Deixeu parlar als ultres!


Historias de la Puta Mili

Un General ‘xusquero‘ que sembla sortit de les “Historias de la Puta mili“, apareix i proclama que la Pàtria -“EspañaUnaYNoCincuentayUna“- està per sobre de la Democràcia, perquè és anterior. L’auditori aplaudeix davant la incredulitat dels altres dos convidats a la xerrada ‘Fuerzas armadas y ordenamento constitucional‘. Setmanes abans, un altre general ‘xusquero‘,  clama al seu blog que la manifestació de l’11 de setembre de 2012 és un ‘foc a apagar‘. A la llista dels ‘Sargento Arensívia‘ podem afegir els tertulians dels canals de l’ultra-centre polític -IntereconomíaTV i 13tv- on demanen una ràpida intervenció de la Guàrdia Civil contra Catalunya o la suspensió de l’autonomia.

Aquestes declaracions, ens agradi o no, són llibertat d’expressió. És normal que els militars creguin que han de defensar la unitat de la pàtria espanyola davant el repte català, perquè aquesta és la seva tasca segons l’article 8 de la Constitució Espanyola de 1978. A Espanya la llibertat d’expressió de l’individu resta per sobre de tots els altres drets i els militars també tenen dret a expressar-se. El Govern, però, ha de deixar clar en tot moment que els militars són sota ordre Constitucional i que en cap moment poden prendre la iniciativa per a ‘imposar’ o ‘defensar’ la seva visió d’Espanya. Però el Govern dista molt d’intentar res semblant a aquest plantejament. Al contrari. El seu silenci -el mateix que aplica al cas Bárcenas o davant les declaracions del Ministre de l’Interior sobre la ‘raça’ i el matrimoni gai– dona oxígen als ultres que aguarden des de fa dècades un nova guerra per a defensar la mare pàtria.

Ahir el Fiscal General de Catalunya va fer unes declaracions a Europa Press constitucionalment impecables i que vull reproduir íntegrament:

(Actualmente) no existe un marco legal que permita un referéndum sobre la independencia. (…) Hay un marco legal muy concreto y, a la vez, hay que intentar conectarlo con una realidad social de una parte importante de la población de Catalunya que cree que es mejor para Catalunya otro modelo. Si no hay solución en Madrid hay que ver qué ámbito de competencias nos quedan y qué se puede hacer a través de una ley de consultas. Yo creo que al final los legisladores tienen que ser conscientes de que legislan para los ciudadanos y tienen que buscar el bien común de todos y ver si la unidad nos fortalece o puede llevar a hacernos más débiles. Lo que digo es que todas las leyes se pueden modificar y hay que valorar si la norma sigue respondiendo a una realidad social como fue en el año 78 o si hay una realidad distinta, plural, que aconsejaría una modificación.”

Des d’aquesta modesta columna d’opinió vaig expressar que la via que defensa Rodríguez-Sol en aquestes declaracions, és la via a seguir. Només amb diàleg es pot aconseguir una consulta legalment vàlida i evitar un xoc de trens. Però a Madrid segueixen sense entendre el que està passant a Catalunya.  El Govern central ha passat de menys prear la manifestació a enfrontar-s’hi directament. Els diversos braços escrits del PP s’han posat en marxa per a assenyalar que Rodríguez-Sol és un independentista i algú favorable a Artur Mas, tot i que el Fiscal General de Catalunya és conservador i difícilment se’l pot titllar d’independentista. Rodíguez-Sol s’enfronta ara a un procés que pot acabar amb la seva destitució. Tot per defensar la consulta a Catalunya a través de la Constitució. Rodríguez-Sol, però, fa temps que està sota la sospita de la dreta mediàtica. Recordem que fou qui va presentar diligències contra El Mundo per les notables irregularitats davant la notícia dels comptes de Pujol i Mas a Suïssa. Des de llavors, el Fiscal es va situar a la diana de la dreta mediàtica.

És igual que la declaració de Rodríguez-Sol sigui defensi la via constitucional. És igual que defensi la submissió de la consulta al marc legal espanyol. El Govern s’està carregant als moderats i deixant intactes als ultres mentre carrega l’ambient d’electricitat. Ha optat per esclafar qualsevol tipus de debat sobre el tema a Madrid, criminalitzant a qui gosi plantejar-lo. Sembla que des de Madrid es vol forçar un esclat de no sabem encara el què, per a justificar la intervenció de Catalunya i suspensió de la seva autonomia. Molts catalans que apostem pel diàleg ens estem desenganyant a la mateixa velocitat a la que circulen les noticies per la xarxa. La via del diàleg s’està esgotant molt ràpidament i, si el sentit comú no ho atura, anem directes a unes eleccions autonòmiques que tindran tots els trets propis d’unes plebiscitàries. D’aquí al ‘xoc de trens’ ja només hi haurà un pas. No oblidem, però, que el sobiranisme i la consulta són ja imparables vulguin o no a la Rue Génova 13 del Percebe.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s