Els 4 tipus de ciclistes urbans


Ciclista urbà

La revista Forbes es va fer ressò d’un estudi d’investigació de la Universitat McGraw de Montreal (Canadà). Aquest estudi s’endinsa en les tipologies generals de ciclistes que es poden trobar a les ciutats de l’era post-industrial. Aquest estudi té com a intenció final ajudar a la creació de noves infraestructures pel ciclisme urbà, adaptant-les a l’ús majoritari que se’ls hi donen.

Montreal, com moltes altres ciutats europees i americanes, ha desenvolupat un servei de bici pública anomenat Bixi i s’ha convertit en la segona ciutat de Canadà amb major ús de la bicicleta, a més d’estar en la posició número 11 del rànking bi-anual de capitals de la bici que publica Copenhaguenize. El darrer rànquing situa a Barcelona en la posició número 13.

L’estudi es va centrar en una mostra sobre 2000 ciclistes de Montreal i va determinar aquestes quatre tipologies:

  • Usuaris del carril bici (36%): són la majoria i troben en la bicicleta part de la seva identitat urbana. Prefereixen usar les infraestructures existents a esquivar cotxes o sumar-se al trànsit de vehicles de la ciutat. Molts d’ells van ser educats pels seus pares en fer servir la bicicleta ja des de petits en l’ús racional del cotxe.
  • Ciclistes ‘militants’ (24%): Els motiva la velocitat i flexibilitat de la bicicleta i adoren esquivar cotxes. Són el perfil més militant de ciclista urbà, ja que tan els hi fa si hi ha infraestructura ciclista o no o de les condicions meteorològiques. L’estudi destaca que la seva personalitat es cimenta particularment en l’ús de la bicicleta.
  • Ciclistes per conveniència (23%): no es veuen a sí mateixos com a ‘ciclistes’, ja que tenen la bicicleta com un mitjà disponible més i no pas com en els casos anteriors, com ‘el mitjà’. Usen la bici pels desplaçaments rutinaris amb bon temps i opten pels altres mitjans si plou o neva. Aquest grup també és usuari de les infraestructures ciclistes.
  • Ciclistes per oci (17%): és el grup que més s’ha reduït des de l’inici de la revolució ciclista, ja que en formen part els que únicament usen la bicicleta com a oci i no pas pels desplaçaments rutinaris. Prefereixen les vies verdes i l’ús de la bici en família, per això fugen del trànsit i aposten per la seguretat.

Altres conclusions interessants d’aquest estudi i que mostren un paral·lelisme entre les diferents re-introduccions de la bicicleta urbana a les ciutats, són que abans de l’aparició del Bixi a Montreal el percentatge d’usuaris homes de la bici era del 65% i de dones del 35%, mentre que després va passar al 60%-40% entre homes i dones. A més la mitjana d’edat abans i després de l’aparició del servei de bici pública va passar de 37 anys a 45 anys.  Per últim un detall molt interessant sobre les característiques socio-econòmiques dels usuaris de la bici. Si l’any 2008 tan sols un 13% dels usuaris de la bici de les quatre tipologies formaven part de llars on s’ingressaven 100.000$ anuals, l’any 2013 aquest grup representa un quart del total. Això demostra la transversalitat de la bicicleta i que la societat ha assumit els seus beneficis per sobre dels prejudicis històrics.

La malla ciclista de BarcelonaAquest estudi posa de relleu la necessitat que tenim a Barcelona de començar a investigar quin és l’impacte real de la bicicleta a l’economia, societat i salut dels barcelonins. Fa uns mesos us parlava de les vies més utilitzades pels ciclistes a partir d’un estudi no-científic promogut per la Unió Europea a través de l’aplicació esportiva Endomondo. Amsterdam o Copenhaguen avaluen anualment les rutes, tipologies d’usuari, edats i freqüències en l’ús de la bicicleta per a crear noves infraestructures, resoldre conflictes i seguir potenciant la bici. Munic fa des de 2002 avaluacions anuals de l’impacte de la bici sobre el comerç amb resultats tan sorprenents com que qui va a comprar en bicicleta gasta al final del mes, més diners que aquell que hi va en cotxe. 

I vosaltres ¿de quina tipologia de ciclista sou?

4 thoughts on “Els 4 tipus de ciclistes urbans

  1. Avanço que jo no tinc bicicleta i sóc un decidit usuari del transport públic. Però tinc una companya, al despatx, abonada al “Bicing”, que em sembla que pertany al tercer tipuse, dels ciclistes per conveniència.

    Estem picats per veure qui arriba abans a la feina, cadascú amb els seus mitjans preferits, i cal dir que, generalment, guanya ella.

  2. Jo sóc del primer grup. M’agraden les bicicletes des de ben petit i sempre la he utilitzada molt, fins al punt que fa uns dos anys la vaig convertir en el meu mitjà de transport habitual dins la ciutat. També és sovint companya (o creadora) del meu oci a més de ser la meva entrenadora personal. Odio els eixalabrats que van sense mirar res, a la vegada que també em molesta molt quan el CARRIL BICI està obstruït o és INEXISTENT i haig de compartir el vial amb els cotxes (et piten i t’insulten amb menyspreu) o vorera amb els vianants (també t’insulten ben sovint). M’apassionen les bicicletes, tot i que haig de dir que si veig que plou abans de sortir, vaig en metro.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s