Cas Bárcenas: rumors per casualitat


Luís Bárcenas

Corre un rumor inquietant a Madrid i que ja ha arribat a algunes tertúlies i que, personalment, porto escoltant des de fa temps. Si abans era quasi una broma que no t’acabes de creure, ara pren un altre sentit. Si és verídic o no, ho sabrem durant els propers mesos. El rumor afirma que darrera l’esclat del Cas Bárcenas a les mans de la Sardina de Pontevedra, hi estaria no Esperanza Aguirre sinó un grupuscle ultraconservador ‘de Madrid’ que buscarà el retorn de José María Aznar per la porta gran. El rumor apunta a que el següent objectiu, un cop triturat Rajoy, seria la Monarquia en sí mateixa enderrocada a través del ‘Cas Nóos’. El final de l’operació seria la proclamació d’una República amb Aznar com a President.

Tot i que ens pot sonar molt gros aquest rumor, i ja sabem que Espanya en l’esport de la rumorologia i la conspiració a l’ombra és una potència mundial, tots els rumors tenen una base de realitat. Ja sabem, però, que ni en periodisme ni en política res passa per casualitat . Repassant la cronologia de l’esclat del ‘Cas Bárcenas‘ i abans el llançament per part de El Mundo dels ‘falsos papers’ que atribuïen comptes a Suïssa per part del clan Pujol i Artur Mas ‘himself’, la successió de publicacions i noticies apunten cap a un interès real per fer caure el govern. Algú ha arribat a la conclusió que Rajoy és part del problema i que ha arribat el moment de fer-lo caure.

  • Amb la publicació d’una filtració d’un informe de la Policia que atribuïa comptes a Suïssa a destacats membres de CDC, papers dels que encara no se n’ha demostrat la seva existència, El Mundo va llençar un caramel enverinat al PP a costa de CDC. Immediatament CospedalMontoro o el propi Rajoy van córrer a demanar dimissions i exigir transparència.
  • Quan es publiquen els primers indicis per part de El Mundo d’una presumpta trama d’enriquiment il·lícit a través de donacions d’empreses a les que els diferents governs del PP haurien concedit obres públiques, les declaracions de Cospedal encara són fresques. Tothom demana coherència i el propi PP és conscient de trampa que El Mundo, favorable a Esperanza Aguirre, els hi ha parat.
  • La guerra sense treva entre El Mundo i El País porta a que els documents originals que cita en un principi el rotatiu de Pedro J., acabin en mans de El País. El propi Pedro J. Ramírez al seu twitter insinua que el ‘talp‘ va optar per l’oferta econòmica de El País.
  • A partir d’aquí, El País i El Mundo semblen anar a una publicant una revelació darrera una altra i donant total veracitat mútua al que es publica. Molt ben contrastat han d’estar totes les trames que s’estan publicant perquè dos diaris amb linies editorials tan diverses vagin a una contra Rajoy.

A qui beneficia l’esclat del Cas Bàrcenas?

Sempre he cregut, com a bon seguidor de la novel·la negra, que el culpable sempre és qui més profit en treu d’una situació. Aquí hi ha un gran beneficiat i un gran perjudicat: el govern de Mariano Rajoy i l’ala ‘moderada’ del PP. Difícilment Rajoy sobreviurà a aquest esclat i tard o aviat caurà. M’atreveixo a dir que la rebel·lió interna està servida.

La principal beneficiada és, sense dubtes, Esperanza Aguirre i el sector neo-liberal, o ‘carajillo party‘ del PP i de la societat espanyola. Res és casualitat i és possible que Aguirre conegués la futura publicació d’aquests documents, forçant així una inesperada sortida del govern de la Comunidad de MadridElla és ara la millor situada per a substituir a Rajoy i és ella qui encarna, en la meva opinió, el populisme que sorgeix en un moment de final de cicle i de sensació de corrupció generalitzada. El rumor apunta a que aquest grupuscle estaria interessat en fer caure a Rajoy pel seu evident desastre de gestió. No cal ser un gran analista per veure que els incompliments del President no només afecten al ciutadà del carrer, sinó també a les promeses incomplertes a la patronal, a la conferència episcopal o fins i tot a tots aquells constructors que veuen ara com s’aturen tots els projectes d’obra pública.

També s’apunta a que seria Aznar i no pas Esperanza –tanto monta, monta tanto- el cridat a ‘salvar Espanya‘. Luís María Anson des de la seva columna ‘Canela Fina’ a El Mundo ens dona el ‘subtext’ de la trama: clama perquè sigui Aznar qui vingui a posar ordre al PP i, de passada, a tota Espanya. Però l’ex-president es resisteix a tornar a la política en un exercici de falsa modèstia que fa riure. Aznar té un gran punt en contramolts dels que apareixen als papers de Bárcenas eren membres del seu govern i haurien rebut sobres amb diner negres mentre ell era president. Així que Esperanza Aguirre apareix davant l’opinió pública com un rostre menys perjudicat per la corrupció i qui, davant els primers imputats en el cas Gürthel al PP madrileny va optar per cessar automàticament a tots els imputats. Això no ho ha fet cap altre partit davant els imputats per corrupció, ens agradi o no.

Si el principal beneficiat és el sector ultra del PP amb Aguirre al capdavant ¿com és possible que El País hi intervingui d’una forma tan clara en afavorir a la Lideresa? És ben simple: el País està a molt poc de la fallida i del tancament. Necessita com sigui vendre diaris. El número dedicat als papers de Bárcenas es van esgotar en hores a tota Espanya. És així de senzill.

La gran pregunta és qui hauria filtrat els papers i crec que això difícilment ho sabrem a curt o mig termini. La meva opinió és que ha de ser algú de dins del PP, perquè es tracta d’un document del tresorer del PP escrit en llibretes ‘Miquel Rius‘ de tota la vida. Queden descartats elements externs com constructors, adversaris polítics, hackers o el propi PSOE, que bastant en té ja amb els seus casos de corrupció i els que queden per venir.

Suposo que d’aquí uns anys, potser dècades, se’n faran pel·lícules d’aquesta trama de revelació de secrets i merda sota les estores que estem vivint. El rumor, però, indica que ni molt menys s’ha publicat ja tot. Estarem a l’espera.

4 thoughts on “Cas Bárcenas: rumors per casualitat

  1. Cui prodest? Qui sortiria beneficiar de la caiguda de Rajoy? Aguirre, potser?

    Sempre s’ha de desconfiar de qui vol ser califa en lloc del califa.

    Però, tal com estan les coses, pot ser qualsevol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s