西班牙


xibanya

És sabut que la febre de l’or xinès per deslocalitzar la producció industrial d’Europa i els Estats Units a Xina s’ha acabat. El nivell de sous, l’augment en la seguretat laboral i d’altres factors que han anat millorar a un ritme inferior al desenvolupament del gegant asiàtic. Empreses com Apple han tornat a localitzar la producció industrial a sòl americà, tot presumint de tornar a fabricar als Estats Units com a símbol de la sortida de la crisi. Europa és diferent. El somni de la UE que ens havia d’acostar al nivell de vida del centre del continent, al seu estat del benestar i al seu model de desenvolupament; ha quedat en mans d’una colla de psicòpates que hem anomenat Troika i que apliquen, en nom de l’estabilitat dels mercats bancaris internacionals, una política d’austericidi que destrueix l’activitat comercial, industrial a més de l’esperança de gran part de l’Europa del sud.

El que fa una setmana semblava una nova ocurrència de Lagharde i de tot l’FMI, ha estat abraçada amb entusiasme per la Comissió Europea en paraules del Comissari Economic Olli Rehn. La proposta del FMI inclou:

  • Revisió a l’alça de l’IVA, que passaria del 21% al 23% igual que Grècia, Portugal o Irlanda.
  • Revisió a la baixa de les pensions i dels pressupostos de sanitat i educació.
  • Rebaixa salarial del 10% generalitzada.
  • Potenciació del sector de l’exportació, en detriment del mercat intern.

Aquesta nova amenaça que té moltes possibilitats de ser una realitat al 2014 conclou que amb la rebaixa generalitzada de salaris del 10%, a mode de devaluació interna,  s’augmentarà la competitivitat davant els mercats internacionals, es generarà treball i es reduirà l’atur del 27% al 20% en 2 anys i vet aquí un gat, vet aquí gos, aquest conte ja s’ha fos.

Però les ocurrències no s’acaben aquí. Sembla que la patronal ha pogut reflexionar llargament aquest estiu sobre com acostar encara més les condicions laborals espanyoles a les del gegant asiàtic. Joan Rossell, president de la CEOE, no para d’ofendre a la ciutadania amb ocurrències com la supressió dels ‘privilegis’ dels contractes indefinits -entenent per privilegis els drets laborals guanyats durant anys-, poder contractar per hores, dies, mesos o anys i no pas indefinidament, reduir al mínim vital les prestacions per atur de llarga durada, modificar els permisos per defunció o canviar sense avis previ els contractes i salaris de jornada completa per contractes a jornada parcial. Precarietat über alles.

I aquest és el nostre futur si no hi ha reacció més enllà de les habituals denuncies dels sindicats a la premsa, perquè fins ara totes les ‘ocurrències’ de la CEOE s’han dut a la pràctica ja sigui amb el PSOE o amb el PP. A cada crisi econòmica els dos partits grans han reaccionat de la mateixa forma: reduint despeses públiques, fent més precàries les condicions laborals i rebaixant l’atur, sense excepció. La CEOE, aquesta organització empresarial formada molt majoritàriament per empresaris del turisme i la construcció, només dona receptes basades en la precarietat laboral i l’extensió generalitzada de models econòmics que persegueixen enriquiments ràpids i crisis fulminants. Encara avui ni CEOE ni els dos partits grans són capaços de respondre si tenen algun pla per a treure Espanya de la crisi basat en un nou model econòmic, quelcom que Alemanya, Holanda o Dinamarca entre d’altres estats sí van ser capaços de construir durant els anys 90.

西班牙 ‘Xipanya’: Espanya.

2 thoughts on “西班牙

  1. M’alegro que Apple tregui la seva producció de Xina: al darrer 30 Minuts explicaven les condicions d’esclavatge i explotació extrema que tenien les fàbriques que fan els components del IPhone 5 amb suicidis, i 150 h extra al mes i sous de 200E dels quals descomptaven el lloguer dels ruïnosos apartaments on vivien

    1. La cara B de les re-localitzacions són l’homologació de les condicions laborals als estats ‘originals’. El boom xinès poc a poc va acabant i veurem les conseqüències d’aixó al llarg dels propers anys, tant per la Xina com pels estats occidentals. A casa nostra la conseqüència primera és l’empobriment del nivell de vida, la precarietat i els sous miserables.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s