El tortuós camí cap a la consulta


La rotonda màgica

La data sembla segura, el 2014, i tothom es congratula davant un repte històric: consultar al poble de Catalunya sobre la relació amb Espanya. Tot just comença el trajecte. Repassem-ho tot plegat, projectant alguns escenaris i situacions que es poden donar d’aquí a 2016, any del final de la legislatura.

Catalunya Triomfant?

Molts van apreciar en part del text del ‘Pacte per la llibertat‘ una certa cautela amb respecte a la data de la consulta. Tant Govern com ERC s’atorguen la potestat de retardar la consulta si ho creuen convenient. De fet sóc dels que creu que la consulta difícilment es durà a terme al 2013 o 2014 i us explico perquè.

81c0d9019f9d706-butlleta-papereta-votacio-consulta-independencia-arenys-munt

Tot i que Artur Mas i la resta de partits catalans pro-consulta estiguin plenament legitimatsel marc legal espanyol impedeix que cap govern regional convoqui una consulta sense l’autorització del govern central. És a dir: únicament el Govern Espanyol pot convocar l’hipotètic referèndum a Catalunya. Només canviant la constitució i atorgant als governs autonòmics la potestat de convocar referèndums, seria possible que el Parlament de manera uni-lateral convoqués el referèndum. El primer pas que hauria de fer el Parlament és, amb el consens de tots els partits inclòs el PP, sol·licitar la convocatòria de referèndum o la reforma de la Constitució a les Corts Espanyoles per a contemplar el dret a l’autodeterminació. ¿És això possible? Molt em temo que no. El PP i el PSOE aquí estan plenament d’acord, com demostra Ramón Jáuregui, en donar constantment un ‘no’ per resposta a la reforma federal i a la possibilitat de consulta. Tot i que l’Estat exigeix encarrilar la consulta per la via de la Reforma Constitucional amb l’objectiu de fer-la legal, deixa clar que dirà ‘no’ fins i tot a aquesta via, obstinant-se en presentar tot el projecte com a il·legal. Davant això ¿quines opcions té el Parlament?

Una seria la consulta popular. Però topem amb la falta de vinculació del resultat. Si aquesta consulta tingués un resultat favorable a la independència segons la legalitat internacional (és a dir: participació superior al 65% i vot favorable del 70%), podria el Parlament proclamar la independència unilateralment? Sí, però podria ser un suïcidi. ¿Qui reconeixeria un nou estat si es proclama sense seguir l’ordenament legal vigent espanyol, europeu i internacional? És molt arriscat. No oblidem a qui li estaríem ‘ficant el dit a l’ull’. Espanya és la 9a economia mundial, la 3a de la Unió Europea i l’estat europeu amb més tractats bilaterals signats després del Regne Unit. Poca broma, perquè no som davant de Sèrbia, ni de la URSS de 1990. O el procés cap a la consulta es presenta davant el món dintre d’aquest marc legal i, en tot cas, es denuncia la impossibilitat d’avançar cap a la consulta, o la legitimitat catalana pot quedar en un immens no-res. L’altre, més arriscada, és la convocatòria d’eleccions constituents que, de donar-se la participació mínima del 65% i la suma de 3/4 dels vots electes del Parlament, es podria declarar la independència. Aquest segon escenari també estaria fora del marc legal espanyolperò no del marc legal europeu, contemplat en el cas de Flàndes, o internacional.

¿Té algun marge de maniobra la Generalitat i el Parlament per a tirar endavant la consulta fora del marc legal? Tot apunta a que fora del marc legal espanyol, europeu i internacional no hi ha marge. El Parlament ha de sol·licitar la reforma de la constitució si vol tirar endavant la consulta. Qualsevol intent de proclamació unilateral d’independència seria un suïcidi, simplement perquè ningú reconeixeria aquest hipotètic nou estat, el que donaria lloc a un estat fallit com Kosovo.

780_377_68997_2b6213491d323bdb9c7ead978f4b1723

Espanya acorralada?

El sobiranisme és un moviment hegemònic a Catalunya, llavors ¿Espanya es pot permetre el luxe d’impedir la consulta per qualsevol mitjà? ¿Pot aplicar el Govern Rajoy la tàctica de deixar passar el temps tot esperant que el problema desaparegui? No. Els partidaris d’una consulta són 107 dels 135 escons del Parlament. CiU, ERC, ICV i les CUP demanen fer-lo fins i tot fora del marc legal espanyol, sota l’auspici de la UE. PSC el demana dintre del marc legal espanyol plantejant el seu model de l’Espanya Federal. Ciutadans vol la reforma federal sense consulta, amb l’acord de les Corts. Tan sols el PP no vol ni sentir a parlar de cap canvi.

El Govern Espanyol ho te tot de cara per a desinflar l’independentisme a Catalunya. Tan sols ha de fer 3 simples passos:

  • Acordar un full de ruta amb el Govern de la Generalitat que inclogui la pregunta del referèndum.
  • Convocar el referèndum amb l’acord de 3/4 parts del Congrés i Senat.
  • Iniciar la campanya del ‘No’ i plantejar un nou marc d’autogovern per a Catalunya.

Això no és res més que el que el Parlament Britànic ha fet amb el cas escocès. La predisposició de David Cameron a fer la consulta respon a una lògica indiscutible: quan més vegades es negaven a fer-lo, més augmentaven els partidaris del SÍ. Si Espanya accedís a convocar el referèndum descol·locaria a Artur Mas, al Parlament i baixaria de cop del suflé independentista. Però ¿això passarà?. Ni el Govern Espanyol, ni el PSOE semblen disposats a accedir a les peticions catalanes de referèndum legal. Al contrari, semblen buscar un enfrontament frontal directe. No deixa de ser l’actitud del PP amb tot: estàs amb mi o ets l’enemic d’Espanya.

Barcelona-manifestacion-Espana-independentistas-catalanes_TINIMA20121012_0236_3

¿És capaç el Govern Espanyol de forçar una suspensió de l’autonomia per desobediència? Hi ha indicis que apunten que aquest és un dels escenaris amb els que treballa el Govern, però si ho fes les conseqüències serien nefastes. Internacionalment Espanya perdria la seva, de per sí, tocada credibilitat. La premsa americana o alemanya han tractat el sobiranisme català amb certa simpatia, i no és difícil imaginar la imatge que transmetria al món una Espanya que, en lloc de negociar, suspèn el Parlament i empresona al seu president. A Catalunya l’enfrontament civil seria una realitat de conseqüències imprevisibles que podrien anar des de marxes pacifiques a l’estil d’Estònia al 1990, fins a enfrontaments. ¿Això és el que vol l’Estat Espanyol?

Espanya i Catalunya: condemnats a pactar la consulta

La consulta s’ha de fer per un pacte entre els dos governs. La majoria social que el reclama a Catalunya és molt gran i des d’Espanya no tenen més remei que gestionar aquesta situació. La gran qüestió és si ambdós governs deixaran de banda l’actitud de xipollejar en el fang de ‘la pàtria pròpia i seran capaços d’arribar a un enteniment obligatoriNi Mas pot sortir del marc legal i atorgar-se uns poders que no té, ni Rajoy pot pretendre convertir Catalunya en una presó i llençar la clau al fons del mar sota l’amenaça de llençar l’exèrcit per la Diagonal.

5 thoughts on “El tortuós camí cap a la consulta

  1. De que li serviria a mas que l’ase es mengi la pastanaga? Ha de tenir-la sempre a una distancia prudent per tal que segueixi caminant, així que fara el possible per marejar la perdiu i allargar la troca donant la culpa a Espanya, tant com la paciència i la submissió d’ERC aguantin

  2. […] La caverna porta diverses setmanes agitant el fantasma de la intervenció a Catalunya. Avui el seu mitjà més difós, El Mundo, desgrana una enquesta on’rotunda majoria’ d’espanyols demanen el cessament d’Artur Mas com a President de la Generalitat. Aquest fet podria ser alguna cosa més que una amenaça, fet del que ja us vaig parlar fa uns dies. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s