Tots el van matar i Canal 9 es va morir


canal9-val

Entre tots la van matar i ella sola es va morir. És el que podríem dir de la Ràdio Televisió Valenciana, l’ens públic que engloba Canal 9,Punt 2 i Ràdio 9. Una televisió pública valenciana nascuda com a contrapés de TV3, qui als 80 i 90 emetia al territori valencià, i que va passar de ser una televisió amb vocació cultural, a ser el fidel reflex d’una dècada d’excessos, frivolitat i caspa. ¡Endavant video!

Era una mort anunciada que a ningú li pot sorprendre. El deute de RTVV puja a 1000M€ i les seves audiències no superen, en els millor dels casos, el 4% del share, en front del 18% de TV3 o el 12% de Canal Sur. El deute ve gairebé des del principi de l’existència de Canal 9, als anys 80. El PSPV va entregar al PP una RTVV amb un deute de 22 milions d’Euros l’any 1992. Un deute ara insignificant. L’any 92 també va ser l’any del pic d’audiència de Canal 9 al País Valencià, arribant a ser líder amb el 25% del Share l’any 1993.

¿Com s’enfonsa Canal 9?

Amb el PP va arribar una de les productores que més mal ha fet a la televisió a Espanya: Producciones 52, creadora de l’infame programa Tómbola l’any 1997. Va ser el germen dels programes del cor de baixa qualitat i va ser seguit per un altre porqueria com ‘Calle vosté, parle vosté‘, qui va fitxar per primera vegada a un tal Padre Apeles, o ‘Gent de Tàrrega‘ presentat per la professional Cristina Tàrrega. Gràcies a la FORTA (l’associació de televisions autonòmiques) Tómbola va passar a Canal Sur i TeleMadrid, però dos anys després ambdós canals retiraven el programa de la graella per la seva pèssima qualitat. A partir d’aquí Canal 9 va entrar en una orgia babilònica de gales infectes presentades per criatures sorgides de les clavegueres de la televisió que, tot i ser emeses en cadena per tota la FORTA menys TV3 (això vol dir Canal 9, Tele Madrid, Canal Sur, 7RM, CLMtv i CyLTv), entregava factures inflades a la direcció de Canal 9, augmentant un deute que ja a la dècada dels 2000 començava a ser incontrolable.

L’altre episodi nefast que va ajudar a enfonsar la RTVV són els informatius i l’entrega de la seva linea editorial als propagandistes del PP. Podem recordar casos com l’accident del metro de València, la visita del Papa o el tractament del Cas Gürthel o el Cas Noós. Però també amb Zaplana i abans amb Joan Lerma es van donar visions segades de la realitat en favor dels presidents autonòmics. Joan Lerma (PSPV) tenia reservada una gravadora d’alta qualitat per als seus actes, o Eduardo Zaplana qui havia donat ordres de ser gravat en primer pla sempre des d’un únic costat, presumptament el seu ‘perfil bo’. Però quan Canal 9 va tocar fons fou, com ens recorda avui Publico.es, amb el programa mig informatiu, mig víscera ‘El jui d’Alcàsser‘. Allà es donava veu, quan fins i tot Pepe Navarro l’havia retirada al seu mític -per infecte- ‘Esta noche cruzamos el Missisipi‘, a les teories conspiradores del criminòleg Juan Ignacio Blanco i el pare d’una de les nenes Fernando García. L’any 2011 Canal 9 va ser condemnada a pagar 430.000 € als quatre forenses, tres Guàrdies Civils i un ex-fiscal del cas per calumnies. 

Endavant video-denúncia sobre el tractament de Canal 9 del Metro de València

Treballadors i sector audiovisual valencià, a pagar els plats trencats.

Els treballadors, en primer terme. De fet l’any 2012 la direcció de la RTVV va presentar un ERO il·legal, on es contemplava l’acomiadament de 1000 treballadors i una rebaixa salarial per a la plantilla restant. De fet, Canal 9 tenia el dubtós honor de ser el canal amb la ràtio de directius per treballadors més alta de totes les empreses públiques d’Espanya. Anul·lat l’ERO, la Generalitat Valencia tenia en safata de plata el tancament d’una televisió que s’havia convertit en un zombi i en un problema. Amb l’excusa de no poder pagar els 72 milions d’Euros de la readmissió, ha decidit que la RTVV serà la segona televisió pública en tancar a Europa, des de que a principis de 2013 es va tancar la televisió pública grega. Però l’efecte col·lateral d’un tancament d’una televisió no s’acaba amb uns treballadors sumant-se, entusiastes, a les llistes de l’atur. Continua amb un sector audiovisual valencià nascut amb l’escalfor de la bombolla, especialitzat en publicitat i producció radio-televisiva en llengua valenciana que avui ja no té què produir i que, amb tota seguretat es veurà obligat a tancar o emigrar a Madrid o Barcelona. I sense oblidar que un cop tancada Canal 9 i Ràdio 9, la Comunitat Valenciana tindrà 52 canals en castellà i cap en valencià. Els mateixos que van tancar TV3 a València, són els que tanquen ara Canal 9.

Alguna cosa no va bé quan a València hi ha 300.000€ al mes per un aeroport que no funciona, però no hi ha diners per a salvar una televisió pública. Amb el tancament de la RTVV ningu ens explicarà com s’ha gestionat aquesta empresa pública, ningu pagarà per un despròsit que els valencians pagaran durant anys mentre es retallen drets socials amb un plaer quasi cínic. El més greu, però, és que aquest pot ser el tret de sortida de la gran operació de privatització de televisions públiques autonòmiques i, sí, estatals. Ningú al PP de Madrid amaga la intenció de privatitzar TeleMadrid o la televisió de Castilla y León i ara tenen el xantatge perfecte als seus treballadors: o acceptes la privatització o et tanco. Un pas més en la demolició de tot allò públic.

I és que quan tanca un mitjà de comunicació s’apaga, s’apaga una visió de la realitat que, sumada a le altres, ajuda al ciutadà a entendre la realitat en la que viu. Però quan s’apaga un canal públic, el que s’apaga és la veu de la ciutadania.

3 thoughts on “Tots el van matar i Canal 9 es va morir

  1. Havia d’estar malament de debò perquè ni tan sols l’hagin privatitzat, que és el que se sol fer en aquests casos.

  2. “Reivindiquem una televisió pública en valencià, però ben feta”, ha destacat l’actor Eugeni Alemany, que des del centre de València ha demanat autocrítica. “No és normal que la gent tingui la desafecció que sent per la seva televisió pública. On era Canal 9 quan es reunien en aquesta plaça les víctimes de l’accident de metro ?”, s’ha preguntat. “Quantes causes justes s’han perdut perquè Ràdio Televisió Valenciana no esra allí?”, ha afegit.

  3. Quan els interessi diran que “no estaba muerta que estaba de parranda” Però de moment els valencians hauran perdut un dels canals temàtics més emblemàtics de la teleporqueria estatal. Això sí, en part fet en valencià, com a fet diferencial. Com altre fet diferencial valencià dubto que la iniciativa privada ocupi aquest lloc en l’idioma valencià com a Catalunya succeiria amb altres canals que es van estenent al marge de la iniciativa pública de televisió de catalunya i que fins i tot sembla que es vulguin quedar amb el pastís.

    salutacions

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s