Va de series!


The Americans

Tenia ja ganes de deixar de banda els articles sobre política, que darrerament són la grandíssima majoria, per a parlar de coses que també m’agraden. Avui torno a les sèries, un tema que havia deixat abandonat i que, a mode de pausa, reprenc. Som-hi!

The Americans – 1a temporada

S’acaba d’estrenar una de les sorpreses televisives d’aquesta temporada. Joe Weinsberg, ex-agent de la CIA convertit en guionista, dona vida i forma als agents ‘adormits’ del KGB als Estats Units. Agents russos convertits en perfectes nord-americans i responsables de missions suïcides supervisades des de l’ambaixada soviètica a Washington D.C. No som davant de cap serie d’acció a l’estil ‘The Bourne Case’ o James Bond, sinó davant un drama amb tints de novel·la negra de la guerra freda de John Le Carré on tot són intrigues d’ambaixada, ordres, doctrina i falses aparences. ¿Què em falla? Que ningú fuma! Un fet que em fa sortir de la ficció, perquè si hi havia un vici estès a la societat dels anys 70 i 80 era el tabac.

Nota: 7/10 

Ripper Street – Temporada Única

¿Què passa a la televisió del Regne Unit? M’ho segueixo preguntant després de sèries com ‘Sherlock’, ‘The Shadow Line’ o ‘Black Mirror’. Ara n’arriba una nova producció de la BBC dintre del gènere de suspens. ‘Ripper Street’ ens presenta el grup de policies d’homicidis del barri londinenc de Whitechappel a finals del segle XIX, anys després dels crims de Jack l’esbudellador (Jack ‘the ripper’). Aquest grup ha de resoldre tots i cadascun dels crims amb els rudimentaris mitjans de l’època. El format que recorda a la revisió moderna de ‘Sherlock’, però amb una ambientació sòrdida i tan ben re-creada, que pots arribar a imaginar les olors i ambients dels baixos fons del Londres victorià.

Malauradament, la sèrie és de temporada única i, tot que no l’he vista encara sencera, té el final perfectament tancat.

Nota: 8/10

Political Animals – Temporada única

Segourney Weaver és una actriu que tot allò que interpreta ho fa d’una manera excel·lent. Ara posem-la en el paper d’una Primera Dama dels Estats Units que vol deixar de ser el complement del seu marit, el President dels Estats Units, per a ser la primera dona en arribar a Presidenta. Afegim intrigues polítiques, odis i revenges i obtindrem ‘Political Animal’. Una mescla de ‘West Wing’ i ‘Dallas’ com va dir el crític Tim Goodman. És una sèrie de 10 episodis, intensa i interesantíssima on podem assistir a la tramoia de la política americana, però també aplicable a l’europea, on el que importen són els favors, la imatge i saber-te rodejar de bons assessors.

Nota: 8/10

Homeland – Segona Temporada

¿Era possible superar el final de la primera temporada de Homeland? Era difícil, però ho han fet. La segona temporada ens tanca perfectament la primera temporada deixant un final inesperat i que dona arguments per a fer una tercera i, m’atreveixo a dir, una quarta.

(ALERTA SPOILER!!)La trama islamista que es trenca al final de la primera temporada amb la visió de l’agent Carrie, es veurà amplificada a la segona. Aquí el guió ens farà perdre de vista qui és el bo i qui és el dolent. (FINAL SPOILER) I em costa molt escriure alguna cosa sense revelar-vos res de la segona temporada, perquè l’argument està tan ben enllaçat que no hi ha cap fet aïllat destacable. Així que correu a comprar la segona temporada i degusteu-la poc a poc, sense presses, si podeu. No us estranyarà, com no m’estranya a mi, que hagi desbancat a Mad Men com a millor sèrie de 2012.

Nota: 9.75/10

Breaking Bad – Primera part de la Cinquena Temporada

Les aventures de Walter White van apropant-se a un final propi d’una tragèdia grega i no pas d’una sèrie televisiva. (ALERTA SPOILER) El primer capítol d’aquesta cinquena temporada, de 26 capítols dividits en dues parts, veiem el futur de Walter White. A partir d’aquí, tot s’encamina cap a un futur tenebrós, ple de gir argumentals i on tot sembla escapar del control de White. El capítol final et deixa amb ganes de que arribi ja l’estiu de 2013. (FINAL SPOILER).

El propi director de la sèrie, Vince Guilligan, va avançar que el final serà concluent i que no agradarà a tothom. Tot i així, estic segur que res superarà el despropósit de final de ‘Lost’. Sigui com sigui el final, res justifica que no hagueu vist encara aquesta sèrie que, com ‘The Sopranos’, marca un abans i un després en el gènere. Res serà igual després de Walter White.

Per si no ho sabeu, TV3 -abans el 3XL- emet Breaking Bad en un horari que els hi hauria de caure la cara de vergonya: dijous a les 00:05 i amb una intermitència desesperant. Mentrestant opten per programar una sèrie intrascendent i suspesa com Pan Am en prime-time. Un maltractament similar va rebre ‘Sherlock’, programa com a sèrie juvenil al 3XL. Quina diferència amb la BBC, que sap veure la qualitat d’una sèrie com Forbyldelsen i la programa en conseqüència, convertint-la en un fenómen mudial.

Nota: 9.5/10

Breaking Bad

A young doctor’s notebook – Temporada única

Quatre episodis de 20 minuts amb un duel d’actors de primera categoria -Daniel Radcliffe i Jon Hamm- dintre d’una comèdia negra, negra, negra, i basada en una col·lecció de relats breus titulada ‘Diari d’un doctor de poble’ de Mikhail Bulgarov. La trama comença amb l’arribada d’un jove doctor acabat de llicenciar a l’Universitat Imperial de Moscou a Smolensk, un petit poble de Rússia anys abans de la revolució d’octubre de 1917. Tot es basa en els records del doctor que, ja de gran, s’enfronta a les purgues stalinistes -Bulgarov era crític amb Stallin- i es trasllada al passat per a intentar canviar a aquell jove doctor i el seu fosc futur.

Un diàleg deliciós propi del teatre britànic que es converteix una sèrie d’alt nivell i guió magistral.

Nota: 8/10

Inside men – Temporada única

BBC! BBC! BBC! Visca la televisió pública ben feta. Aquesta sèrie parla d’un ‘atrament del segle’. Els treballadors d’una empresa de gestió i emmagatzematge de diners, organitzen el robatori de milers de milions de lliures. I fins aquí puc llegir. Som davant d’una altra sèrie BBC de qualitat, d’intriga i a l’estil de ‘The shadow line’ de la que ja us en vaig parlar.

La llàstima, no tot podia ser perfecte, és que el final d’aquesta sèrie em va decebre. És una opinió que he llegit i comentat amb altres que també han disfrutat aquesta mini sèrie britànica. Però no us n’explicaré res més.

Nota: 7.5/10

Boardwalk Empire – Tercera Temporada

El personatge de Nucky Thomson avança cap a 1929 a pas ferm. En aquesta tercera temporada, després de l’inesperat final de la 2a temporada, assistirem a un fet històric: l’entrada de les noves generacions de mafiosos italians ja nascuts als Estats Units i que acabaran per controlar el negoci de l’alcohol. La guerra està servida.

El lema de Thomson ‘No pots ser mig-gàngster’ arriba a la seva màxima expressió. Aquesta tercera temporada de Boardwalk Empire és per a mi la millor amb diferència, tant per l’ambientació, com pels diàlegs, com pels girs de guió. Qualitat ‘HBO’.

Nota: 9/10

Altres sèries que heu de veure: Boss (segona temporada), Magic City (primera temporada), Modern Family (quarta temporada), Game of Thrones (segona temporada), Sons of Anarchy (cinquena temporada), The Walking Dead (tercera temporada), Haven (tercera temporada) i Mad Men (cinquena temporada).

Especial ‘Desastres de la temporada’

Pan AmComenço per ‘Pan Am’, una catàstrofe produïda per Disney que no hi ha per on agafar-ho.Pan Am‘ vol ser una versió femenina de Mad Men i acaba sent un conte de fades que juguen a ser espies. Simplement infumable. Un gran plantejament destruït per tonteries Disney com que ningú fuma a escena (si heu vist Mad Men sabreu del que parlo), ni tampoc beuen alcohol. El que no entenc és en què estaven pensant els programadors de TV3, que l’acaben d’estrenar tot i saber que ha estat suspesa als Estats Units.

A l’estil de la magnífica ‘American Horror Story‘ trobem una gran decepció:666 Park Avenue. De nou una bona història mal explicada, mal interpretada i pitjor produïda. La sèrie, tot i que semblava al cinqué capítol podia remuntar el vol, s’enfonsa a partir del 6é episodi en el pou de l’avorriment. La trama es complica tant, que sembla que ni els propis actors saben què dimonis estan interpretant.

Ara un desastre sonat de J.J.Abraham: Revolution. El plantejament podria donar molt de sí. Un incident desconegut atura tota l’activitat motora i elèctrica a la terra. anys després el món està immers al caos i s’ha tornat a l’era medieval. Passat el minut 10 del capítol pilot, la sèrie és un desastre total plena d’errades de guió, diàlegs ridículs, sobre-actuacions i adolescents que van per la vida més calents que un oriolet. L’audiència, que és molt sabia, s’ha adonat que es tracta d’un plagi d’una sèrie injustament tractada, ‘Jericho‘.

Per últim un despropòsit ‘pata negra’: la versió espanyola de Cheers que no va durar ni tres capítols. Aquesta versió de Cheers (una comèdia mítica dels 80 als Estats Units) comença amb un despropòsit musical (un de tants) de Dani Martin que ens convida a agafar una bossa de plàstic, començar a vomitar i no parar fins que la sèrie s’acaba. Diàlegs catastròfics, acudits de mal gust i actors mediocres i descol·locats. Un vómit de sèrie difícil de superar.

I vosaltres ¿Quines sèries recomanaríeu o defenestraríeu? 

3 thoughts on “Va de series!

    1. Political animals me la vas recomanar tu i és una gran sèrie. Llàstima que no tindrà continuitat. Personalment les sèries BBC són brutals, espectaculars. Ara tinc pendent de veure l’original de ‘The Killing’ Forbydelsen, que ja tinc localitzada, i la segona part de Blck Mirror.

  1. Suposo que qualsevol semblança entre l’argument de “Political Animals” i el currículum de Hillary Clinton és pura coincidència, oi?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s