Barcelona és una merda!


QRgotic_Souvenir-LB

Dissabte a la nit  al Raval de Barcelona. M’emporto de festa a un amic alemany que ha vingut de visita i a un altre de francès que fa poc que viu a Barcelona. Res millor que fer la ruta del que una vegada algú va denominar com ‘la Barcelona canalla‘: la Penúltima, la Bata de Boatiné, el Marsella, el Kentucky… Tot amb parada obligatòria al Pastís. Allà l’Ángel, el propietari del Pastís ens explica la situació davant el tancament del Bar Marsella, una vergonya que l’Ajuntament no hauria de permetre ja que el Marsella és el bar més antic de Barcelona i part de la nostra història. Però la xerrada deriva a una frase que Vázquez-Montalban va dir-li a l’Ángel: “Un día, los bares a los que vamos los veremos en fotos“. D’aquí vam saltar als records de quan el carrer Santa Mónica o Sant Pau eren plens de putes i travestis als 70 i 80 i els bars eren una festa constant. Va ser relativament fàcil arribar l’habitual “Barcelona es una mierda“.

Crec que tots els barcelonins tenim una visió negativa de la ciutat: massa turistes, massa disseny, bars que s’han perdut, massa especulació… i la sensació infinita de que estem perdent la nostra ciutat i deixant que es converteixi en un brut parc temàtic. Una sensació que es basa, crec, en la idealització del passat que aquells que van protagonitzar aquella ‘movida underground‘ de Barcelona als 70 i 80 ens projecten amb films com ‘Barcelona era una fiesta’ o el memorable ‘Ocaña, retrat intermitent‘. Mentre repeteixen com un mantra que els joves d’ara no tenim ni puta idea de res. Estic d’acord que Barcelona és una ciutat d’alts i baixos que ratllen amb l’esquizofrènia. De ‘revolució’ i ‘contra-revolució’ cultural sistèmica: l’explosió ‘underground‘ dels 70 va anar seguida dels grisos 80. La petita recuperació dels 90, va anar seguida de la Barcelona pija i tonta del Fòrum a la dècada del 2000, però ¿avui també és una merda? Estic d’acord que la ciutat s’ha omplert un disseny buit, que artística o culturalment no aporta res. Estic d’acord que a vegades la ciutat no sap fer res més que esperar a que arribin els turistes sense fer o inventar res més. Estic d’acord que gran part d’aquesta ciutat segueix anclada en el “somni” olímpic. No tinc la sensació, però, que la ciutat es mor o que l’ànima de la ciutat es perdi.

La ciutat està en un procés de reinventar-se a sí mateixa. Alguna cosa torna a passar a Barcelona. Fa uns dies vaig tornar al barri de Gràcia, on hi vaig passar moltes tardes, i em va sorprendre agradablement que molts dels locals que estaven tancats quan vaig canviar-me a l’Eixample fa poc més d’un any, eren oberts. No eren ocupats per souvenirs o restaurants horribles per a turistes, sinó que la majoria eren petites botigues de confecció de roba, disseny, discos, llibres… i es respirava una vitalitat que s’hauria de contagiar a tota la ciutat. Hi ha ganes i hi ha talent que pot fer coses noves i davant això no puc dir que ‘la ciutat es mori‘ i encara menys que ja sigui morta. En l’aspecte cultural tinc la impressió que Barcelona està immersa en una nova revolució cultural molt més semblant a la dels 70 del que ens pensem. Potser tinc una visió massa positiva, però tot passejant pel Born, on hi passejo tot sovint, no hi ha setmana que no descobreixi una nova galeria d’art contemporani amb una petita festa a dins plena de ‘modernas‘. No hi ha setmana que no descobreixi algun bar que mola a l’Eixample, el Born, Sant Pere o el Raval, que no és car i que -en conseqüència- és ple de gent jove i no hi ha turistes. Musicalment, després de molts d’anys d’apatia musical carrinclona i folklòrica, la producció musical feta a Barcelona és, com a mínim, interessant. Més enllà dels dos grans festivals, torna a haver-hi música als bars i, tot i la crisi, torna a haver-hi una programació musical estable a molts bars i discoteques de la ciutat.

 ¿Tinc una visió massa optimista? És possible. Ángel, el propietari del Pastís, no va poder evitar comprar Barcelona amb París tot dient que allà tot és més autèntic, els bars són els de sempre, no com aquí on tot ha tancat i res és el que era. El nostre amic francès no va poder evitar dir que ‘París és una ciutat que és mor’. Sigui dit, no és el primer parisien que m’ho diu. L’eterna discussió sobre com aquí ‘tot és una merda‘ i a fora ‘tot és meravellós‘. I vosaltres ¿què en penseu? ¿Barcelona és una ciutat que es mor o és una ciutat que torna a viure?

Per cert, penseu el que penseu, signeu per a evitar que el Marsella tanqui.

5 thoughts on “Barcelona és una merda!

  1. Pere, molt interessant l’article, amb reflexions que m’he fet sovint. Probablement en el desencís general hi ha part d’idealització del passat. Així com els que van viure la Barcelona dels 80 i de l’Ocaña al cap de 15 anys es cagaven amb tots els canvis produïts als 90, crec que a nosasltres ja ens comença a passar una mica el mateix, com bé apuntes. De totes maneres, a part d’aquesta idealització del passat, que hi és, també és innegable que des del 2000 Barcelona s’ha tirat de ple al monocultiu del turisme, i a vegades penso que això ho està aniquil.lant tot. El monucultiu turístic és molt difícil de fer-lo compatible amb els veïns, inclús amb la ciutat del disseny (ja em diràs quin concepte se n’emporta un turista que passeja 4 dies per la ciutat a les Rambles i voltants de la Sagrada Família i parc Güell). Aleshores el que tenim doncs és una façana cutre de turisme que crec que fa cada vegada més difícil la vida dels barcelonins. Sense voler recòrrer a cap slogan polític la ciutat la fan les persones i en aquest sentit ja sabem com els diversos ajuntaments han tractat als veïns de la Barceloneta, forat de la Vergonya, voltants de la Sagrada Família, per posar algun exemple. Dit això i anant per barris, estic molt d’acord que depèn molt per on caminis. Per a mi el Born fa anys que està perdut com a barri i és només un aparador guiri més “xic”, en canvi és cert que a d’altres llocs com Gràcia, per molt que alguns s’esforcin en negar-ho, encara es troba un ambient que ens pot fer recordar que la vida de cada dia que és anar al mercat, jugar a les places amb els nens, fer unes canyes en una terrassa o organitzar-se en associacions afins.

  2. Molt d’acord amb el Jordi respecte al tema del monocultiu del turisme. I per altra banda, el que passa a BCN passa a totes les ciutats occidentals. Potser a BCN de forma més acusada perquè s’ajunta el ser ciutat “de moda” com Berlín i ser parc temàtic turístic com Praga o Venècia. Les grans capitals com París o Londres tenen l’avantatge que per molt turístiques i gentrificades que siguin, no són ciutats-monocultiu com Barcelona.

  3. Me parece que es algo que pasa con todos los ciudades grandes y de alguna manera interessantes para turistas, y tiene aspectos positivos y negativos. Y si lo comparo con, por ejemplo, München, Barcelona va mucho mejor – que no se vive en el centro de München, se vive en los aforos, pero en Barcelona todavía hay “barrios” de verdad muy cerca del centro (y eso es algo que gusta a los turistas y tal…. recuerdo que ya en los primeros anos de segundadaría tenía que escribir un ensaje sobre el tema “el turismo mata lo que le gusta”…. yo creci en un parte Aleman con muchismimos turistas, el Lago de Constancia (?), y allí solo los turistas que se habían quedado se cejaban sobre las turistas, todos los demas sabíamos que es el unico factor economico que tenemos, y que sin turistas no había ni piscina ni conexion autobus… y a Heidelberg, donde trabajo ahora, es igual. En el cientro no se vive – o casi no, es para las turistas, pero aportan dinero así que se puede vivir muy bien en las otras partes… Eso dicho, estoy completamente dacuerdo que no se debería cerrar el Marsella – aunque los veces que yo estuve allí, estaba lleno de turistas, y creo que su “valor turistico” lo podría salvar…. pero no sería interesante para otra gente entonces. Hay algunos sitios de este tipo en Heidelberg, que son “de siempre”, y no se cambian, porque estan en el “Lonely Planet”, pero nadie que vive en Heidelberg iría allí…. es un tema muy complejo… Como mujer a quien le gusta pasarse sola por la ciudad tambien de noche, me gustaba cuando el Raval se trasformaba así que me podria sentir segura hasta las tantas de la noche y por casi todas partes. Pero es cierto que eso tambien significaba perdidas para otros….

  4. Veig que també t’agrada Gràcia, i és que Gràcia és molt agradable; és un dels districtes amb més caràcter de la ciutat. És “multuculti”, però no tan degradat com el Raval, té un comerç variat (de proximitat i de marques) i serveis d’hosteleria, com el Born i el Gòtic, però no pateix una invasió de turistes. Fins i tot la millor festa major de tots els pobles agregats (i que em perdonin els de Sants).

    Però no ho diguem gaire fort, no sigui que els turistes en trànsit cap al Parc Güell descobreixin Gràcia i hi facin escala. Llavors sí que s’acabaria la tranquil·litat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s