Oh oh, Europa


e689a3b34cd88515733b5ded714b8d87_540_360_3545

El 25 de maig de 2014 s’obrirà el nou cicle electoral a Espanya amb les eleccions al Parlament Europeu. La maquinària política dels partits ja s’activa i alguns comencen a prendre postures. Alguna cosa, però, ha canviat: els debats locals volen entrar amb força al Parlament Europeu i es configuren, crec que per primera vegada a la història d’Europa, coalicions que traspassen les fronteres estatals i que persegueixen re-configurar el mapa polític de la Unió, en mans de dos grans partits: el socialdemòcrata i el popular, en una fotocopia dolenta del bipartidisme nord-americà. 

Les enquestes fetes fins ara pronostiquen una devacle del Partit Socialdemòcrata Europeu i del Partit Popular Europeu donada la suma entre abstenció i fugida de vot. El primer que haurem d’analitzar el dia després d’aquestes eleccions és com la ciutadania europea s’enfronta a les institucions de la Unió en la pitjor crisi des de la seva creació. No cal ser un endeví ni trucar als il·luminats que pul·lulen les matinades televisives per saber que l’abstenció serà la clau. La Unió Europea s’enfronta a un exèrcit d’europeus cabrejats que veuen com el somni de l’Europa sense fronteres és només aplicable a la lliure circulació i fugida de capitals. Què proposen esquerra i dreta?

Deixem de banda als dos partits grans, que segueixen apostant per fer del Parlament Europeu el seu gran dipòsit de cadàvers polítics en busca d’una jubilació d’or, per parlar de les dues amenaces a aquest establiment: l’esquerra transformadora i la dreta euro escèptica. Cal tenir present que aquest cop cada gran coalició europea portarà un únic líder presidenciable i serà el parlament, via pactes, qui escollirà un o altre. Veurem, però, fins a quin punt es mantindrà l’actual pacte PSDE+PPE que margina a la resta de grups de la cambra europea.

El Model Syritza a la conquesta d’Europa.

El presidenciable del Grup Europeu d’Esquerra Verda/Esquerra Verda Nòrdica Grup Europeu d’Esquerra Unida/Esquerra Verda Nòrdica serà, amb tota probabilitat, Alexis Tsipras qui vol portar el nou model de front d’esquerres al Parlament Europeu i crear una gran coalició d’esquerres a Europa. El proper 14 de desembre es celebrarà a Madrid el congres d’aquest gran grup d’esquerres europeu on s’escollirà al candidat. Cal dir que aquest gran grup de l’esquerra europea porta al seu sí tot de partits reformats i reformadors que estan als seus entorns nacionals en plena pujada. Hi vull destacar el Front Gauche francès, Die Linke a Alemanya o el Socialistische Partij d’Holanda -del que us vaig parlar ara fa un any-. Per Espanya hi va Izquierda Unida, però no Iniciativa. El candidat d’IU és Willy Meyer, un veterà del parlamentarisme Europeu. El candidat d’IU serà escollit al 2014. 

La idea d’aquest gran front no és altre que contrapesar el front anti-europeu del que us parlaré seguidament. Cal que el vot obrer i ideològicament d’esquerres deixi de votar a una socialdemocràcia convertida en la marca blanca de la dreta liberal i torni a votar a l’esquerra. L’èxit de Syritza, qui avui guanyaria les eleccions a Grècia, ha de ser portat a la UE per a combatre des de dins unes polítiques que porten a la UE a una unió econòmica pagada amb els diners dels europeus i no pas a la unió social i de concòrdia que es va definir als 90 a Maastricht.

El Front anti-europeu

La dreta reaccionaria, racista i fascistoide també s’està organitzant en una gran coalició euro-escèptica destinada a dinamitar la Unió. Oficialment el que es persegueix es portar al Parlament Europeu l’enduriment de les polítiques d’immigració seguint el model nord-americà. Aquest model ha portat, efectivament, a un enduriment dels requisits per entrar als Estats Units i per aconseguir la legalització, però per l’altre ha donat carta blanca a les màfies i el tràfic de persones que tantes vegades hem vist a pel·lícules, documentals o sèries.

L’ultra-dreta ascidioide encarnada en la histriònica i salva-frances Marinne Le Pen i el pseudo-nazi Geert Wilders planegen que l’euro Parlament retornarà ‘la sobirania nacional al poble’ presa per les ‘elits de tecnòcrates europees’ i es podrà desmantellar progressivament l’estructura institucional de la UE. Un discurs que ha calat molt profundament en una ciutadania farta d’una Unió fosca i al servei de lobbys tan potents com els americans. Aquest front euro-escèptic encarnat en el rostre amable del neofeixisme europeu de Wilders i Le Pen inclou a partits tan nacionalistes com el Vlaams Belang (independentistes flamencs), la Lliga Nord (independentistes milanesos de tall feixista) o el Partit del Poble Danès.  Haurem de veure, però, com seran capaços de votar units una colla de partits que només entenen la política en quan és nacional. Es sorprenent, però, que algú que es considera la re-encarnació de Joana d’Arc superi la tradicional rivalitat dels Holandesos amb França, tot i que, recordem, el nacionalisme neerlandès està barallat amb tots els altres països del seu voltant.

Espanya per la seva banda encara no hi porta cap partit important, tan sols plataformes feixistes com el MSR o España 2000 podrien sumar-se a aquest projecte, a l’espera de veure què fa Ciutadans. Recordem que el flamant partit d’Albert Ribera va integrar-se dintre de la sonada coalició Libertas, que agrupa grupuscles liberals en un sentit llibertari i anti-europeu. Avui, però, el projecte Libertas es troba en via morta i en vies de dissolució.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s