He llençat la tovallola


Pròxima reforma

Catalunya s’allunya d’Espanya poc a poc, però a un ritme que no fa més que accelerar-se. Mai a Barcelona s’havien vist tantes estelades com aquesta setmana, mai els qui votarien ‘sí’ a la independència superen a les enquestes als del ‘no’. Mai com ara es pot palpar un cert fracàs dels que es consideren ‘federalistes‘ i que volen construir ‘una altra Espanya davant una ‘Espanya política’ que tendeix al retorn cap a l’estructura centralista de l’estat. És innegable que Catalunya, com Euskadi, es dirigeix cap al trencament, si no s’ha produït ja.

“10 motius per no anar a la manifestació de l’11S”, 31.8.12

Aquest paràgraf és part d’un dels articles més llegits d’aquest blog i va ser escrit ara fa un any. Des de que es va publicar han passat moltes coses a Catalunya. Hem vist un milió i mig de persones demanant ser un nou estat d’Europa. Hem vist a un Artur Mas que volia ser el lider d’aquest nou independentisme ser castigat per una ciutadania que va dir no a les retallades i sí al dret a decidir. Hem vist com la putrefacció de la corrupció afectava al partit en el govern de la Generalitat i hem vist també com la crisi segueix castigant als més dèbils, mentre els seus causants marquen el pas. Però en aquest temps molts federalistes hem entrat en una fase de desencant i també desafecció amb la nostra pròpia postura d’encaix Catalunya-Espanya

El fracàs dels federalistes és evident. No hem estat capaços de convèncer on era realment important: a Espanya. L’encaix federal que he defensat des d’aquest blog -i abans- es basa en l’enteniment i la col·laboració mútua cimentada en la reciprocitat. Els catalans federalistes després de tanta pedagogia, només hem trobat unes respostes basades en la re-centralització recolzada per igual pel PP i per un PSOE irreconeixible. És més, el gran partit federal de Catalunya -el PSC- es desfà com un terrós de sucre en cafè calent en el moment en que hauria d’encapçalar el ‘no’ a la independència des de la construcció federal cimentada en la historia del federalisme, des de Pi i Margall fins a Maragall i  l’esquerra catalana contemporània, passant per la proclamació de 1931 o la de 1934.

I em faig preguntes, com sempre. ¿Per què a Espanya ningú, tret d’Izquierda Unida, vol escoltar o prestar atenció al que està passant? ¿Per què ja no sento meva la reclamació d’encaix federal? ¿Per què em sento desencantat i sento, jo també, que com a territori Catalunya no té futur dintre de l’Espanya de la Segona Restauració? ¿Hi ha alguna alternativa? Si fa un any m’havia mogut del ‘no’ a la independència al ‘parlem-ne’, avui molt possiblement votaria ‘sí’. ¿És això reversible? Sí perquè no sóc un cas aïllat, però tot dependrà de si algú amb sentit comú serà capaç d’articular una alternativa federal a Catalunya, i no pas el manteniment d’un statu quo indigne. Però tot veient la sobre-actuació nacionalista davant Gibraltar, dubto que pugui donar-se una sortida dialogada al dret a decidir. Segueixo pensant que tan sols una proclamació republicana a Espanya i/o una reforma autènticament federal de l’estat, podria aturar el proces.

No sóc il·lús. Aquest procés que sembla impossible d’aturar té una gran part de fonament en la crisi econòmica i socio-política que estem patint. Si demà aquesta crisi s’acabés, el procés perdria força, però difícilment s’esborraria del tot perquè crec que va molt més enllà de una simple qüestió econòmica. No se m’escapa que l’anomenat proces és usat diàriament per a tapar les vergonyes de la política catalana i el desastre de gestió perpetrat per CiU amb l’aplaudiment d’ERC. Sí: part dels nostres problemes són culpa d’un ‘Madrid polític’ recalcitrant, però una altra bona part els hem causat nosaltres. Si és el govern de Catalunya i no ‘Madrid’ qui baixa els impostos als casinos, retalla 2000 milions d’euros dels pressupostos de la Generalitat, empobreix als més dèbils o destrossa els serveis públics, és responsabilitat nostra denunciar-ho, es senti o no com a propi el projecte independentista. Per això em sento més proper a una plataforma transversal i d’esquerres com Procés Constituent -qui crec que donarà molt joc en els propers mesos-, que als cants de sirena del Cercle Català de Negocis, de qui segueixo denunciant el seu obscurantisme sectari i el seu projecte de Catalunya de llet i mel; o que a la pròpia ANC, de qui segueixo desconfiant profundament. Després de tot, sóc un tío d’esquerres i l’esquerra sempre restarà per davant de posicionaments nacionals. 

Al principi de l’estiu us vaig dir que entrava en un període de preguntes i reflexions personals que em portarien a molts canvis. Aquest n’és un però és el menor dels canvis. El meu ‘escolta Espanya‘ s’acaba aquí. Abandono -no sense una certa pena i frustració- el meu projecte federal, ibèric i republicà per a entrar des de l’esquerra i amb un sí enormement crític en la construcció d’un futur social, ecològic, polític i econòmic per a Catalunya. Un amic independentista i d’esquerres, entre bromes i copes de vi, es sorprenia davant les meves paraules reconeixent-l’hi que estava equivocat, que l’encaix entre Catalunya i Espanya en el que jo creia no és possible perquè no hi ha un mínim respecte mutu, sinó un tracte subordinat. Simplement va afegir ‘Ets conscient de que si es suma al sí gent com tu, hem guanyat oi?‘.

Era cert el que em deien els meus amics indepes i que va afirmar en un inmens artícle Miguel González a El País: per a casar-se cal que dos s’estimin i per a divorciar-se només cap que un llenci la tovallola. Jo l’he llençada.

15 thoughts on “He llençat la tovallola

  1. Jo he llençat la tovallola de que aquest debat es faci d’una forma argumentada i racional.

    A mi m’és absolutament igual si Catalunya es un estat independent, federat, confederat o una CCAA. La meva lluita és una altre. Però si hem de definir un marc administratiu per aquest territori, m’agradaria que el debat es centrés en avantatges i desavantatges objectius que això tindrà en la democràcia o l’economia, que s’acceptessin matisos, pros i contres.

    Però no: tot es sentimentalisme, tòpics, passió irracional, maniqueisme binari, ple d’enemics i botiflers. Quina mandra! Jo llenço la tovallola de la política catalana, ha entrat en una autoparòdia i un baix nivell que ja cansa!

    1. Crec, Roger, que això no és el que estic dient al post. La meva lluita segueix sent la de l’esquerra i per això estic a ICV i no a CiU o a ERC. Vull que el debat es centri en el que tu dius, per això em posiciono i aparco el debat nacional per parlar de futur des de l’eix esquerra-dreta, aportar la meva visió tot deixant clar que vull una Catalunya d’esquerres i que el projecte de CiU i l’CCN no només no em valen, sinó que els combatiré des del minut 1.

  2. T’entenc, però saps que no comparteixo el teu pensament. El meu, molt resumit: no m’agrada on sóc (l’Espanya actual), però m’agrada menys on em volen dur (una Cat independent plena de dubtes
    ). Per tant, jo segueixo dient NO.

    1. Gràcies per entendre’m i no, no demano a ningú que em segueixi. És una decisió personal, raonada i que comença fa molt de temps.
      No se cap a on anem ni se del cert si Catalunya sortirà d’Espanya (ja saps que odio el terme ‘Estat Espanyol’). Se que si aixó passa vull estar defensant una Catalunya progressista, social i avançada i no la carrincloneria de l’ANC o el CCN. Jo em poso al costat de Procés Constituent perquè el que més encaixa amb la meva manera de pensar.

  3. fixa’t, enllaçant amb el que deia l’Arqueoleg, que el teu SI, suma igual que el de l’ANC, i el meu NO, igual que el del PP. Catalunya és igual de cutre que la resta d’Espanya.No existeixen els matisos.

    1. Tant el sí com el no no són ni de dretes ni d’esquerres -i potser aquí tenim un problema al definir-ho-. Una hipotètica III República espanyola també tindria gent de dretes i d’esquerres votant sí o no. Ni una república ni una independència són d’esquerres ‘per se’, i jo seguiré denunciant l’ús partidista d’un o altre terme. I sí, és cert que Catalunya és igual de cutre que la resta d’Espanya i que amenaça en secessionar i convertir-se en una ‘mini Espanya’, amb tot lo bo i dolent.

  4. És el que tenen els processos d’adoctrinament massiu. On jo visc no veig ni una estelada. I Espanya segueix sent el meu marc, a l’igual que una Europa millor. La secessió és aceptar el q sempre hem combatut molts. I Catalunya segueix sent molt i molt plural, encara que no sorti a TV3. Com l’anterior company, segueixo dient un NO com una catedral.

  5. Sembla mentida que fàcil es calça una sabata massa nova amb l’ajuda d’un calçador. I de fet, no podem pas caminar sense sabates, oi?
    Seguirem lluitant. Celebro incorporar una veu tan crítica i sàvia a la construcció d’una nació que per sobre de tot ha de ser nació de tots: teva, meva i del de més enllà. Junts la farem més rica i plena! I estic plenament convençut que el projecte que somiaves serà possible quan Catalunya esdevingui el calçador d’Espanya.

  6. El que tinc clar és que els estats-nació són una baluerna cada cop més buida de contingut, i que mentre han durat (i el que puguin durar encara) han fet més nosa que servei al progrés de la humanitat.

    Si hi hagués una consulta oficial sobre el “dret a decidir” no sé quina postura prendria (caldria veure esi és vinculant o no), però el que tinc clar és mai no votaria a favor de la creació d’una nova frontera al si d’Europa. Em fan fàstic les fronteres i tot el que representen.

    Precisament la Unió Europea pretén esborrar les fronteres, i és realment paradoxal que molts catalans (segurament, els que més presumeixen d’europeistes) vulguin anar cap a la construcció d’un Estat-nació quan els europeus ja en tornen.

  7. A fe de déu, que lo últim que necessita aquest planeta és un estat més… amb lo de la independència, als d’ICV, us passarà com amb los dels toros…s’aprofitaran dels vostres vots, per fer una cat independent, però de social, progressista, culta, etc, res de res… i ja serà massa tard. entenc que Espanya decepciona, i que el somni de l’espanya federal sembli quimèric…tant o més em sembla a mi, que una CAt independent, amb els qui comanden el Moviment, pugui ser socialment progressista… bàsicament, perquè és un moviment nacionalista, i nacionalisme i esquerra han estat sempre, antagonistes …

  8. La consellera de Justícia de la Generalitat, Montserrat Tura, ha afirmat que, després de la sentència del TC sobre l’Estatut, és ara més radical si és possible en la defensa del federalisme “de veritat” i ha sentenciat que “Espanya serà federal o no serà”. En una entrevista a Europa Press, Tura ha lamentat que defensar els drets històrics de les nacions o nacionalitats presents a l’Estat espanyol s’hagi fet molt difícil. “Més que replegar cap a posicions d’homogeneïtat autonomista, crec que la solució és sens dubte la radicalitat federal”. Tura ha insistit que o es persisteix dins d’un Estat i és federal o sinó el clamor de la independència creixerà i el mateix podria succeir amb l’intent d’homogeneïtzar i “recentralitzar” l’Estat de la mà del Partit Popular, amb “components de clara confrontació”. Després de la sentència del Constitucional i els anys del govern del PP amb José María Aznar al capdavant, la consellera catalana ha constatat que el debat a Espanya s’ha complicat i el PSOE s’ha vist afectat per aquesta situació política. Ha criticat durament que el PP hagi ignorat l’esperit del pacte constitucional, desenvolupat de manera “prostituïda” aquest pacte i recuperat conceptes centralistes i negadors de la diversitat i de l’existència del que la Constitució denomina nacionalitats. “Aquesta posició tan situada a la dreta extrema ha complicat el debat a Espanya”, ha insistit. La titular de Justícia també ha carregat contra aquells que defensen el sobiranisme, en al·lusió a CiU. “El concepte sobiranista no vol dir res”, ha sentenciat la consellera. Tura entén que la defensa de més poder de decisió per a Catalunya no necessita el “batejat” debat sobiranista, ja que entra perfectament en el debat de l’Espanya de les autonomies, ni tan sols de l’Espanya federal.”Què vol dir sobiranisme; la independència? doncs ho diem”, ha suggerit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s