Els Ducs ’empalmats’ i imputats


Infanta Cristina segons 'El jueves

La notícia és aquesta: La Infanta Cristina ha estat cridada a declarar el proper 27 d’abril en qualitat d’imputada per presumpte malversació de fons públics a l’Institut Noós.

Davant d’aquesta imputació la institució de la Família Reial queda tocada potser ja definitivament, sense possibilitat de marxa enrere. Ara mateix, la imatge del Rei està en qüestió. L’intent de la Casa Reial per netejar la seva imatge, ha sortit molt malament i avui el Rei ha desaparegut. ‘De facto’ som en mig d’una regència on Felip de Borbó n’és el regent.

A sobre de la taula la Casa Reial té el següent escenari

  • Un Rei envellit, desprestigiat i allunyat del seu poble.
  • Una Reina que fa anys que viu fora d’Espanya.
  • L’amant del Rei, Corina zu Sayn, hauria ‘intercedit’ assumptes de la Casa Reial i de l’Estat com a ‘representant’. Aquest fet és a totes llums intolerable i posa en qüestió tot el sistema diplomàtic espanyol, demostrant que el Rei ha fet el que li ha donat la reial gana.
  • Les notícies sobre una herència multimilionària que Joan Carles I hauria rebut del Compte de Barcelona als 90 i que restaria oculta a Suïssa posen el focus del tot sobre la presumpta ‘fortuna’ del Rei. Aquest fet ha estat negat sempre pels defensors de la Monarquia.
  • Els correus electrònics de Diego Torres (imputat pel cas Noós) han fet imputar a la Infanta Cristina i apunten a que el Rei no només tenia coneixement, sinó que n’era partícip.
  • El Rei està atrapat en les seves pròpies paraules que tots vàrem escoltar al missatge anual de 2011: “Tots som iguals davant la llei”.

La gestió de tota la crisi és un desastre des del primer moment. Quan el cas va esclatar en lloc d’afrontar que s’hauria fet quelcom malament, la Casa del Rei va optar per enviar als Ducs als Estats Units. La Casa Reial ha optat per deixar que la Infanta i Urdangarin actuïn com a escuts humans. ¿Escuts de qui? Òbviament del Rei i, sobretot, de Felip de Borbó.  És evident que Diego Torres seguirà publicant emails i és molt difícil creure que el Rei no sapiguès res de res. Si bé Urdangarin no es lliurarà de la condemna, difícilment la Infanta Cristina serà acusada de res. L’actuació de la fiscalia anticorrupció demanant la ‘des-imputació’ de la Infanta és un moviment que era d’esperar, però de cara a l’opinió pública una des-imputació de la Infanta seria rebuda com la proba de que els Borbons tenen immunitat.

¿Ha d’abdicar al Rei? Si abdica per la pressió de la premsa, el regnat del seu fill naixerà mort. ¿Qui diu que no es podrà forçar a Felip VI de Borbó a abdicar arribat el primer escàndol? És normal, doncs, que el Rei faci tot el que pugui per resistir. Una altra cosa és que la seva evident debilitat li ho permeti. Personalment crec que el Rei amb la seva obstinació a resistir, està donant motius de sobres als republicans de tota la vida i als ‘nous republicans’ per acabar demanant una República. La solitud i llunyania del Rei, la mala gestió de totes les crisis (des de la de l’elefant, fins a la Urdangarin) i la comprovació de que la família reial no és tan ‘exemplar’, està fent trontollar la Monarquia.

On són els republicans?

Alguna cosa falla quan el republicanisme no és capaç d’organitzar-se i només té veu i força a Catalunya i, en molt menor mesura, Madrid. És cert que fins i tot un diari tan monàrquic com El País ja no pot amagar les banderes ‘tricolor’ a les manifestacions, però qui abandera el debat republicà és la dreta i no pas l’esquerra espanyola. Recordem que quan Pere Navarro (PSC) va demanar l’abdicació del Rei en favor del seu fill -fet que garantiria la continuïtat de la monarquia- el PSOE va sortir en tromba a defensar a Joan Carles I ‘El Campechano’.

Els republicans de ‘nova plana‘ són una altra cosa. El rumor del que us vaig parlar fa unes setmanes segueix sonant amb molta força i encaixant en l’estratègia de El Mundo de donar portada a tots els comportaments ‘poc exemplars’ dels Borbons. És en el sector dels ‘Juancarlistas’ on es comencen a escoltar sense sordina veus favorables a una república i no pas a un nou rei. És un fenomen sorprenentment similar al del creixement del independentisme entre els federalistes catalans: la ‘punta de llança’ d’una hipotètica III República són els Juancarlistas i ho són ‘per decepció’, no pas els republicans ‘per convicció’.

El que tinc per segur és que o el republicanisme cristal·litza en un moviment polític transversal que vaig de dreta a esquerra i que liquidi les estructures polítiques han apuntalat i protegit a la Corona durant els darrers 35 anys, o bé la oportunitat única que, 70 anys després, ens donen de nou uns Borbons desprestigiats i que no han entès que l’Espanya d’avui ja no és l’Espanya del 75, pasarà de llarg i despertarem d’aquest malson sense haver pogut canviar res.

One thought on “Els Ducs ’empalmats’ i imputats

  1. Jo vaig començar a creure que la República va de debó quan la dreta més liberal se n’ha fet defensora. Si ja no li queda ni el PP per defensar-la, la Monarquia està com Suarez el 1980…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s