Debat a TV3: Canvi de papers


Ahir el debat de TV3 va convertir-se en un dels més interessants dels darrers anys, a més de trending topic mundial. El que es va veure ens va deixar estorats a tots. Tinc la impressió que ahir es va oficialitzar l’estructura del Parlament al 25N i un canvi en els rols de cada lider polític.

Artur Mas: per sobre del bé i del mal

CiU i Artur Mas saben que guanyaran el 25N amb comoditat, però sense majoria absoluta. La campanya, com ja vaig comentar des d’aquest blog, és massa entusiasta i això pot haver desmobilitzat el vot convergent. Potser per això Artur Mas només va buscar el cara a cara amb Joan Herrera i va ignorar a Pere Navarro. Mas, en el seu paper de guanyador, va repartir els nous càrrecs i va atorgar a Oriol Junqueras el de col·laborador necessari pel proper govern, a Alicia Sánchez-Camacho el de ‘lideresa del No’ i a Joan Herrera el del cap de l’oposició, davant un pacte segur entre CiU i ERC.

Pere Navarro: Sense brúixola i fent el ridícul

Crec que ningú esperava un debat tan dolent del candidat del PSC a la Generalitat. Simplement no parlava i quan ho feia, es situava fora d’òrbita, amb una dialèctica espessa i sense estructura. El moment àlgid que va provocar una explosió de sarcasme a twitter fou quan Pere Navarro va dibuixar a la seva carpeta una suma amb la lletra d’un nen petit.

Poc més es pot dir de la intervenció de Pere Navarro, que ni va saber parlar del federalisme, ni de les retallades ni de res de res. Si fos pel debat d’ahir, el PSC hauria de quedar per sota dels 15 escons.

Alicia Sánchez-Camacho: incòmoda

Ahir la lideresa del PP català va voler presentar-se com l’alternativa a Artur Mas, però ni tan sols el President li ho va deixar fer. Tots els membres del debat van recordar-li els constants pactes PP i CiU a la legislatura, tenint un cos a cos fins i tot amb Ciutadans. Curiosament, Sánchez Camacho només guardava silenci quan parlava Artur Mas, mostrant-se quasi bé hipnotitzada per la dialèctica del President.

Va ser divertit com el PP Català en massa va inventar-se el hashtag #AliciaGana. Fals. Alicia Sánchez Camacho va fer un paper molt just, lluny de la seva irrupció al debat de 2010, quan va sorprendre a tots. Els pactes amb el govern català que ara condemna i el desgast de Rajoy li han tret llum.

Joan Herrera: El cap de l’oposició

Tot i estar molt mal il·luminat, va ocupar el centre del debat tant físic, com dialèctic. Molts professionals del periodisme, com Julia Otero o Sergi Mas, el van donar com a guanyador. Va ser l’únic capaç de jugar amb el dret a decidir i amb el fet social, robant-li el protagonisme social a Pere Navarro. Ahir Joan Herrera va ser el cap de l’oposició i no pas Navarro, a qui es referia com a ‘Pere’ i a qui, fins i tot, va corregir diverses vegades.

L’únic moment realment polític i ‘amb sang’ el va protagonitzar Herrera i Mas, en un enfrontament directe al voltant de l’augment de l’atur i de les cases buides. Tot i que Herrera va acusar a Mas de ‘classista’, el to respectuós d’ambdós polítics va propiciar el moment més interessant del debat. Joan Herrera ja no és el ‘monitor d’esplai en excedència‘, és un polític que madura i que ha sabut recuperar el millor del discurs social del PSUC i conjugar-ho amb el millor de la nova esquerra ecologista europea. ICV-EUiA serà el partit visagra frontissa del nou parlament, un paper molt semblant al que ocupen els partits ecologistes a Alemanya o Holanda.

Oriol Junqueras: El nou líder del centre-esquerra

Junqueras és l’altre guanyador del debat. Com Herrera va saber conjugar el debat social amb el nacional i es va presentar no com el líder d’un partit independentista, sinó com el centre-esquerra català. Tot i que l’ús del llenguatge no verbal (mans i braços) el feia semblar un capellà a missa, i els seus discursos a vegades s’allargaven sense motiu, Junqueras ha aprés en molt poc temps a presentar-se com una esquerra independentista i social i marcar certes distàncies amb CiU.

Artur Mas, però, el reconeix com a proper soci de govern i tots dos, Mas i Junqueras, van jugar a l’enfrontament de seda, amb pocs xocs, i una actitud més propera que amb el PP.

Albert Ribera: Contundent.

Alguns diuen que va ser el guanyador del debat, no els hi negaré una boníssima dialèctica del líder de Ciutadans, que també ha madurat des de la seva irrupció Parlamentaria al 2006. Però en ocasions Ribera apareixia desconnectat del debat i amb un discurs difús. Per exemple, al bloc dedicat a la relació Catalunya-Espanya, tot i marcar molt bé la seva postura, tot i defensar el mateix que el PSC (el federalisme) no va voler veure’s identificat i acabava per semblar que defensava el centralisme. Aquest exemple es va repetir al llarg de tota la nit en altres blocs com el social, on no va voler aparèixer identificat amb Herrera pels múltiples pactes ICV+C’s, ni amb el PP pel tema lingüístic.

On sí va estar brillant  va ser en la corrupció. L’únic membre del debat que en va parlar fou Ribera i ho va fer animant als altres membres del debat a publicar les xifres de deute dels seus partits. Un bon cop.

Alfons Lopez-Tena: La peixatera

¿És possible dir una frase al principi del debat i repetir-la en cada intervenció al llarg de dues hores i vint minuts? Sí. López-Tena va demostrar que no cal preparar-se cap argumentari per a anar a un debat. Simplement amb repetir com un lloro el lema electoral i ser barroer amb els altres membres del debat, excepte Artur Mas, n’hi ha prou. Fins i tot Ramón Pellicer va patir les ires de López-Tena quan el va acusar de tallar-lo constantment.

Les formes de López-Tena van presentar-lo com una peixatera qualsevol. En aquest to barroer es va dedicar a interrompre a tothom, tractant amb molt poca educació a Joan Herrera, a qui va interrompre en la seva declaració final. Sense dubtes, ningú trobarà a faltar a López Tena un cop Solidaritat hagi estat reemplaçada per les CUP.

Conclusió

Ahir vàrem viure una cosa més que un debat electoral. Ahir es va viure el canvi de papers que marca l’abans i el després de la manifestació de l’11S. Si depèn del debat, el PSC serà una força residual i es veurà reemplaçada en el seu paper de centre-esquerra català per Esquerra. Fins i tot Iniciativa podria, al meu parer, eclipsar al PSC a aquest nou parlament. Ahir Joan Herrera es va convertir en el cap de l’oposició, al mantenir-se ferm a l’esquerra d’ERC, qui vol ocupar el centre-esquerra català.

Anem directes a unes eleccions que ho poden canviar tot a llarg termini, però que canviaran ja el mateix dia 26 de novembre la configuració del joc polític català, atorgant a partits fins ara minoritaris el paper de partits centrals i vertebrals d’aquesta Catalunya en transició cap a ‘una altra cosa’.

2 thoughts on “Debat a TV3: Canvi de papers

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s