La mare de totes les crisis?


Bailout (Rescat)

Va caure fa un temps a les meves mans una obra sorprenent de la que no n’havia sentit a parlar. Es tracta del llibre ‘Financial Fiasco‘ de l’economista Johan Norberg, publicat al 2009 i que planteja un escenari econòmic demolidor entre els anys 2010 en endavant.

De bombolla en bombolla…

Quan l’any 2000 va esclatar la coneguda com a Bombolla de les punt com’ la primera reacció de la Reserva Federal Americana per a evitar el col·lapse financer del país fou baixar progressivament els interessos interbancaris del 5% fins al 3%. L’any 2001 les Torres Bessones, el símbol de l’economia i el poder econòmic dels Estats units, serien atacades i enfonsades. La reacció del govern americà fou baixar el preu del diner a l’1% i demanar a la gent que consumís i als bancs que donessin crèdit ràpid i barat. La resta és història.

Després de la caiguda de Lehman Brothers i l’esclat de la bombolla immobiliària, la reacció de l’administració nord-americana fou crear un macro-pla d’estímul. El deute dels bancs va passar als estats injectant diners públics a uns bancs i grans empreses que no valien res o referien el seu valor a un mercat immobiliari sobredimensionat i que mai podran vendre. Aquesta barbaritat es va donar a tot el món occidental. Des de la irresponsable Grècia a la protestant i responsable Alemanya. En poc temps, els bancs van començar a prestar diners directament als estats a través dels coneguts ‘memoràndums’ o ‘rescats’.

Per a sortir de la crisi de les punt com es va crear una nova bombolla basada en que totes les famílies tinguessin una casa en propietat. Un cop esclatada aquesta bombolla, l’estat amb els diners dels contribuents, va dedicar-se a rescatar bancs i empreses dintre de plans d’estímul que van fer augmentar el deute de les economies occidentals sumades fins al 110% del PIB conjuntEs necessita el PIB durant un any de tots els estats occidentals per a tornar el deute que les ‘mesures d’estímul‘ han deixat darrera seu. Concretament, Estats Units es troba davant un escenari dramàtic: Bush va generar durant els seus dos mandats més deute que tots els presidents anteriors des de Washington. Obama, al seu torn, ha generat en tan sols un mandat un deute més elevat que la despesa militar de la Primera i Segona Guerra Mundial, la Guerra de Corea, la Guerra de Vietnam i la Invasió d’Irak. El famós ‘precipici fiscal‘ pot ser només l’aperitiu de l’esclat del deute que podria estar per arribar.

Estats hiper-endeutats i bancs zombies

La taxa d’interès fixada per la Reserva Federal l’any 2005 era de l’1% i la marcada pel Banc Central Europeu era del 2.5%. Avui la taxa d’interès interbancari és inferior al 0.25% als Estats Units i a 0.75% a la UE, el que equival a llençar diners des d’helicòpters per a intentar mantenir en peus uns bancs zombies. Els paquets d’estímuls que avui s’apliquen a Grècia, Portugal, Irlanda, Estats Units o Espanya ens condueixen a un escenari inquietant que ja hem vist abans.

L’any 2006 i 2007, just abans de l’esclat de la bombolla als Estats Units i la posterior caiguda del gegant immobiliari Lehman Brothers, la borsa va patir dues caigudes brusques seguides de dues pujades històriques que van col·locar l’IBEX35 als 13.000 punts empès per la borsa nord-americana. Avui, tot i que en una tessitura diferent, es parla ja d’una imminent recuperació basada en un augment del valor en borsa i de l’estabilització de la prima de risc. El BMI, en canvi, dona una visió molt diferent i alerta de que la crisi ni molt menys està en vies de solucionar-se.

Com afirma l’economista Peter Schiff, president d’Euro Pacific Capital i qui es va fer famós per afirmar als canals CNBC  i FOX la crisi hipotecaria i la recessió l’any 2006 mentre altres economistes se’n reien d’ell i el tractaven de boig; avancem cap a una situació insostenible on s’encadenen bombolles que, tard o aviat, esclaten. El problema radica en que aquesta bombolla, a diferencia de la bombolla immobiliària, és global i de dimensions mai vistes abans.

La mare de totes les bombolles

Gerarld Celente és un economista especialitzat en el comportament dels mercats a llarg terme i molt poc conegut a casa nostra. Fou qui, amb la seva empresa d’anàlisi econòmic Trends Research va predir el crash de 1987, la bombolla punt com i la caiguda del mercat immobiliari. Parla des de l’any 2009 d’un concepte que ens hauria de fer tremolar: La mare de totes les bombolles. 

La teoria de Celente, també compartida per Norberg i Schiff, és que si bé la bombolla immobiliària era local, la bombolla dels ‘rescats’ afecta a tot el món occidental de la mateixa manera i en la mateixa proporció, perquè tots han prestat diners per a plans d’estímul i perquè ningú sap qui serà el primer que deixarà de pagar. I què podria provocar que algun estat deixés de pagar i es declarés en fallida? Les causes que s’apunten poden ser des d’una crisi de confiança en el dòlar causada per una baixada sobtada en el preu del petroli, un refredament de la sobre-escalfada economia xinesa, o l’anunci de fallida econòmica d’algun estat membre de la Zona Euro. Això provocaria un esclat de la bombolla dels rescats i del deute sobirà. La previsió més ‘apocalíptica‘ ens parla d’un escenari on, un darrera l’altre, els estats s’anirien declarant en fallida. Primer els petits i més dèbils, com Grècia, Irlanda o Portugal. Després, pesos pesants com Itàlia, Regne Unit o Espanya. Al final arribaria el torn dels Estats Units.

El problema és que no hi ha manera tradicional de lluitar contra aquest esclat, si es produís. No es podrien baixar els tipus d’interès perquè ja són molt baixos. No es podria injectar diner públic, perquè aquest s’ha volatilitzat en obres i inversions inútils forçades per lobbys que només van pensar en la seva supervivència a qualsevol preu. ¿Què es podria fer? Ningu té la resposta perquè la resposta és inquietant: es deixaria caure a bancs i estats en la fallida i la suspensió de pagaments.

Avui estem davant un escenari d’inestabilitat mundial que, poc a poc, va augmentant d’intensitat. Celente va fer unes previsions apocalíptiques pel 2013 on assegurava que anem cap a un gran conflicte econòmic mundial que podria arribar a derivar en un conflicte armat. ¿Bogeria? ¿Ganes de cridar l’atenció? O potser tant Schiff com Celente tornen a tenir raó i l’economia mundial és una bomba a punt d’esclatar-nos a tots a la cara?

4 thoughts on “La mare de totes les crisis?

  1. Està molt ben argumentat. I tot i que la idea és en sí mateixa horripilant, des de fa temps no poques persones creiem que anem abocats a un conflicte armat. No sé ni on, ni com, però s’hi va…. L’economia actual no és comparable a la de fa anys, però jo sempre he cregut que la història, si bé no es repeteix, es mou en espiral…. i ara tocarà passar pel sector. Guerra…Tant de bo ens equivoquem…

    1. Gràcies Jordi.

      En Celente a entrevista que està lincada al final de l’article parla de la inestabilitat i cita els conflictes armats que avui s’estan reproduint a tot l’arc mediterrani. Els marca com l’inici del nou conflicte armat, ja que són un focus d’inestabilitat econòmica. Aterroritza que citi a Espanya i Portugal com ‘el centre de la inestabiitat social europeu’. El video, en anglès, no té pèrdua.

      Jo també crec que anem directes a un enfrontament, no se si armat, però enfrontament i ja n’he parlat al blog. Espero que s’equivoquin.

      Salut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s