Somriu, és l’apocalipsi.


Calendari Maya!

Quantes vegades s’ha acabat el món ja? Podem recordar unes quantes profecies sobre el final dels temps:

  • Joseph Smith, fundador de l’Església de Jesucrist dels Sants Darrers Dies (embrió dels Mormons i dels Testimonis de Jehovà), va predir que la fi del món arribaria abans del 14 de febrer de 1891. Des de llavors la data s’ha aplaçat diverses vegades mentre els Mormons i els Testimonis segueixen creixent i creixent en adeptes.
  • A les 00h de l’1 de Gener de l’any 2000 les màquines devien d’haver embogit, provocat una catàstrofe sense precedents coneguts al reprogramar tots els aparells electrònics a l’any 1900. Les empreses informàtiques van rebre entre 1995 i el 1999 quantitats de diners públics inimaginables, generant la ‘bombolla de les punt com’, crisi prèvia a la de la bombolla immobiliària.
  • L’eclipsi solar de l’11 d’agost de 1999 havia de ser la primera senyal de l’apocalipsi, segons Paco Rabanne, qui va anunciar que la Sonda Mir cauria sobre la Torre Eiffel aquell dia.
  • El cometa Halley va passar l’any 1908 molt a prop de la Terra, tant que el planeta va quedar molt a prop d’entrar en la seva cua. Molts van creure que allò seria la fi dels temps, perquè l’atmosfera quedaria enverinada. L’any 1996, amb el cometa Hyakutake, va passar quelcom molt similar.

Aquestes són algunes dels milers de profecies que prediuen la fi del món. Però ens queda una, la que, si tot va bé, es produirà demà. Demà és el gran dia del que portem sentint a parlar des de fa anys. Demà s’acaba el calendari Maya. ¡Horror!

Poca broma. El 22% de la població dels Estats Units creu que demà s’acabarà el món. Allà molts dels refugis nuclears (¡ah si! Que el món també s’hauria d’haver acabat en un holocaust nuclear) han estat reformats per a ser refugis contra l’apocalipsi que s’ha de celebrar demà. A Rússia, Polònia, Ucraïna… les ventes de productes bàsics han augmentat espectacularment. A la Xina es viu una psicosi. Però d’on ve tota aquesta conya sobre el final dels temps coincidint amb el dia 21 de desembre de 2012?

Els calendaris maies, a diferència del nostre, són circulars i compost per 3 sub-calendaris. El sagrat anomenat tzolkin de 260 dies, el civil de 365 dies (igual que romà) i el compte llarg de 144.000 dies, també anomenat baktun. El final d’aquest calendari coincideix amb els solsticis d’hivern i el final del 13è baktun coincideix amb el solstici de 2012. Aquest calendari regia tots els pobles sota influència maia abans de l’arribada dels conqueridors espanyols, de la mateixa manera que el calendari romà regia tot l’Imperi.

Diferencies entre Maya i Azteca

Us presento a Henry Rider Haggard. Un antropòleg nord-americà, qualificat de ‘desastrós’, qui va escriure l’any 1896 el llibre ‘The Heart of the World‘ on parlava del final del calendari maya com ‘el final dels temps’. L’any 1966, però, Michael D. Coe, un altre antropòleg, va parlar al seu llibre ‘The Mayan’ del calendari titllant el seu final d’apocalipsi. Ara arriba la part interessant. Ni els maies d’ençà, ni els descendents que encara conserven les arrels culturals de la civilització maya donen cap importància al final del 13è baktun, és més. Per a entendre aquest calendari hem de comprendre la visió dels maies de la seva realitat. El calendari, al ser circular, no acaba mai i on acaba un, comença el següent. Així de simple. Consideraven que després del 13è baktum, el que acaba demà, vindria un 14è i després un 15è i així successivament. Entre baktum i baktum, però, els maies consideraven que hi havia un ‘temps de transició’ on el nou cicle substituia a l’anterior i tot es renova. Podriem entrar a parlar amb la coincidència d’aquest fet maia amb la crisi, però no oblidem que la ‘crisi’ es viu només al món occidental. Als pobles nòmades d’Àsia o a les tribus d’Amèrica del Sud o Àfrica la crisi de l’Euro els hi importa molt poc.

Nosaltres, a diferència de molts altres cultes i religions del món tenim un apocalipsi, un final dels temps. És l’euro-centrisme i concretament la visió occidental del món, ocupat per l’home cristià i superior cultural, tecnològica i intel·lectualment a tots els altres cultes, el que distorsiona la interpretació del final dels baktum. Desastres com el de Coe, sumats a la conspiranoïa americana de la que ja n’he parlat, van portar a la maquinària televisiva groguenca nord-americana a generar milers d’hores de programes dedicats a la fi del món. Només a History Channel entre 2008 i 2012 s’han emès 5 sèries de 10 episodis dedicats a imaginar com acabarà tot: invasió extraterrestre, tempesta solar històrica, xoc del planeta X/Nibiru… tots ells de qualitat pèssima i rigor científic nul. Una bestiesa sensacionalista.

Queda el darrer punt. El bucòlic poble de Bugarach, als Pirineus francesos. Aquest poble de 200 habitants serà, segons tota la fantasia que rodeja al 2012, l’únic punt del planeta que sobreviurà a l’apocalipsi. ¿Per què? Doncs ni idea. Però curiosament, Bugarach té una història misteriosa que sorprèn fins i tot als escèptics. Per començar Bugarach està considerat un punt d’avistaments d’OVNIs més importants del món. La intensitat dels avistaments d’objectes al cel és tan alta, que molta gent creu que al Pic Bugarach, que romandrà tancat entre el 19 i el 22 de desembre per ordre de l’Alcalde de Bugarach, un ovni gegant vindrà a rescatar a tots els que allà hi siguin. A més, el Pic Bugarach és un punt on el magnetisme terrestre és més fort. Per si això fos poc, la zona de Bugarach, propera a Rennes-Le-Château, es considera el lloc on Maria Magdalena es va refugiar i va criar la descendència de Jesús i on es troba al seva tomba. Si algun lloc havia de ser la destinació del moviment new age per a protegir-se contra l’apocalipsi, només hi havia dues opcions: Bugarach o la casa de Rappel.

El 2012 va camí a convertir-se en el meme més llarg i intens de la història i el 21 de desembre, en el dia de l’apocalipsi més ordenat, pacífic i relaxat del món. Encara no hem tingut cap suicidi col·lectiu d’una secta en mig dels Estats Units, no tenim imatges d’histèria ni de desordres públics que tant ens agrada a veure al cinema. Per si de cas, Robert Bast, un dels principals experts en el 2012 ha editat un llibre electrònic que, per poc més de 3€, ens ajudarà a sobreviuré al final dels temps, arribi o no.

Jo m’imagino la fi del món que s’ha de viure demà com el final de ‘Mars Attacks!’, però en lloc de Tom Jones, seria Julio Iglesias qui sobreviuria cantant ‘Guantanamera!’ sobre les ruïnes del que un dia va ser la nostra civilització.

Feliç apocalípsi i pròsper nou any 0.

6 thoughts on “Somriu, és l’apocalipsi.

  1. Per sí o per no, avui mateix vaig a cremar unes quantes esglesies. Si al final arriba la fi del món i vaig a l’infern, que sigui per la porta gran.🙂
    Ara en serio, aquest tema de la fi del món ja em té una mica cansadet.

  2. Vaticinar la fi del món és una bestiesa: si falles fas el ridícul i si l’encertes no hi h aurà ningú que et reconegui el mèrit.

    1. Sempre hi ha il·luminats que prediuen la fi del món. Els mormons i testimonis de jehovà porten des de 1830 predient la fi del món i mira’ls què bé els hi va. El problema aquí és la mescla entre sensacionalisme i analfabetisme cultural del món occidental.
      Sense ser jo cap expert, quan he fet un cop d’ull per curiositat al calendari maia, m’he trobat que d’apocalipsi res. Però bé, som a dia 21 i aquí seguim. I demà toca loteria de nadal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s