Jo votaré a Joan Herrera


L’any 2004, un joveníssim Joan Herrera es presentava a l’electorat català amb una campanya que, vista amb la perspectiva del temps, es va avançar a la seva època. Fins a aquest spot no havíem vist mai a un polític en bicicleta, parlant d’ecologia, d’esquerres, del ‘no a la guerra‘… Era el principi del viatge d’un polític en que ha passat de ser vist com la crossa del PSC, a ser el cap de l’oposició al Parlament de Catalunya.

De Joan…

No negaré que en Joan va aterrar a Catalunya al 2010 aconseguint que, a diferencia d’ERC i PSC, Iniciativa per Catalunya salvés els mobles després del segon Tripartit. Mentre PSC i ERC començaven un període de convulsions que acabaria a Esquerra amb una renovació i total i l’eradicació de l’anterior Executiva, i al PSC amb un simulacre de renovació, que acabaria sent un altre repartiment de cadires. Iniciativa va ser capaç d’iniciar trànsit tranquil, no sense dificultats, del govern a l’oposició sortint reforçada.

ICV-EUiA, amb en Joan al capdavant, era ridiculitzada al nou Parlament. Col·locat en un lateral, fora de càmera, mentre PSC i PP estaven situats al costat i darrera d’Artur Mas. El propi Artur Mas, al debat d’investidura, ridiculitzava el nom de la coalició per ser massa llarg i era acusat de fer la tàctica de ‘quan pitjor, millor‘ . Joan va voler fer des del primer minut oposició a les retallades que el govern, amb el recolzament de PP, PSC i fins i tot Esquerra, tiraven endavant. Ho va fer, però, amb unes formes massa aspres, massa fortes i va semblar que sempre estava enfadat, convertint-se en el blanc predilecte d’allò que, des d’aquest blog, anomeno ‘la Santa Espina Mediàtica’ (totes les Raholes, Àlvaros, Boschs, Sanchíses…).

No era una tasca fàcil fer-se veure en un entorn on tothom es mostrava feliç i encantat amb un President, Artur Mas, que governava amb la comoditat del PP, la complicitat d’un PSC en procés d’autodestrucció i la súplica d’Esquerra per un pacte. Però ho ha aconseguit.

…a l’Herrera

Les coses no passen de cop, a política tampoc. Els bancs no comencen a saquejar l’Estat ‘de cop’, ni es retalla la sanitat ‘de cop’. Joan es va convertir en l’Herrera quan, sense perdre la capacitat d’oposar-se a les retallades, va recolzar el Pacte Fiscal i va saber navegar per les aigües del sobiranisme amb una facilitat que ja voldria per a sí mateix el PSC. No és fàcil, ja que Iniciativa és un partit amb un sector independentista i federalista molt clar i marcat. El missatge cap a la ciutadana ha estat una troballa que, fins i tot Esquerra, va haver de copiar: entre Catalunya i l’esquerra, ICV vol una ‘Catalunya d’esquerres‘. I sembla que va calar. L’11 de setembre ICV-EUiA va saber estar a la manifestació amb un missatge propi i que ha sabut interpretar el que estava succeint a Catalunya. Joan, el jove que es presentava en bicicleta i amb un missatge que alguns titllaven de ‘naive’, ha anat madurant fins a convertir-se en l’Herrera sense abandonar aquell primer missatge

Potser és perquè tenia raó. Perquè les retallades no ens estan portant cap millora, al contrari: tot empitjora dia a dia. L’Herrera ha sabut recuperar el millor del missatge social i treballador del PSUC, i assumir el millor d’aquesta nova esquerra ecologista, europeista, moderna i renovadora que demana un canvi de model econòmic i una autèntica revolució verda que comença pels territoris i acaba a tota la Unió. El missatge sembla que arriba a la ciutadania amb força, recolzat en manifestacions contra les retallades i manifestos que no han agradat gens al nostre PASOK particular.

Joan Herrera s’ha convertit en el cap de l’oposició, en l’únic candidat que planta cara a un Artur Mas que tanca legislatura amb una pèssima gestió sobre la taula tant en allò social, com econòmic. Aquesta actitud ha acabat per marcar l’agenda social d’Esquerra i PSC i una part de l’agenda dels altres partits, perquè tots, excepte CiU i PP, han pactat amb ICV-EUiA alguna moció contra les retallades mentre el PSC recolzava la vergonyosa ‘Llei Ómnibus‘, o la governabilitat a l’Ajuntament de Barcelona confirmant el seu suicidi.

Jo votaré ICV-EUiA

De nou em dirigeixo a tu, votant d’esquerres tip d’aquestes retallades; de que es protegeixi als poderosos i s’abandoni als més dèbils de la societat; de que se li digui que ‘no hi ha diners’, mentre es reparteixen subvencions als amics; tip de que es parli del model ‘Massachusetts’ mentre s’impulsa el model ‘Las Vegas‘ i que està desconcertat davant l’autodestrucció del PSC i viatge al ‘centre’ d’Esquerra. Jo, com tu, també n’estic fart d’aquest color.

Per això votaré a Joan Herrera.

No crec que la culpa de tot la tinguin els funcionaris, ni els autònoms, ni aquells que es van comprar un pis i avui els desnonen per la finestra, ni els alumnes de la pública, ni els usuaris de la sanitat pública, ni les farmàcies, ni els immigrants, ni els alemanys, ni… Vull que qui ha provocat aquesta crisi, la pagui sense tocar l’Estat del Benestar perquè jo també crec que això no és una crisi, és una estafa.

2 thoughts on “Jo votaré a Joan Herrera

  1. Excel.lent anàlisi. Jo votaré l’Herrera per apostar per la dignitat de les persones, per apostar per la cura del medi ambient, per apostar per una Catalunya on puguis decidir i per tenir una visió femenina de la vida en el seu conjunt. Felicitats pel bloc, que trobo ja imprescindible.🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s