Campament d’indigents intel·lectuals


Els papers secrets de Bárcenas publicats a El País

El país amenaça amb el col·lapse total: els casos de corrupció s’amunteguen sobre la taula diàriament, però els corruptes no trepitgen la presó; les portes giratòries de l’estat giren i giren a tota velocitat recol·locant polítics en les empreses que van afavorir mentre eren al govern; la Monarquia trontolla com una gelatina i la figura del Rei ja no se la creu ningú. Catalunya i Espanya són un campament d’indigents intel·lectuals que es limiten a parasitar l’estat, d’esquenes a una ciutadania esgotada a base de presumptes sacrificis per un bé comú del que fa molts anys una petita elit se n’aprofita.

Azaña, un dels únics polítics espanyols que han tingut una ‘visió d’estat’ que ha passat per la Moncloa, advertia que s’ha de vigilar amb aquells ‘que acampan en el Estado’. Una Guerra Civil, una dictadura sagnant i un pacte de la Transició -que ho va canviar tot per a deixar-ho tot tal i com estava- després, l’Estat no té cap manera de netejar als corruptes o als polítics que han tingut comportaments poc ètics. Totes les democràcies generen corrupció, totes sense excepció. El que ens diferencia és que Espanya no té cap vàlvula d’escapament per a la corrupció, els partits són recintes tancats amb portes i finestres tapiades. Això ha convertit Espanya i, per extensió, Catalunya en un campament d’indigents intel·lectuals.

Avui El País publica que la cúpula del PP rebre sobre-sous durant prop de 20 anys consecutius provinents de donacions d’empreses i particulars amb interessos concrets. El més greu és que Rajoy i Cospedal van mentir a l’inici de la crisi dels sobres de Bárcenas, ja que, si es demostra el que publica El País, pràcticament tota la cúpula del PP hauria de dimitir en bloc i convocar un Congrés extra-ordinari, a més de depurar responsabilitats penals si les hagués. Però deixem ara de banda, si és possible, l’enorme escàndol que rodeja al PP. ¿Qui es creu aquest estat fora de les nostres fronteres?

Quina cara deuen tenir els altres caps d’estat Europeus i Presidents del Govern? Quina cara deuen tenir els inversors que haurien de comprar el deute espanyol quan des d’un president autonòmic, fins al President del Govern, passant pel marit de tota una Infanta d’Espanya, no només es corrupte sinó que no se’l depura ni va a la presó? Aquí trobem la feblesa de l’estat, perquè el nostre estat s’han convertit en un campament de corruptes que gaudeixen d’impunitat total. Les institucions més altes de l’estat resten okupades per personatges amb un únic objectiu a la vida: beneficiar-se sigui a costa del bé públic.

La nostra casta política és extractiva i, en conseqüència, paràsita. L’alta política on es situa aquesta ‘casta‘ ha arribat a un estil de governar contra els ciutadans, amb l’única intenció de protegir els interessos propis -mantenir la cadira i un sou públic com sigui- i el dels seus amics -col·locant aquests polítics als consells d’administració de les empreses que han beneficiat mentre governaven-. Si davant nostre tinguéssim homes d’estat, tant PP com PSOE haurien pactat fa molts anys una agenda a 10 anys com la que conservadors i socialdemòcrates van pactar a Alemanya, Holanda, Àustria o fins i tot als Estats Units. Però no.

César Molinas, al seu brillant anàlisi sobre aquesta Casta Política que va desgranar al ja imprescindible programa de Jaume Barberà al Canal 33, diu que la riquesa d’un Estat no depèn tant de les seves matèries primes (gas, petroli, or…) sinó per la capacitat de gestió dels seus polítics. ¿Quina capacitat tenen aquests polítics? Cap. La ciutadania està farta, esgotada, en estat d’emergència i incapaç d’assumir més ‘sacrificis‘ ordenats pels okupes el poder de l’estat, amb l’únic mèrit d’haver estat fidels al líder de torn. Davant nostre aquesta elit impulsa la socialització de la misèria i la privatització de la riquesa, la socialització de les pèrdues i la privatització del capital públic que s’inverteix en salvar bancs que aquesta casta ha convertit en estafes, atrapant als seus inversors i clients. Aquesta casta política, aquesta banda d’indigents intel·lectuals sense ètica ni estètica, ens porta cap a una societat de rics, pobres i miserables.

viñeta el roto economía 10 enero 2013Segueixo pensant que es donen quasi tots els ingredients per un esclat social:

  • Una casta política paràsita desconnectada de la realitat social i de la desesperança que es viu al carrer, que reacciona atrinxerant-se a un Congrés, el centre de la sobirania popular, que consideren de la seva propietat privada.
  • Uns partits que pateixen gangrena i septicèmia provocada per unes estructures que premien la fidelitat a la capacitat, i que han degenerat en corrupció a totes les esferes.
  • Una Monarquia podrida on l’escàndol del cas Noós assenyala a que fins i tot la Infanta Cristina podria estar implicada i amenaça a la pròpia institució del Rei.
  • Una justícia que pacta amb corruptes que van saquejar les arques públiques, però que es manté inflexible i envia a la presó a una mare que roba per comprar menjar pel seu nadó (tot i haver estat perdonada per la persona a qui va robar) o que castiga amb 7 anys de presó per un delicte comés fa 10 anys per un drogoaddicte reinsertat i que ajuda a sortir del pou de la droga a d’altres com ell.
  • Un govern que concedeix indults a membres de partits polítics per delictes tan de malversació de fons, com de sang; però els nega a ciutadans com els que he descrit en l’anterior punt..
  • Una patronal que només reclama el dret a acomiadar ràpid i barat per a generar llocs de treball en condicions de semi-esclavitud mentre els sindicats sembla que estan fent la migdiada.
  • Una crisi que ens apropa a tota velocitat al 30% d’atur i que genera diariament una misèria que duplica a la resta de la Unió Europea.
  • La sensació de que l’alarma social s’apodera de la ciutadania, convertida en un simple espectador i víctima de la mala forma de governar d’aquesta casta extractiva.

¿Quina serà la guspira que prengui foc al campament d’indigents intel·lectuals en que s’ha convertit Espanya? ¿Quina?

3 thoughts on “Campament d’indigents intel·lectuals

  1. Molt encertada la teva crítica. I sí, les paraules de Molinas han fet que molta gent parlés del tema, tot i que algunes coses són criticables. Jo mateix en vaig parlar al meu bloc, però jo vaig plantejar una anàlisi a partir de diverses teories de comportaments de l’elit per donar més eines per entendre-ho.
    El perquè no s’ha produït un esclat social suposo que l’hem de buscar a altres condicions que fan que tots els punts que has enumerat no esdevinguin totalment conflictius. Un element penso que és el fastig generalitzat, tot i que en algun moment, quan se sobrepassi el llindar de resistència que té el poble i quan hi hagi un factor desencadenant, imagino que l’esclat social emergirà per “àrees” i s’anirà estenent.
    També suposo que falta algun discurs o algunes figures per contrarestar la desídia que mostra el sistema i per generar prou confiança per frenar la caradura de les elits extractives. I aquest element de confiança ens el poden proporcionar els intel·lectuals crítics. Aquí, de fet, és on no comparteixo el teu text: els paràsits que ens governen no són intel·lectuals, són aprofitats i miserables moralment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s