Catalunya enterra ‘la Transición’


El Baròmetre d’avui de El Periódico referit a les eleccions autonòmiques catalanes és demolidor. Constata el que tots sabem: vivim un final d’era, un canvi d’època històric només comparable al que es va viure al període 1928-1932, quan es va enterrar la vella Constitució de 1885 i amb ella als Borbons. Catalunya està construint ella sola una alternativa a un statu-quo espanyol regit per elits extractives que han aprofitat la crisi per a imposar una recepta neo-liberal que està ‘matant’ l’economia real, però potenciant encara més l’economia especulativa.

Barómetre El Periodico - 7.06.2013

No oblidem que és una enquesta i que es limita a marcar tendència. Però la tendència ens posa en un escenari no vist a Catalunya des de 1936, el darrer cop que l’esquerra nacionalista va guanyar unes eleccions amb Lluís Companys com a líder.

  • El final de la sociovergència i el joc de la ‘puta i la Ramoneta’ amb el PP: CiU i Artur Mas no només han estat incapaços de liderar el sobiranisme, sinó que han estat escombrats per ell. Artur Mas va voler liderar l’onada sobiranista encara no sabem per a què, el revés electoral de 2012 va ser la primera alerta a un president que seguia fent malabarismes, jocs de paraules i dobles sentits, mentre que des de Madrid una veu que encarna a la casta política contradeia totes les accions del Govern. Duran i Lleida és en gran part del responsable d’aquesta hecatombe. Les retallades i la imposició de receptes neoliberals han fet la resta. Jordi Pujol va dir que ‘Catalunya serà social o no serà‘ i el gir popular contra aquestes receptes es tradueix en uns pèssims resultats per a CiU. A l’altra banda tenim el tot poderós PSC, incapaç d’articular res, perdut en la boira, sense rumb, sense carisma, dient una cosa al Parlament i la contrària a Madrid. Descansi en pau el Socialisme Català.
  • Canvi de papers: de CiU a ERC i del PSC a ICV. Els dos grans beneficiats són ERC i ICV, per motius diferents. El mèrit d’Oriol Junqueres és convèncer a molta gent de la necessitat de la independència. Ell i no pas Artur Más, és el líder del 11 de Setembre de 2012. Ell i no pas Artur Mas és l’artífex d’un dels canvis polítics més importants de la història de Catalunya. Junqueres ara té una temptació sobre la taula: forçar eleccions anticipades en els propers 18 mesos. Tot depèn dels pressupostos de 2013, encara en suspens. Si no hi ha pacte, es prorrogarien els de 2012 i això posaria Catalunya a un pas de l’abisme. ICV-EUiA viu un moment dolç. Està en ascens a tot Catalunya gràcies a tenir la posició davant la consulta que tothom esperava del PSC. Però ICV té un gran problema al seu davant: votar sí o no a la independència, fet que quedarà sota decisió de la militància. Posicionar-se cap al ‘No’ posaria a ICV al costat del PSC i PP i no cal ser un gran analista polític per a veure que el seu vot marxaria cap a les CUP, partit del que comença -segons aquest baròmetre- a recuperar vot perdut al 2012, però manté les opcions de ser al Parlament.
  • L’esfondrament del PP i la consolidació de Ciutadans: Els contraris a la consulta s’estanquen. El PP pateix una davallada important producte de la nefasta gestió de Rajoy a Espanya. Sánchez-Camacho amb un carisma innegable entre els sectors conservadors de Catalunya, assisteix al final de la seva era daurada. Alícia, a més, no és capaç d’articular una resposta a la constant pujada de vots de Ciutadans. Només li queda jugar una carta desesperada -sembrar Catalunya d’un discurs alarmista i crispant, cosa que el PP català no ha fet mai- o arriscar-se a mantenir l’actual dialèctica i veure què passa. El mèrit de la pujada de Ciutadans és, sense dubtes, d’Albert Ribera i Jordi Cañas. Han sabut articular un discurs de resposta a la independència, convertint-se en el ‘vot útil’ contra el separatisme. No són ambigus, ni pacten amb CiU, han sabut, fins i tot, portar un discurs social i pactar -si ha calgut- amb ICV-EUiA contra les retallades. Ningú li pot negar a C’s el mèrit d’ocupar un espai que segueix en expansió i que, ens agradi o no als partidaris de la consulta, haurem de saber integrar en el futur referèndum.
  • Catalunya trenca amb la Transició: El procés històric començat al 10 de juliol de 2010, que recull el nou assemblearisme del 15M i que cristal·litza l’11 de Setembre de 2012, marca un nou punt d’inflexió en la història de Catalunya i per extensió en la de tota Espanya. Els grans canvis històrics s’han iniciat aquí i és aquí on comença un nou cicle polític. ¿Cap a on anirà? L’statu-quo actual té ara ja data de caducitat. El govern espanyol s’enfrontarà tard o aviat a un parlament netament sobiranista, marcadament independentista i castiga sense compassió als partidaris de les retallades. No hi ha mitges tintes ni doble lectura possible. Som davant del final del tercer cicle de 70 anys en que es divideix la història de l’Espanya contemporània, que comencen -sempre- amb un esclat democràtic i reformista i acaben amb un descontentament incontenible.

2 thoughts on “Catalunya enterra ‘la Transición’

  1. Interessant comentari, però permet-me que et digui que el trobo molt positivista. Certament és molt, però molt nou i impactant que CiU per fi perdi la seva sobirania en les eleccions i s’acabi el joc de la puta i la Ramoneta, com ho és que ERC pugi tant. Però veig dues coses: primera, continuo pensant que el fet social i les retallades no pinta pràcticament res en les decisions dels electors, com tampoc no va pintar res a les darreres eleccions (aquí pots trobar un resum d’uns seminaris sobre el 25-M: http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2013/05/04/radiografia-del-25n-una-cronica/). Simplement és un joc que es juga o bé purament amb les peces de la independència, o bé amb la dicotomia Catalunya-Espanya (o Madrid). Quan acabi aquesta eufòria, ERC tornarà a baixar. I és per això també que ICV no puja més. Em fa la impressió que si es fa el referèndum i surt que no, hi haurà un cert estancament en el Parlament, llevat que ERC aconsegueixi convèncer àmplies capes socials de la independència.
    En segon lloc, no hem d’oblidar els votants. L’important també és l’abstenció. Haurem de veure si canvia gaire i cap a on s’expressa, perquè aquest canvi de rols que tu dius es continua produint en partits tradicionals. En aquest sentit, pot ser interessant de veure si la plataforma d’Arcadi Oliveres es presenta finalment (que jo vaig entendre que sí) i si hi farà alguna cosa, si pot recollir vot abstencionista o si farà tombar la discussió vers allò social i no allò nacional (cosa que dubto…).

    Finalment, només una reflexió: això només és una enquesta, com has comentat, i jo en desconfio una mica perquè si això són tendències, en funció de les circumstàncies aquestes tendències podrien tornar a canviar de cop. Sí, ja ho sé, això és el normal de les enquestes, però vull dir que, si canvien les tendències, aquesta fi de la Transició que anuncies no serà tal, i sobretot també vull dir, més abstractament, que els sondejos recreen la realitat, no permeten tant, de fet, la interpretació subjectiva, sinó que ja representen consciències (de la majoria silenciosa) interpretades. Ofereixen “informació”, dins del marc del màrqueting política i l’absència de referents de la democràcia actual, i per això és com si obtinguessin autonomia ontològica (que és això que he comentat de crear la realitat i substituir la consciència interpretativa per consciència interpretada, i llavors influeix cognoscitivament).
    Però, vaja, això ja darrer ja forma part d’un altre nivell, me n’he anat de la més simple discussió pragmàtica de política.

  2. No sé si és conseqüència d’aquest sondeig (com n’hi ha molts que sospiten), però el president Mas ha comparegut i ha deixat clar que pensa esgotar la legislatura. No res d’eleccions anticipades, com s’ha rumorejat darrerament. Ja es va equivocar una vegada, i ara ha vist clar que no li convenen.
    Les eleccions seran el 2016, per tant, i abans hi haurà hagut unes europeees, unes municipals i unes generals que potser li donaran una mica d’oxigen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s