La reforma de la Diagonal, de nou.


Avui El Periódico es fa ressó d’una proposta de reforma de la Diagonal que els comerciants del tram central, el que va des de Glòries fins a Francesc Macià, han entregat a l’Ajuntament. La proposta és aquesta:

Proposta de reforma de la Diagonal - FONT: El Periodico

Moltes veus van alçar-se al 2009 quan, davant l’estrepitós fracàs de la consulta de la Diagonal llençada per Jordi Hereu, es va assenyalar que no només no reformar la Diagonal, sinó també no re-introduir-hi el tramvia serien errors que es pagarien tard o aviat. Així ha estat. El comerç es veu perjudicat especialment al tram central, el més descuidat, congestionat i brut.

Analitzant la proposta criden l’atenció alguns aspectes que els comerciants semblen haver introduït en la seva proposta:

  • Inexistència del tramvia. La proposta no contempla la implantació del tramvia, tan sols els autobusos. Però a la imatge hi ha un detall molt aclaridor sobre la mentalitat ‘Porciolera’ dels que proposen la reforma. Darrera de l’autobús de l’esquerra s’hi veu una moto al carril bus. ¿Casualitat?
  • Desaparició del carril bici: En el seu lloc hi apareix un carril multi-funció per a cotxes, taxis, càrrega i descàrrega i bicicletes. Una molt mala idea.
  • Els cotxes mantenen el 50% de l’espai de l’Avinguda: tot i que els cotxes que fan servir el tram central de la Diagonal es limiten a passar de llarg, la proposta manté la predominança del cotxe a l’avinguda.

És a dir: som davant d’una reforma condemnada al fracàs. Reformar sí, naturalment, pero per a què i amb quin objectiu. Si reformar la Diagonal és simplement rentar-li la cara, mantindrem els errors que, des de temps de Josep Porcioles s’hi acumulen, que Maragall no va poder resoldre i que Clos va amplificar. Avui la Diagonal és una via tòxica, saturada de cotxes i on les voreres serveixen per a aparcar motos i circular en bicicleta. El vianant no és benvingut. L’oportunitat que els Jocs de 1992 van donar a la ciutat per a ordenar el trànsit es va perdre al compàs d’obres faraòniques per a cotxes.

L’alcalde de Barcelona, però, hauria de prendre en consideració aquesta proposta com un simple punt de partida. És evident que la Diagonal necessita una reforma, més espai pel vianant, treure les bicis i les motos de la vorera i redistribuir els autobusos, tot fent-los compatibles amb el tramvia. Va ser Xavier Trias qui, davant el referèndum de la Diagonal, va dir obertament que la seva proposta de reforma era la de la PTP. La proposta de la PTP, precisament, argumenta amb dades i arguments econòmics que la unió dels dos tramvies seria una de les inversions més rendibles de la ciutat a mig termini. L’Ajuntament, en canvi, sembla capficat en estudiar opcions a cada qual més estranya per a unir els tramvies, totes les opcions, però, descarten la més curta, eficient i necessària: la unió en línia recta a través de la Diagonal. El debat al 2009, però, es va veure distorsionat per la irrupció de tertulians i periodistes a qui els hi preocupava més com atravessarien la Diagonal en els seus cotxes, que el futur de l’Avinguda. Memorable va ser una intervenció de Lluís Permanyer a l’Hora L de la Cadena Ser qualificant de ‘pamema’, no només els tramvies sinó també els nous carrils bus que ja al 2009 es volien implantar a la ciutat. A més en Permanyer va negar que París o Londres tinguéssin tramvies per a argumentar Barcelona no els necessita.

Som davant d’un punt de partida interessant. Alguna cosa es torna a moure a la Diagonal, però aquest cop no podem ni deixar el projecte en mans d’un alcalde amb ganes de legitimació immediata, ni en mans dels hereus de “l’antic règim” que van construir unes infraestructures per a cotxes al 1992 que, tan sols 20 anys després, són obsoletes. La Diagonal ha de comptar amb la unió dels dos tramvies sí o sí, però estic d’acord en que l’expansió del tramvia no pot acabar-se en la Diagonal. Hauria de fer-se arribar al centre a través de Passeig de Gràcia i d’aquí fins a les platges de Barcelona. El comerç ha donat el primer crit d’auxili davant una Diagonal que, lluny de ser la dinàmica avinguda que va projectar Cerdà, és una autopista al servei d’un lobby, el del cotxe i la moto, que segueix dictant l’ordre de la mobilitat a Barcelona, allunyant-la del que París, Londres, Milà, Munic o Berlín impulsen, i acostant-nos al model madrileny de ciutat dels cotxes i la pol·lució.

La bona noticia és que estem a temps de corregir l’error i fer de la Diagonal una avinguda per a la ciutat i no pas una autopista per a uns pocs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s