Spots electorals: PP i ERC (2/4)


Partit Popular: La doble arma del terror

Observacions: A la cara oposada de CiU trobem la campanya del PP, més en negatiu, si és que es podia, que el PSC. Els spots parlen amb tan catastrofisme i exageració de la independència de Catalunya, que bé es mereixen uns minuts al programa ‘Megadesastres

La por és una arma en campanya electoral, però ¿no creu l’equip que ha realitzat la campanya d’Alicia Sánchez-Camacho, que potser s’han excedit? La por també pot ser un arma de doble fil. Per un costat mobilitzes el vot de la inquietud, però per l’altre pots aconseguir la reacció contraria. Tant dir que ‘allò’ fa tanta por que la gent acaba per considerar-la bona. El PP hauria de tenir molt present la campanya de CiU al 2006 amb aquell infame ‘Confidencial.cat’, que va acabar per mobilitzar el vot partidari del tripartit.

Malauradament, Alícia Sánchez Camacho no sembla gaire còmoda en aquests spots. El seu discurs al 2010 estava en sintonia amb la campanya del PP espanyol, “Solucions contra la crisi”. Aquest cop, però, ni Alicia és un rostre nou, ni el PP és una solució contra la crisi. És en aquest context en el que hem d’entendre aquesta campanya. L’única arma que li queda al PP sembla ser l’agitació de la por.

Esquerra República de Catalunya: La justa sensibleria per a arribar al cor.

Observacions: Aquesta campanya té un punt de sensibleria i esperança que la converteixen en una de les millors que he vist de totes les que es presenten. La mescla justa de reclamacions socials i nacionals provoca un efecte molt positiu, però ¿sabrà transmetre el seu missatge?

Lluny del messianisme convergent, ERC es presenta amb un spot ple d’esperança. El simbolisme és evident. Més enllà de les estelades i la gent, que literalment brota de tot arreu, la visió de Junqueres en un tren observant la sortida del sol (de nou el símbol del nou inici, del nou dia) i parlant amb l’espectador sobre la crisi i els anhels nacionals, amenitzat amb una de les millors cançons de Lluís Llach; fan una mescla molt bona que pot arribar a aquest votant d’esquerres i sobiranista que espera alguna cosa més que un tsunami convergent.

ERC presenta, doncs, una bona campanya. Potser la que s’espera d’un partit sobiranista d’esquerres. El que encara no es pot determinar és si la campanya d’ERC acostarà al seu electorat més d’esquerres, o si bé la recuperació d’ERC serà més testimonial que una altra cosa. Si depengués de l’spot de campanya, ERC sabrà recuperar al seu votant més fidel perdut al 2010.

La propera entrega: ICV + C’s

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s