Xipre, ara un tret al peu


Xipre

Primer, els fets:

Però el càstig imposat, de nou, és massa. El rescat bancari de Xipre serà facturat als ciutadans amb l’aplicació del bloqueig dels dipòsits i els estalvis habituals depositat als bancs. En xifres, aquells que tinguin més de 100.000€ pagaran un 9.99% pel rescat. Aquells que tinguin menys de 100.000€ en pagaran un 6,75%. A més, la mesura es va aprovar la nit de divendres a dissabte i a Xipre és festa fins dimecres. Estem davant, ara sí, del primer ‘corralito’ de la zona Euro. El que ‘no podia passar’ està a punt de passar, perquè fins que avui no es votin al Parlament xipriota tot el paquet de mesures imposades pel rescat. Tot apunta a que s’aprovarà, però només que un sol diputat del parlament voti en contra, les mesures no s’aprovarien i, potser sí, Xipre moriria econòmicament parlant.

Podria haver estat pitjor. L’FMI i el BCE volien un càstig encara més gran per Xipre. Es parlava d’una taxa del 12% sobre els dipòsits. Però el mal està fet. Les tesis d’Austeritat, Austeritat, Austeritat i més Austeritat que exigeix Merkel segueixen aplicant-se a tota la UE. Tot i que és impossible viure si mentre t’apreten el cinturó, no et deixen menjar i t’escanyen el coll amb un puny de ferro; la dieta alemanya d’aigua i pa sec per una ciutadania que ‘ha viscut per sobre de les seves possibilitats‘ segueix aplicant-se sense contemplacions, mentre els bancs i governs del nord d’Europa es reparteixen els interessos d’aquests rescats. La realitat inquieta: l’Estat Alemany, per exemple, avui es financia amb el que paguen pels seus ‘rescats’ el sud d’Europa, ¿què pasaria si, demà, els estats del sud deixèssin de pagar com va fer Islàndia?

El control absolut amb que es governa econòmicament Europa des d’Alemanya no té contrapès. El silenci clamorós d’Hollande ha provocat un calfred a l’esquena de molts europeistes. Merkel és la cancellera ‘no electa’ de la UE i ningú gosa replicar. El govern francés sap que és el proper a la llista en la revisió de la qualificació creditícia i Espanya, Itàlia o Grècia són conscients de que ara pot passar qualsevol cosa. El fantasma del corralito argentí recorre ara Europa i els diners dels europeus. Si a les retallades salvatges que trituren el nostre (precari) estat del benestar, les pujades d’impostos per a les rentes del treball, les exempcions d’impostos als que delinqueixen, les ajudes multimilionàries a bancs econòmicament morts o a l’atur hi suméssim un ‘corralito’ banquer, per molt petit que fos, la Unió Europea entraria finalment en coma irreversible i la seva mort seria qüestió d’anys o potser mesos.

El corralito xipriota és la proba de que per tal de mantenir el pagament dels interessos als bancs i governs dels estats del nord, es farà el calgui fins i tot allò impensable. El corralito, és doncs, un tret al peu de la Unió Europea a la que, poc a poc, van prenent la forma amb que va ser concebuda fins a deixar-la irreconeixible. La UE ha estat el garant de la pau els darrers 60 anys i un mode d’articular un continent maltractat les per ambicions i estupideses dels seus governants. Cada cop més la UE és identificada com a ‘problema’ i no pas com a solució per unes noves generacions per a qui la II Guerra Mundial és tan sols eco reverberant. No ens estranyi que, dia a dia, molta gent parli de Suïssa a Catalunya com a model d’estat ‘fora de la UE’, o que digui entendre al Regne Unit quan proposa sortir finalment de la Unió. L’èxit de Beppe Grillo és fruit d’aquest europeisme econòmic que roba amb nocturnitat als pobres i en reparteix els beneficis entre els rics. Alerta, perquè s’estan carregant la Unió Europea.

5 thoughts on “Xipre, ara un tret al peu

    1. Jo no crec que la sobirania ho sigui tot, però el control de la UE per part d’un únic estat i amb una Presidència fictícia tampoc ho vull. Abans era Sarkozy i ara és Merkel, però en el fons s’amaga el fet que no tenim un ‘president’ i potser aniria tocant fer-ho de debó. Mentrestant el missatge de que la UE és el problema va calant a la ciutadania i no sabem com en sortirem d’aquesta.

      Salut!

  1. El tema està en que el fons per combatre la crisi del deute que viu Europa surten dels pressupostos nacionals dels països aportadors, i per tant, ells decideixen quant aporten i a canvi de què (que generalment és atendre prioritàriament els deutes amb els fons de pensions privats dels seus jubilats i els deutes amb els seus bancs).

    Això només es podria evitar amb un Pressupost conjunt controlat pel Parlament europeu on tots, aportadors i receptors poguèssim influÍr en el destí (i les prioritats i condicionalitats) dels fons.

  2. […] Xipre és la darrera etapa en la caiguda d’aquesta banda del Mur de Berlín. No serà la darrera, però és la més terrorífica des del primer rescat de Grècia. A Xipre fa només unes setmanes els bancs encara repartien beneficis del 7%. ¿On era la troika? Efectivament, esperant l’ocasió per a provar un experiment més: ¿què passaria si robem els estalvis dels ciutadans? Doncs que l’estat es posa a minuts de l’esclat social i es provoca que la gent exigeixi caure a l’abisme (o no) de sortir de l’Euro. Mentre augmenta l’esclat social, disminueix proporcionalment la covertura del robatori xipriota per part dels mitjans europeus. De la portada, pasa a un racó dintre de la secció ‘Internacional‘ i d’aquí, potser, a la prestatgeria de l’oblit, al costat d’Islàndia. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s