‘Gratis’ i el triomf de la lletjor


Compra En Sabadell

Em vaig quedar estupefacte, garratibat, al·lucinat, flipat i acollonit quan vaig veure la nova campanya que els comerciants de Sabadell han llençat per a dinamitzar el comerç de Sabadell. Si no l’heu vist, aquí el teniu.

Qualificat com la pitjor versió del ‘Gangam Style‘, s’ha convertit Sabadell en la riota d’Espanya. No n’hi ha per a menys! El tamany del Panteó de Fikis il·lustres de Sabadell  converteix la meva ciutat natal en la Capital Friki d’Europa. A la xarxa, naturalment: befa i indignació davant aquest espant. Era difícil fer-ho pitjor. Però la pregunta que jo em faig és la següent: ¿Tot s’hi val mentre sigui barat? Tota una associació de Comerciants de Sabadell (4a ciutat de Catalunya i amb un poder econòmic gens considerable), sota autorització i coneixement de l’Ajuntament de Sabadell ¿Havia d’encarregar un producte lleig i horrible?

Històricament les crisis han reduit els diners que ciutadans i empreses inverteixen en sí mateixos. Ara gastem menys en roba i accessoris, el consum es desploma. Toca moderació. Per a les empreses passa igual, però Espanya és un país especial. No se si ho sabeu però a Espanya tothom sap fer de tot. ¿Qui no té un cunyat o cosí que, indiferentment de la seva professió, també sap fer vídeos –com qui fa truites- o es ‘Dj’? Jo tremolo quan, en un sopar familiar, escolto a algú dir aixó. Podem continuar amb el cunyat ‘xapuses’ qui, amb tota la bona voluntat del món, en un intent de pintar-te la casa te la destrossa i l’has de pagar a ell i al pintor professional que t’arregli la destrossa. Amb aquest video passa el mateix: és una destrossa. Els comerciants de Sabadell van voler estalviar-se uns quants calerons i van encarregar a Luís Casado -terrorista musical i perpetrador d’aquest horror- el video promocional amb l’únic cost de la bona voluntat, és a dir ‘gratis‘. La paraula màgica és ‘gratis’.

“Yo te lo hago gratis”

‘Gratis’ a Espanya és la pedra filosofal del ‘cunyadisme’. Uns canapès gratis a un avorridíssim acte polític, asseguren l’assistència d’avis famolencs disposats a matar-se entre ells per una torradeta tova amb paté barat. Donar bosses de plàstic gratis a un supermercat, assegura que els usuaris no n’agafaran una, sinó centenars tot i no necessitar-les. Entregar mostres de colònia gratis a un hipermercat, garantitza aglomeracions, patades i agressions físiques entre marujes disposades a tot per 0.05cl d’alcohol amb essències.

El gratis a Espanya no és una qüestió d’oferta i demanda, és una qüestió de protagonisme a qualsevol preu, d’atraure l’atenció d’algú com sigui indiferentment de que allò que és gratis, sigui dolent. El gratis a Espanya és el càncer de la creativitat. ¿Quina creativitat o qualitat es pot exigir a una cosa que no val res? Doncs exactament això: cap ni una. Avui la crisi és el terreny perfecte per a que triomfin la lletjor i la mediocritat. Aquí entre invertir poc i pensar més, optem per cridar a un cunyat o un cosí que ‘sap fer vídeos‘ o el que sigui, i no invertim res de res.

Warhol es masturbaria compulsivament si pogués estar un parell d’hores a YouTube. Els seus 15 minutes of fame dels que tot ciutadà tenia dret a gaudir un cop a la vida, s’han convertit gràcies a la xarxa en els 15 seconds of shame -ès molt difícil suportar més de 15 segons d’aquest video-. La xarxa, lluny de democratitzar la creativitat ha democratitzat la lletjor i la mediocritat sota el pretext de cridar l’atenció com sigui. Ja no importa què es fa, mentre es faci per obtenir notorietat. Abans era la tele, avui si no surts a YouTube fent el ridícul no ets ningú.

4 thoughts on “‘Gratis’ i el triomf de la lletjor

  1. Diuen alguns que el que ha perpetrat aquest dallonses és de Terrassa però no sé si creure-m’ho. No es pot tenir tan mala bava…

  2. Doncs mira. Després de reflexionar profundament sobre aquest video, he decidit q estic a favor.
    Per una banda el trobo vulgar i ordinari, però la exageració es tan gran que dona la volta i acaba esdevenint divertit i petardo.
    Per altre banda em sembla genial que gent de forma desinteressada s’impliqui en iniciatives per millorar la seva ciutat, encara que no tingui cap talent. Actualment hi han prous mitjans tècnics per superar aquest inconvenient.
    Es el triomf absolut de Warhol i el do it yourself i m’encanta!

    Per altre banda el que m’ha acabat de fer decidir que els botiguers del centra (ja m’els imagino… convergents i amb moral petitburgesa, m’equivoco?) hagin posat el crit el cél, pq aixó els hi fa olor a lumpenproletariat i barri d’extrarradi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s