El ‘gran crash espanyol’ a la televisió


The Great Spanish Crash

Lluny de fer una d’aquelles carrinclones felicitacions de nadal, vull posar-vos sobre la taula dos visions que televisions públiques Europees han fet sobre la crisi espanyola. Naturalment, aquests documentals tenen poca repercussió a la premsa i mitjans espanyols perquè mostren una responsabilitat compartida davant una realitat que ens afecta col·lectivament. La ‘Gran Crash Espanyol’ -que no té data de finalització i que cada dia que passa augmenta en intensitat al mateix ritme que uns pocs augmenten la seva riquesa, apoderant-se dels diners de tots els ciutadans- és vist des de les televisions europees com un desastre visible, però incomprensiblement sense responsables.

BBC2 – The Great Spanish Crash (El gran crash espanyol)

El canal públic britànic BBC2 va emetre ara fa 6 dies un polèmic reportatge dirigit per Paul Mason sobre la crisi a Espanya. Tot i que Rosa María Artal des del seu blog ‘El periscopio’ el qualifica de ‘reportatge fluix’ i ‘sobre-carregat de flamenc’, el PP ha convertit aquest documental en un nou exemple de l’efecte Straissand.

El flamant Ambaixador Espanyol a Londres, l’il·lustríssim Senyor Federico Trillo -em desperta un somriure imaginar-lo expressant-se en anglès davant Elisabet II- va presentar una queixa formal al govern anglès i no descarta accions penals. Pura elegància. Per la seva banda i donat que el documental es centra en el despropòsit viscut a la Comunitat Valenciana, la Mayor Fallera del Reino, Rita Barberà, també va carregar contra el documental ja que mostra una ‘ruta del desgavell’ com a exemple de la gestió econòmica a Espanya. Segons ella, això perjudica seriosament al turisme.

France2 – Espagne: la faillité (Espanya: la fallida)

France2, el canal públic francès, fa un altre reportatge demolidor sobre la desastrosa gestió de la crisi. De nou, ens presenta una Comunitat Valenciana corrupta, farcida de projectes impossibles, faraònics i inviables, atur i misèria; mentre uns pocs responsables viuen tranquils sense que ningú els molesti. Aquí no hi ha flamenc, ni els tòpics que respira el reportatge de la BBC. Aquí hi ha una visió sobre com un estat com Espanya ha passat de ser l’exemple internacional d’expansió econòmica, a ser el més gran gra al cul de la Unió Europea.

I un spot “El currículum de todos”

En un primer moment em va despertar un somriure aquest spot nadalenc de Campofrío. Però va ser un únic moment passatger. El periodista Jaume Barberà al seu twitter em va fer notar que l’spot no tenia res de divertit, al contrari: era una vergonya. En un segon i tercer visionat la meva cara va començar a caure de vergonya davant el que transmet aquest spot. Al quart visionat vaig entrar en estat d’indignació.

Mentre Europa veu a Espanya la decadència d’un país enamorat de sí mateix i convençut de ser campions de tot, la ‘pell de brau sociològica‘ projecta cap a sí mateixa la imatge de que a fora ens tenen enveja, que som tan bons i ho fem tot tan bé que exportem als joves més ben preparat de la història no perquè aquí no troben feina i se’ls maltracta i ofega laboralment, sinó perquè ens en sobren i allà els hi en falten. Presumeixen de Mundials i Eurocopes com de Premis Nobel, set, com si això fos un rècord i els 320 Nobel dels Estats Units, 116 del Regne Unit o els 25 de Rússia no fossin res. Que no sap parlar anglès ¡i què si l’espanyol l’entén tothom! ¿Oi? ¿I el desastre de les infraestructures faraòniques? Tu riu, home, riu! Tenim més kilòmetres de vies d’AVE cap a enlloc que cap altre país, tenim aeroports buits, ei! Però i què?! Si li estem venent l’AVE als xinesos. Només els hi calia treure l’estàtua de Fabra a l’Aeroport Sense Avions de Castelló i començar aplaudir, emocionats i amb els ulls plens de llàgrimes d’emoció davant l’enveja que ens té tothom.

L‘Espanya de Campofrío és la que ens enfonsa a la misèria, la que espera asseguda a un bar, tot prenent una canya i menjant cacauets mentre fa veure que li interessa el que diuen les notícies, a que la crisi passi com per art de màgia. Aquesta Espanya és la que crida i insulta a algú que assenyala que l’Emperador va despullat, que tot és mentida, que a Europa no ens tenen enveja, sinó que troben ridícul que encara continuem com si aquí no passés res. Vestint els nostres millors vestits i joies metre a casa ja només queda pa amb nous per menjar. Aquesta Espanya, la que retrata BBC2 i France2 i que aplaudeix i victoreja Campofrío, és la que ens enfonsa i ofega. D’aquesta Espanya n’hem de sortir tots corrents, perquè aquesta Espanya no mereix sortir d’aquesta crisi.

 

3 thoughts on “El ‘gran crash espanyol’ a la televisió

  1. L’actual crisi espanyola s’hauria d’estudiar a les facultats d’economia de tot el mon, o als instituts, fins i tot! Com a model del que NO s’ha de fer mai, com a exemple paradigmàtic de que passa quan un estat no regula una bombolla especulativa!

    PD: Un any més tinc la consulta tarotista al blog, per si hi vols participar!

  2. L’anunci de Campofrío em recorda aquell de la Damm en què els Amics de les Arts feien un repàs de les glòries catalanes, començant pel Barça. I no era tan irònic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s