L’ectoplasma socialista


Ectoplasmes socialistes

N’érem conscients que el PSC es troba en una crisi interna molt gran, però cada minut que passa sembla que ens trobem un minut més a prop de l’eclosió final dels socialistes. El debat sobre la declaració de sobirania ha convertit al PSC en una olla de grills on ningú sap encara quina és la postura oficial del partit o del seu líder.

Per començar la declaració de sobirania que vol tirar endavant el Parlament és totalment legítima i m’explico. Catalunya, al no formar part d’una federació com a estat (fet de que ja he parlat aquí), no té el reconeixement de subjecte polític que li atorga una Constitució federal. Per això sí requereix d’aquesta declaració. En Pere Navarro compara el procés català amb el del Quebec o Flandes, quan ambdós eren estats federals i no pas autonomies com sí ho és Catalunya. Ahir Jordi Basté a Rac1 va intentar conèixer per boca del mateix Pere Navarro quina és la postura del PSC davant la declaració. Crec que ni ell, ni jo, ni ningú ha entès si el PSC votarà a favor, en contra o s’abstindrà ni perquè votarà una de les 3 opcions. Normal. El discurs del PSC davant la declaració sobiranista s’ha convertit en un nus que amenaça amb ofegar un partit ja irreconeixible.

El PSC, a base d’aplaçar debats totalment inaplaçables, ha generat un problema que ningú sap ben bé com es resoldrà. La situació actual resideix tant en la debilitat del seu líder actual, en la obsessió malaltissa pel curt termini, en l’existència de milers de veus i grups discordants i la falta d’elements de debat interns i externs i sobretot la influència del PSOE. El PSC és un búnquer ple d’esquerdes que amenaça amb el col·lapse. Decidir aquí entre sobirania sí o no és més que subscriure un text, tot apunta a que si el PSC vota a favor de la declaració de sobirania, el seu soci PSOE s’enfadarà i podria desestabilitzar encara més al partit. Si vota ‘no’ el PSC es col·loca al costat del PP i Ciutadans, enrocats en el ‘no, perquè ho dic jo’, el que augmentaria les tensions, però amb el sector catalanista. Ningú compren com pot el PSC sostenir a la vegada que estan a favor del dret a decidir i de que el poble català és sobirà, per a després voler una ‘declaració de sobirania’ sotmesa al sí a Madrid de PSOE i PP. Ningú compren com el PSC pot sostenir una postura un dia, la contraria al dia següent i, més tard, la contraria de la contrària, però que no és la postura original.

El debat sobiranista d’avui necessita sumar, perquè no es tracta de posicionar-se en favor d’independència sí o no. Avui no es debat això, es debat si tenim dret o no a decidir. Jo estic convençut que sí, que ja és hora de sacsejar l’Estat Espanyol i instaurar el dret a decidir no només en la qüestió ‘nacional’, sinó en tots els àmbits (social, humà, cultural, econòmic… a través del referèndum). Si avui el PSC, partit imprescindible en la història de la regeneració post-franquista de Catalunya i que ha tingut un pes immens en l’àrea metropolitana i la governació de Catalunya, opta per posar-se al costat del PP -els hereus del ‘no’ a la Constitució que tan defensen ara- estarà cometent un error imperdonable que condemna als socialistes per sempre.

La ruptura socialista potser ja és aquí. El Partit dels Socialistes de Catalunya d’avui és un ectoplasma sense forma i sense discurs que es dessagna electoralment. Recordem que l’actitud del PSC davant la consulta no és gaire diferent a la que té ICV-EUiA. Tots dos diuen sí al dret a decidir i un ‘ja veurem’ a l’afer de la independència, amb una gran diferencia de fons: la dependència del PSOE (un partit en procés d’auto-destrucció), mentre ICV-EUiA és un partit independent d’Izquierda Unida des dels anys 90 i es sumarà a la declaració a decidir. El PSC s’enfronta ara, de cop, amb la necessitat de tornar a ser el PSC dels anys 80. És així de simple. El PSC ha d’escollir entre PSOE o els socialistes catalans. Sobirania sí o no. Recuperar el ritme del poble de Catalunya o quedar reduït a una força residual segrestada per la re-centralització i aquells que van votar ‘no’ a la Constitució de 1978. Ser un ectoplasma o ser un partit.

2 thoughts on “L’ectoplasma socialista

  1. Tens tota la raó ideológicament parlant. Socialment crec que al PSC li convé posicionar-se més a prop del PP en aquest aspecte. Els vots que li han donat majories són els que abans captava a poc a poc el PP i ara se’ls emporta ciutadans. La deriva catalanista al PSC no li ha fet gaire bon servei electoral. Com a forces catalanistes d’esquerres ERC, la CUP i IC es queden amb gairebé tot el pastís.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s