25N: Guanyadors, derrotats i ridículs.


Avui és 27 de novembre, el dia després del dia després de les eleccions més sorprenents de la nostra història i que han donat un resultat inimaginable. La primera gran derrota que s’ha de destacar és la que han patit els Instituts de demoscòpia. Les seves enquestes repetien una vegada i una altra que CiU acariciava l’absoluta i que l’esquerra s’enfonsava. No ha estat així ni de lluny. Ningú comptava amb una mobilització i una participació alta, històrica, que ha portat un Parlament plural, obert i, en el fons, reflex de la Catalunya del nostre temps.

Els guanyadors: ERC, ICV, CUP, Ciutadans i la participació

Felicitem-nos perquè la ciutadania ha respost a la demanda de fer unes eleccions històriques. Potser no com el President esperava, atorgant-li la majoria absoluta que exigia, sinó creant un país plural. El gran guanyador és ERC, que ha recuperat els 11 escons que va perdre al 2010 i que s’enfronta ara amb una oportunitat històrica: entrar al govern a canvi de tirar endavant la consulta. Oriol Junqueras ha posat les seves condicions sobre la taula: acabar amb les retallades indiscriminades, recuperar impostos i que pagui més qui més té. Això no és esquerra radical, això se’n diu social-democràcia. Jo, personalment, aposto per un govern CiU-ERC amb recolzaments puntuals de PSC i ICV.

Per la seva banda, ICV ha millorat resultats notablement no tant perquè hagi pres els escons al PSC, sinó perquè el seu electorat que sí es mobilitza a les generals, va votar-los a aquestes autonòmiques. Herrera ha de mantenir aquests resultats com sigui i haurà de navegar com un mariner expert en les noves aigües que s’obren davant seu. El seu ‘no a les retallades’ com el ‘Catalonia is not CiU’ han calat en la ciutadania, però el mapa electoral àmpliament sobiranista espera un paper de Joan Herrera entre l’autodeterminisme i la recuperació de les polítiques socials. Mirant amb atenció els resultats, ICV comença a ser una amenaça per al PSC a algunes zones de l’àrea metropolitana. A Barcelona ciutat, ICV ha guanyat al PSC en 2 districtes i ha quasi empatat en molts altres. A nivell de barris, ICV ha superat al PSC en 35 dels 73 barris, uns resultats que donen mostra del canvi de vot del PSC cap a ICV.

I els nous llogaters del Parlament són les CUP, el principal beneficiat de l’augment de la participació i producte de la consciència que s’havia creat que considerava aquestes eleccions com a les més importants en dècades. Les CUP, però, tenen ara un paper difícil: passar-se quatre anys dient ‘no’ a tot o, simplement, evitant entrar en política té un preu. No vull que CUP deixi de ser CUP, vull que portin els seu missatge al Parlament amb tota la força que els 3 escons els hi permeti.

I la pujada de Ciutadans? Triplicar resultats no és gaire habitual a Catalunya, però Ciutadans ho ha fet. Ha aconseguit ser una veu que comença a fer ombra al PP. Considero que Ribera ha fet una grandíssima campanya i ha captat el vot espanyolista del PSC. Però la seva actitud el dia després de les eleccions és un error i un exercici d’auto-engany. El sobiranisme ha guanyat les eleccions i Ciutadans sembla empenyat en negar l’evidència. La pujada de C’s ha estat espectacular, però no han guanyat les eleccions. És més, el front pel dret a decidir suma 87 escons i el front netament contrari al referèndum en suma 46. Ribera s’equivoca en l’anàlisi i en la resposta al 25N, perquè si bé Mas no ha assolit la majoria que volia, el Parlament avui és netament autodeterminista.

Els derrotats: CiU, PSC, PP i Solidaritat

¿Algú es podia imaginar el resultat de CiU? Ningú. La sorpresa va ser majúscula. CiU no només no assolia la majoria absoluta, aquesta mini dictadura en democràcia, sinó que perdia escons. El missatge que aquesta voluntat que poble ha expressat és nítid i claríssim: Autodeterminació sí, però tu sol no i retallades tampoc. El canvi de vot de CiU cap a ERC es deu a que és ERC el partit genuïnament independentista i CiU un acabat d’arribar. No ha ajudat gens ni mica l’actitud d’aquest corcó anomenat Duran i Lleida a convèncer a la ciutadania sobre l’independentisme de CiU. És més, crec que serà Duran qui pagarà els plats trencats d’aquest desastre electoral. Pilar Rahola ja ho insinuava a la tertúlia de Rac1.

Així CiU té un panorama molt complicat:

  • Pot pactar amb ERC, el que pot significar adéu retallades i adéu pactes amb el PP a tot Catalunya.
  • Pot pactar amb el PSC, que també significa adéu retallades, però només algunes. Aquest pacte és vist amb bons ulls per la patronal catalana. També podria significar aplaçar sense data la consulta.
  • Pot pactar amb el PP i esperar la mort política de CiU.
  • Té davant una amenaça de moció de censura d’Albert Ribera i una ICV amb moltes ganes de pactar un canvi de rumb social del govern a canvi de recolzar la consulta.

Només sembla segur que el programa econòmic basat en dinamitar l’estat del benestar català de CiU s’ha acabat.

El PP torna a entrar en el cicle de tres eleccions que el porten de la governabilitat a la marginalitat. Ara estem en el segon estadi, quan el PP sense defenestrar-se es converteix en un partit incòmode. Alicia Sánchez Camacho serà el partit del ‘no, perquè no’. En la seva oposició frontal a la consulta i a les polítiques socials, veurem com el PP torna a radicalitzar-se com fa uns anys. Veurem, però, com influeix això en l’evolució del PP a nivell espanyol.

Pere Navarro diu que té coses a celebrar. Espero amb ansietat que em digui quines, perquè si per motius a celebrar entenem que les enquestes s’han equivocat i que ‘només’ han perdut 8 escons; el PSC està decidit a seguir cavant per a rebaixar el seu sòl electoral. És cert que la mobilització inesperada del votant metropolità cap a PSC i cap a C’s ha donat als socialistes un momentani baló d’oxigen. Però té data de caducitat. Ja comencen les veus que li diuen sense embuts a Pere Navarro que el seu resultat és un simple desastre que només es veu suavitzat per la caiguda en escons de CiU. El PSC, doncs, està condemnat a canviar de rumb i discurs així com iniciar la refundació total si no vol desaparèixer definitivament. Si finalment el PSC no compta per a la governabilitat de Catalunya, la convulsió socialista estarà servida.

I hem de dir adéu a Solidaritat i Alfons López Tena, possiblement l’únic gran derrotat de la nit perquè no han sabut mantenir els seus 4 escons. Bona sort d’ara en endavant.

Ah! Per cert: amb un parlament fragmentat i plural, lluny de la imatge d’un Congreso de los Diputados amb un PP majoritari i un grup de partidets amb més o menys escons, i que és majoritàriament sobiranista, efectivament: hem començat a enterrar la transició. El bipartidisme, la puta i la Ramoneta potser són cosa del passat.

Els ridículs: la demoscòpia i ‘la caverna’.

La demoscòpia ha de revisar què ha fallat. Totes les enquestes donaven una claríssima majoria de CiU, però això no ha passat ni de broma. Les enquestes, però, reflectien un fet excepcional: un 30% d’indecisos entre CiU i ERC i PSC i ICV. El que ha passat és que els indecisos han bolcat les eleccions, escollint el projecte nítidament independentista i el projecte nítidament d’esquerres.

Però mentrestant, a una galàxia molt, molt llunyana ‘la caverna’ s’ho mira i celebra la baixada de CiU com el final del procés cap a la independència. El Mundo, qui segons tots els indicis s’hauria inventat uns presumptes informes sobre la corrupció de CiU, celebrava haver ‘guanyat les eleccions’. La Razón i l’ABC afirmaven que Catalunya escull ser Espanya. S’ha de fumar molt de crack per a dir afirmar que ‘Catalunya escull ser espanyola’ quan 87 de 135 escons són partidaris de la consulta, 107 ho són si sumem al PSC que també vol la consulta però en amb unes condicions concretes, 74 en són partidaris de la independència i tan sols els 19 del PP ho són de mantenir l’statu quo de comunitat autònoma, perquè els 9 de Ciutadans demanen un avenç federal de l’Estat Espanyol.

3 thoughts on “25N: Guanyadors, derrotats i ridículs.

  1. Jo crec que el projecte sobiranista ha embarrancat molt fortament. I no pels resultats sinó perqué els sectora més durs de la dreta de CIU han dit “fins aquí” i la soga del Grup Godó, Abertis i La Caixa al coll de Mas com se li passi pel cap pactar amb ERC pot ser molt estreta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s