosos els valors de despesa energètica, potència, impost elèctric i 21% d’IVA són aquests:

  • l’abril-maig vàrem consumir 358kWh i la factura fou de 82€.
  • Al juny-juliol vàrem consumir quasi 100kWh menys tenint un consum bi-mensual de 269kWh, però la factura va ser de 71€.
  • El darrer bimestre agost i setembre, varem consumir 239kWh però ¡sorpresa! la factura va augmentar fins als 78€.

salgado-endesa

Com és això possible? Doncs per una banda perquè el govern central va autoritzar una pujada en ple estiu del preu de la potència elèctrica de quasi un 8% i de l’impost elèctric, per a compensar la baixada de tarifa que es va produir després de l’hivern. Traduït al català això vol dir que el govern i les elèctriques per a qui treballa han decidit penalitzar l’estalvi, intervenint en el preu de l’energia elèctrica per a que mai pugui baixar per molt que el client estalvii. Però amb aquest augment salvatge, també han aconseguit que molta gent opti per passar fred i no encendre la calefacció ja que difícilment podrà pagar la factura. Només a Catalunya es xifra en 1 milió de ciutadans els que no podran encendre la calefacció aquest hivern. Se’n diu misèria energètica, però això tampoc sembla importar als nostres governants.

Hi ha alternativa?

El mercat energètic espanyol es regeix pels principis del nacional-capitalisme i, en conseqüència, la competència és nul·la i/o deslleial. És deslleial perquè el preu al que es paga l’energia nuclear (barata) i l’energia verda (més cara) és el mateix un cop acabada la subhasta. Per molt que una planta eòlica produeixi energia -de fet les renovables eren el 32% del mix energètic espanyol al 2012– mai podrà vendre-la a un preu competitiu i/o diferenciat, perquè la subhasta energètica mescla totes les energies afavorint els interessos de l’oligopoli energètic per sobre de l’interès comú. És com si el lluç i el rap es venguessin al mateix preu a la llotja. El resultat és que Endesa i Iberdrola, propietàries de totes les centrals nuclears, tenen  grans marges de benefici, mentre l’energia verda es penalitza a la subhasta i també a cop d’impost de l’energia, batejat pel Washington Post com l’impost del sol. Però tot i així, tenim alternatives.

Una de les primeres coses que podem fer és baixar la potència que tenim contractada sempre que sigui possible. Per a saber quina potència elèctrica requereix la vostra casa, només heu de sumar el consum de tots els aparells elèctrics que teniu a la xarxa, començant pels grans com l’aire condicionat o calefacció elèctrica, forn, nevera… A partir d’aquí sabreu si necessiteu 2,2kW, 3,3kW, 4,4W… i baixar, si podeu, un dels trams de la factura que més ha pujat a causa de la reforma energètica del govern.

Carlota-Pi-Oriol-Vila-y-Ferran_54353777375_53389389549_600_396La OCU, a més, va organitzar la primera gran compra col·lectiva d’energia elèctrica a Espanya on els usuaris, lliurement, s’afegien a una llista d’interessats a qui la comercialitzadora elèctrica que donés la millor tarifa, els hi faria una oferta. Tot i els prop de mig milió d’interessats adherits a la subhasta Endesa, Iberdrola, Gas Natural i Enel la van boicotejar al no participar-hi. La compra la va guanyar la petita comercialitzadora barcelonina HolaLuz, qui ha ofert una tarifa un 8% més econòmica que la darrera tarifa regulada (la TUR, marcada pel Ministeri d’Indústria) a més d’una tarifa plana adaptada a cada client. D’aquí a un any aquesta compra es repetirà i els usuaris podran escollir una altra companyia o bé seguir com ara. El que es persegueix és provocar, a cop de grans moviments de clients entre companyies, un efecte semblant al que va succeir amb les companyies de telefonia i aconseguir baixades de tarifes al lliure mercat.

SOM_10000_ENERGIAPerò tenim més alternatives disponibles. Una d’elles és la coperativa SomEnergia, que no només és comercialitzadora d’electricitat sinó que també és generadora, ja que uneix a molts petits productors d’energia verda de tota Catalunya. L’èxit d’aquesta cooperativa és innegable, ja que s’ha extés per tota Espanya, tot i que el seu major número de clients és a Catalunya. Però com aquesta també en tenim d’altres per Andalusia (Zenzer) o Astúries (EDP) Cantàbria (EnerPlus) que comercialitzen energia verda i que podeu consultar en aquesta web. Però més que mirar la llista completa de petites i grans comercialitzadores, podeu entrar al comparador de tarifes de la Comissió Nacional del Mercat i la Competència. Per a consultar-ho heu de sumar el consum de 12 mesos que ha de venir a l’historial de les factures. Amb aquest valor podreu consultar quan us costaria anualment el consum elèctric.

Els ex-monopolis espanyols s’han convertit en oligopolis i el cas de l’energia elèctrica és el més flagrant: companyies en posicions dominants i privilegiades per uns polítics que, un cop han acabat el seu servei al govern, acaben al consell d’administració d’Endesa, Gas Natural, Enel… i unes petites empreses que, per molt que ho intentin, poc poden fer per a baixar unes tarifes inflades des del govern. Però els consumidors, nosaltres, hem de prendre consciència que podem i devem canviar aquesta situació amb un gest tan simple com apostar per petites companyies i marxant de les grans.

One thought on “Adèu, Endesa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s