Un ‘Això no toca’ en lletres de neó


Aixo No Toca - NEO

Sembla que han passat anys des de que Artur Mas va tornar de demanar el Pacte Fiscal i es va trobar amb una concentració que l’aclamava com el gran líder cridat a guiar Catalunya fins a la independència. Avui el tripartit que governa -sí, sí, tripartit: CDC, Unió i ERC- és una gàbia de gallines desquiciades on cadascú tira cap a una banda. No se n’adonen que el gran messies de l’independentisme va quedant reduït a cendres, assumint que potser passarà a la història com un traïdor o pitjor encara: com una ombra que no importarà a ningú.

El nou tripartit que ens (des)governa té tres problemes, un per cada partit:

  • CDC vol, sigui com sigui, que Artur Mas sobrevisqui políticament fins a les properes eleccions. Però cada cop sembla més clar que el ‘no’ del govern al referèndum i la impossibilitat constitucional de convocar-lo sense permís del Govern Central, acabarà per fer caure al govern fins i tot abans els 2 anys que tothom havia previst.
  • UDC, per la seva banda, va per lliure. Duran i Lleida és el gran rebel i negocia i fa i desfà a Madrid com li ve de gust, contradient als Consellers en un acte que, si l’hagués comés ICV o ERC al primer o segon Tripartit tota la caverna catalana se li hagués llençat a sobre. La coalició CiU perilla més que mai, perquè el malestar a CDC ja no és pot dissimular.
  • ERC descansa sota un arbre i solament surt a mullar-se pel tema sobiranista, comprensible. Mentre segueix pujant i pujant a les enquestes, recorda la promesa feta per Artur Mas mentre espera el moment oportú per a donar-li el cop de gràcia i fer caure un govern insostenible.

Mentrestant la realitat s’imposa. El braç mediàtic convergent, el Grupo Godó, s’ha pres molt seriosament l’amenaça que segons un rumor que corre per Barcelona, el Rei hauria insinuat al Compte de Godó (propietari del Grup Godó) amb retirar-li el títol (¡i privilegis!) de ser un ‘Grande de España’. En conseqüència La Vanguardia ha començat a preparar el terreny per la defensa d’un ‘això no toca‘ referit a la consulta. Més difícil serà convèncer als protagonistes de RAC1 de que seria convenient desdir-se de tot allò dit des de fa anys. Amb un PP enrocat en la seva majoria absoluta, governant a cop de decret i amb un President Miserable i Execrable amagat darrera un pantalla de 40″, és impossible negociar res. Com ja exposar-vos, l’única via per a fer la consulta i que, més enllà de la legitimitat (que la té) tingui també transcendència i vinculació nacional i internacional, és a través del mecanisme que preveu la Constitució.

El govern només pot fer dues coses: suïcidar-se, tal i com sembla que farà ara, o resistir. Si ERC decideix suïcidar al govern, no recolzant els pressupostos per exemple, les eleccions serien quasi inevitables. Si Artur Mas decideix resistir, provocarà el seu suïcidi polític ja que només amb un canvi de soci al Parlament podria resistir, com a mínim, fins a les properes eleccions generals. El nou soci podria ser el PSC, amb un Pere Navarro que torna d’entre els morts amb cara de dir-nos a tots ‘Jo ja us ho deia‘. Només amb un PP i un PSOE esfondrats electoralment i debilitats per la crisi, seria possible negociar una consulta. El grup mediàtic del Grande de España ens prepara per aquest escenari simplement perquè o Artur Mas canvia de socis o Catalunya serà ingovernable. Un gran, enorme i gegantí ‘Això no toca’ escrit amb lletres de neó multicolors ens espera a la cantonada. Fem-nos a la idea que podria no haver consulta ni al 2013, ni al 2014 i potser ni tan sols al 2015. Però ¿La gent ho acceptarà? Jo crec que no. A Catalunya no només ens hem cregut que podem fer un referèndum d’autodeterminació, sinó que a més una majoria de catalans està segur de que guanyarà el sí i les enquestes, ara per ara, no diuen el contrari.

Mentre ens preparen per la que podria ser una gran decepció, el govern fa veure que aquí no passa res i que la consulta és qüestió de minuts. El Consell per a la Transició Nacional ja és en marxa. Aquest eclèctic grup d’intel·lectuals, constitucionalistes i gent com Pilar Rahola –amb l’únic mèrit de ser la poetessa oficial de la Generalitat- fabricarà informes on es definirà el tipus d’estat, les relacions amb Espanya i la UE… Tenint present que no hi ha consulta, ni res a l’horitzó que n’indiqui el contrari, aquest Consell Nacional és una fàbrica de fum.

Què fàcil havia de ser tot quan Artur Mas es presentava com un messies de l’eterna nació catalana. Què fàcil havia de ser un procés dirigit des de la còmoda majoria absoluta que donaven uns centres d’anàlisi d’opinió carregats de polítics convergents més preocupats per satisfer al messies que en captar el descontentament popular. La manifestació de l’11S de 2012 va ser un punt d’inflexió històric, un canvi brusc d’època entre l’ordre constitucional de 1978 i un futur que està per determinar. Artur Mas es va arriscar i el tret li pot costar la seva carrera política i la coalició que ha governat Catalunya durant 25 anys.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s