L’Europe qui tombe


Europa en crisi

Der Spiegel és, possiblement, el setmanari més influent i important del món. O al menys ho havia estat durant molt de temps. Donar un cop d’ull a les pàgines dels darrers números serveix per a entendre com veu -o no veu- la feliç Alemanya l’hecatombe que viu Europa. Després de que Der Spiegel presentés a Grècia com un estat fallit, Itàlia com un desastre governat per ‘la màfia’, Portugal com un estat semi-agrícola, Espanya com un estat governat per gent que fa la ‘siesta’ enlloc de treballar; arriba el torn de França. El número 23/2013 de Der Spiegel presenta en un extens reportatge a una França decadent, que segueix l’estela miserable d’Espanya o Itàlia, on l’atur arriba a xifres record trimestre rere trimestre i on els francesos viuen sota un estat sobre-protector on tot està subvencionat, empreses incloses. Der Spiegel fa un diagnòstic clínic: Tot això costa molts diners; seguit d’una solució que estic segur ja coneixem: reformes i austeritat. Però França sembla preparada per dir ‘prou’ abans i tot de començar a aplicar les ‘reformes’.

La recent aprovació del matrimoni gay a França ha posat en peu de guerra a la dreta, ultradreta i part de l’esquerra francesa, traient-la al carrer disposada a donar guerra contra un François Hollande anul·lat i desaparegut, parapetat a l’Elisi. Però el matrimoni gay tan sols és una excusa intranscendent per a expressar un problema que a França és molt més profund i difícil de tractar. França fa temps que va perdre la seva hegemonia europea. Als 60 i 70 i també als 80, fou una potència econòmica, social i política, però avui només en queden les escorrialles d’un sistema que ha generat una casta política que deixa a la ‘nostra casta‘ com una simple agrupació de malfactors.

Si bé a Espanya o Itàlia la resposta a l’austeritat ve de l’esquerra, a França ve de la dreta. És la dreta francesa hereva del Gaullisme qui no ha acabat d’acceptar mai la cessió de sobirania francesa a la UE. La primera senyal d’alerta fou el ‘No‘ a la Constitució Europea l’any 2005 i avui, França sembla no estar disposada a acceptar que sigui ‘la troika‘ -un BCE en mans del Bundesbank- qui desmunti un estat del benestar o qui intervingui en els afers interns d’una França que ha deixat de ser el contrapès a la tot-poderosa maquinària d’Alemanya. No és només França qui vol dir prou a l’austeritat a qualsevol preu, també Holanda, Bèlgica o Finlàndia demanen que es relaxin els límits del dèficit. L’austericidi alemany està provocant que gairebé totes les economies en recessió o estancament econòmic estiguin a Europa. L’Eurozona encadena la recessió més llarga de la història de la Europa moderna.


MEDC - WorldRecession

I la resposta ¿Quina és? Sortir de l’Euro? Democratitzar el BCE? No hi ha resposta fàcil per a aquesta pregunta. Mentre la base de la política econòmica estigui en mans dels talibans de l’austeritat, el BCE seguirà sent el mecanisme d’ofec de l’economia productiva Europea. Es proposa democratitzar el BCE i em pregunto si això realment és possible, tenint present que el BCE és un dels òrgans més antidemocràtics -per fundació- que existeixen a la UE. ¿Sortir de l’Euro? Preparem-nos per a veure en els propers 5 anys la primera sortida d’un estat de l’Eurozona. Dubto que Grècia, Itàlia, Portugal o Espanya puguin aguantar una recepta basada en asfixiar l’economia real per tal d’abaratir ‘costos laborals’ -salaris i condicions de treball- i convertir el sud d’Europa en la ‘Xina’ particular d’una indústria alemanya a la que ja no li surt rendible fabricar a Àsia. Europa es dessagna, s’indigna i amenaça amb un esclat que tan podria iniciar-se a Espanya, com a França, com a Grècia i ser una continuació de l’esclat d’ira i violència que s’ha donat a Turquia. L’assassinat d’un jove anti-feixista al bell mig de París hauria de ser una alerta roja, però no. La ‘troika’ continua impassible aplicant una austeritat que ens porta a l’abisme.

Mentrestant Alemanya balla feliç al ritme del crèdit barat i Merkel escombrarà a una SPD esborrada a les eleccions del proper setembre. Fa uns anys, parlo del 2007 o 2008, els setmanaris alemanys que es podien llegir a Barcelona (Stern, Focus o Der Spiegel) es preocupaven per la feina, les relacions europees, la situació de la dona o els conflictes a l’Àfrica. Avui són una desfilada de frivolitats que van des del sexe a la feina a l’espiritualitat. Fets que em recorden a aquella festa que vàrem viure aquí fa no pas tant. Aquests mitjans llencen a l’opinió pública alemanya una imatge d’una Europa injusta, on espanyols o xipriotes són ‘més rics’ que els treballadors alemanys. Acte seguit, a la mateixa pàgina del reportatge un anunci que convida a obtenir una hipoteca barata per a comprar un habitatge. Alemanya segueix els mateixos passos que l’Europa del sud que tan es critica. El mercat alemany és ple de crèdit barat i l’Estat Alemany rep milions d’Euros al mes en forma d’impostos que paga una economia sobre-escalfada per l’excés de crèdit. ¿Quan arribarà el moment en que algú els hi digui “heu viscut per sobre les vostres possibilitats”, engegant una tongada d’inevitables reformes

2 thoughts on “L’Europe qui tombe

  1. Jo no tinc tan clar que Merkel escombri, veurem… Ara tampoc tinc cap esperança que l’SPD faci un gir gaire radical en els seves polítiques. Espero que la gran sacsejada a la UE arribi a les europees, on arrasarán (crec) els partits més d’esquerres així com la ultradreta en alguns indrets

    1. La Merkel no escombrarà, simplement guanyarà. El sistema electoral alemany no permet majories absolutes perquè les fa impossibles. Però qui guanya, governa via pacte. És el que diuen totes les enquestes i a Alemanya encerten. Si pacta amb l’SPD seguirem tragant austeritat i preparem-nos per veure ‘reformes’ a Alemanya -que amenaça amb recessió-. A vegades oblidem que l’austeritat la va dissenyar Schroeder, no pas Merkel.

      Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s