Guia per no naufragar amb Eurovision 2013


Chan chan chachachan chan cha-chachan...

Dissabte és el dia de la Final de la Champions League del món gay europeu: Eurovisió 2013. El meu vespre de frivolitat anual! Fa anys, però que Eurovision s’ha convertit en un festival infumable i una autèntica desfilada de mamarratxes, frikis i estàtues de cera totes elles vestides amb bijuteria barata i modelets folklòrics impossibles interpretant cançons que no valen ni per fer mistos. ‘Danzas y festejos‘ li deien. Per això el meu consell és que si veieu Eurovisió ho feu amb amics, no intenteu opinar sobre la música seriosament -perquè no és el Liceu ni el Palau de la Música, eh?-, en tot cas fer-ho sobre els modelets, i tingueu una bona reserva d’alcohol per a suportar el Festival d’aquest any. Us farà falta.

Efectivament si l’any passat creia que Eurovisió no podia caure més baix, em vaig equivocar. Eurovisió aquest any és una desfilada èpica de despropòsits. RTVE ha enviat a El Sueño de Morfeo per a vendre les runes de la seva dignitat amb una balada infumable -que mescla el pitjor soft-pop depressiu amb gaites celtes- i que, fins ara, la seva solista Raquel Rosario ha cridat com una gata en zel durant els assajos de la gala. Molt ha de millorar d’aquí a demà per a que Europa sencera i part de l’Àsia Caucàsica no se n’adoni que no sap cantar. Això o que les incansables Eurofans espanyoles (també conegudes com ‘EuroTalifanas’) cridin molt per a que no se l’escolti.

Com us explicava l’any passat, Espanya només sap enviar tres tipus de cançons: la balada infumable, la cançó horterosexual i la cançó putrefacta. Però aquest any El Sueño de Morfeo ha creat una nova categoria: la balada infumable putrefacta, que podem denominar des d’ara com ‘La Balada Menopàusica’. Alerta, però, perquè aquesta intolerable mescla cèltico-canària té (alguna) possibilitat de guanyar després de veure quines coses van al festival. ¿En veiem algunes?

Grècia – Koza Mostra feat. Agathon – Alcohol is free

Molt fan d’aquest ‘featuring‘ com si algú que no sigui grec fora de Grècia sapiguès qui cony és aquest Agathon -que no, no és el poeta grec del segle V a.C.-. Molt fan també de que els mediterranis, quan tot va malament, no tenen per menjar i casa seva cau a trossos optin per treure el tòpic de la festa i, apa!, l’alcohol és gratis!!. ¿Reclam turístic? A Salou, Lloret i Calella ja estan pensant en adaptar la música. Grècia ha passat d’enviar mascles hipermusculats a enviar aquest grupet d’ska amb més o menys gràcia… però l’ska, com el monòleg, fa temps que van passar de moda.

Irlanda – Ryan Dolan – Only love survives

Com definir això sense insultar a tot el poble irlandès? Després d’intentar guanyar el festival portant dues vegades als bessons histèrics Jedward -un fenomen al seu país-, ara ho intenten amb un nenet més o més agraciat físicament, però sense cap gràcia per cantar. I quan això passa a Eurovisió, el que s’ha de fer és col·locar molts timbals  i molta gent movent-se. Ja sabeu, per distreure l’atenció. Però no hi ha manera, la cançó és xunga i ell més.

Lituania – Andrius Pojavis – Something 

El representant lituà és la proba de que no cal saber cantar ni ballar per anar a Eurovisió. Com molt bé apunta el blog Jenesaispop, algú li va dir a aquesta estàtua de cera que fent algun ‘yeah’ de tant en tant n’hi havia prou. De moment ha arribat a la final, que no és poc, i amenaça amb concentrar punts dels estats ex-soviètics no classificats.

Finlandia – Krista Siegfrieds – Marry Me 

Cançó antiga que sona a quan tots érem rics per allà l’any 2004 amb petó lèsbic al final. Oh, sí… molt provocador tenint en compte que si esclatés una bomba al Malmö Arena, perdríem el 40% dels gays europeus majors de 40 anys. A més, T.A.T.U. ja ho van intentar -amb boicot de la realització inclòs- l’any 2003 i representant a Rússia. Així que aquesta Ke$ha nòrdica que se’n torni a criar rens a alguna granja lapona o a ensamblar nokias abans no tanqui.

Romania – It’s my life – Zesar

Aquest híbrid entre Tino Casal i Mónica Naranjo és una de les meves predilectes. Un despropòsit de magnitud 8,3 a l’escala de Richter mereix guanyar el festival. La canço comença tan malament que creus que no pot anar a pitjor. T’equivoques al 100%. La descripció de José María Íñigo -que, sense tenir cap ganes de fer-ho, és el comentarista del Festival- va descriure l’atrezzo de Zesar com ‘De dubtós gust i estètica’. Totalment d’acord.

Si bé El Sueño de Morfeo porta una balada menopàusica que servirà als espectadors de 23 països i bona part de l’audiència espanyola com a ‘pausa per a fer pipí o popó‘, d’altres països porten balades molt més elegants, però sense cap possibilitat, o temes molt més interessants. Alemanya amb Cascada que tot i portar un plagi d’Euphoria, saben que a Eurovisió s’hi val tot menys tenir una bona cançó. França segueix anant a contra-corrent amb una fórmula que amb la gran Patricia Kaas (una Edith Piaf sense drogues ni alcohol i amb una enorme carrera i èxit a França i Alemanya) i Sebastien Tellier va funcionar. La seva representant Amadine Bourgeois amb l’Enfater et Moi és de lo poc seriós que salvaria d’un judici sumari, més o menys com Itàlia (apreneu RTVE el que és una balada eurovisiva!!!). Sense oblidar a les favorites: Dinamarca (¡¡això és una balada eurovisiva amb tocs celtes i no la merda de ESDM!!), Ucrania i una sorprenent Hongria, representant pel hipster oficial del festival.

I per últim la gran estàtua de sal del Festival. El Regne Unit s’ha proposat treure del sarcòfag a velles glories del seu pop. Si l’any passat va ser el torn d’un Engelberg Humperdink momificat i amb tant bòtox a la cara que no podia ni cantar, aquest és l’any d’una desconeguda per la generació Lady Gaga: la grandíssima Bonnie Tyler amb una cançó mínimament interessant.

Recordeu que demà a partir de les 20h45 (horari Champions!) estaré comentant a twitter (@perejp) el festival amb el hashtag #Eurovision.

2 thoughts on “Guia per no naufragar amb Eurovision 2013

  1. Però El Sueño de Morfeo no estaven sols a l’escenari dels platós de Sant Cugat: Raquel i els nois van actuar acompanyats d’amics i coneguts, amb els quals van interpretar diverses versions de temes de la seva carrera discogràfica. Com s’acostuma a fer en aquest tipus de seleccions eurovisives, va actuar l’anterior representant d’Espanya al festival, Pastora Soler, desgranant una fantàstica versió acústica de Nunca volverán.

  2. Un dels personatges més ben relacionats amb el festival d’Eurovisió al nostre país ha estat sempre el comentarista i popular presentador de RTVE, José Luis Uribarri que aquest mateix vespre a l’Hospital Universitari Montepríncipe de Madrid.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s