Debat sobre l’estat del bipartidisme


Debate sobre el estado de la nación- ElDiario.es

L’estat de la nació? Quina nació?

Aplaudiments fins a que als senyors diputats del partit del President les mans els hi fan mal. Crits de reprovació des de la bancada contraria a cada proclama del President. Acaba el parlament del Senyor President i la bancada favorable esclata en un aplaudiment immens. Tot va bé. Tenim el cap fora de l’aigua, sense aclarir si és perquè comencem a respirar, o perquè estem esperant a la propera onada que ens torni a submergir.

Puja al faristol el líder de l’oposició. Canvien els papers. Qui abans aplaudia, ara crida. Qui abans cridava, ara aplaudeix. Quan el líder de l’oposició torna al seu escó i puja al faristol el membre del següent partit, els senyors diputats marxen amb presses cap al bar. Quan puja al faristol el membre del quart partit de l’hemicicle, els senyors diputats encara són al bar, rient i gaudint d’aquests petits plaers de la seva feina. I així portem 35 anys. El debat sobre l’estat del bipartidisme demostra que PP i PSOE -la versió moderna de ‘Los pactos del Pardo‘ de 1885- no han entès encara què està passant al carrer.

Vinyeta de 1889 sobre el bipartidismePotser Rajoy ha guanyat el debat o potser no. Ni m’importa ni m’interessa. ¿A qui li interessa aquest debat? ¿Als polítics en sí mateixos? ¿Als periodistes d’anàlisi polític? Però ¿de què es va parlar ahir al Debat sobre l’estat de la Nació? Es va parlar dels ‘inversors‘, de la confiança, de Merkel, de Van Rompuy, de l’herència rebuda i fins i tot del valor de la paraula del PP. ¿Es va parlar de desnonaments? ¿De la dació en pagament? ¿De com els avis mantenen a fills i nets amb la seva trista pensió que PSOE va congelar i PP va rebaixar? ¿De les taxes universitàries i l’absència de beques? ¿De l’incontrolable atur? ¿De com els autònoms es dessagnen? ¿De les empreses que tanquen? ¿De l’ofec de l’economia productiva? ¿De la falta d’inversió en I+D+i? ¿De la privatització de la sanitat? ¿Dels aeroports sense avions? ¿Dels AVE sense destí? ¿Dels joves que marxen perquè ja no hi ha possibilitats? ¿Del debat sobiranista a Catalunya? ¿Del procés de pau a Euskadi? ¿De les taxes judicials? ¿De l’augment dels suïcidis? ¿De la corrupció? ¿Del finançament de partits? ¿De l’espionatge, potser? ¿De la factura elèctrica? ¿Dels oligopolis que controlen i eviten la competència? ¿De la nacionalització d’equips de futbol deficitaris? ¿De les ajudes als bancs? ¿De com després de rebre l’ajuda, els bancs publiquen beneficis multimilionaris? ¿Segueixo?

Aquests debats no entren a aquest ‘debate sobre el estado de la Nación‘ i si entren és de puntetes, sense fer soroll. La Nació són el PP i el PSOE i els bancs i les elèctriques i els inversors i els constructors i… Ells són la Nació i sobirania, i sobre ells i per a ells es va parlar ahir. La distància entre PP i PSOE i la ciutadania és un abisme. Només els hi preocupa treure pit l’un davant de l’altre, fer el titular més cridaner i repetir les vegades que calgui ‘¡Y tú más!‘. ¿Això és nou? Ni molt menys, però ara ens ofèn encara més. El contrast entre PP i PSOE i els partits ‘petits’ és brutal. Fins que no comencen a pujar els membres d’IU, ICV, Compromís, UPyD, ERC, Bildu… els problemes que de debò estan al carrer no comencen a ressonar dintre del Congrés. Però -com que els diputats del PP i el PSOE només representen aquesta nació econòmica que regna Espanya- quan comencen a parlar l’hemicicle és buit perquè són tots al bar o a casa.

¿Què fa la ciutadania mentrestant? Frustrar-se i seguir carregant-se de raons per un canvi que, tard o aviat, arribarà. Hem canviat els ‘brotes verdes’ i ‘la Champions League de las economías mundiales’ per ‘la cabeza fuera del agua’  i l’alegria de la Virgen del Rocío de la Ministra Báñez. Segueixen mentint i allunyant-se, perquè és la societat qui porta la veu en els grans debats socials i qui exigeix acció als seus representants. Però els representants són a un altre debat. El carrer se’l miren a tota velocitat des de la finestreta de vidre enfosquit del seu cotxe oficial, no fos cas que s’adonessin que la gent pateix i molt.

Pere Navarro va per lliure

Pere NavarroAhir en mig d’un dinar i sense que ningú li ho preguntés prèviament, el líder del PSC es va treure de la màniga una petició d’abdicació del Rei en el seu fill, el Príncep d’Astúries per tal d’iniciar una regeneració política i un procés constituent. La resposta del PSOE, obstinat a enderrocar a Rajoy com sigui excepte convocant eleccions, va ser desautoritzar a Navarro. Recordem que si avui es convoquessin eleccions, el PSOE podria treure menys de 90 escons.

Deixant de banda que jo també vull aquesta regeneració, però no en la figura de cap Borbó sinó en una República, no se li pot escapar a ningú que el PSC està immers en un escàndol d’espionatge a membres d’altres partits. La cortina de fum no ha funcionat, però la reclamació de que el Rei abdiqui està a sobre de la taula. Potser ha arribat el moment de començar a dir-ho en veu alta. ¿Estan disposats PP i PSOE a trencar l’actual pacte que els hi entrega un control absolut de l’estat? Evidentment no.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s