14N ¡Clar que faré vaga!


Mirem al nostre voltant: famílies senceres abocades a la misèria i la indigència perquè els bancs van afegir clàusules abusives a les hipoteques, sent conscients que una llei del 1909 els hi permetria quedar-se amb la casa i, a la vegada, seguir cobrant la hipoteca; una reforma laboral que no només no soluciona el problema de l’atur, sinó que l’acosta al 30% i als 5 milions de ciutadans sense feina; una reforma d’impostos basada en premiar als que defrauden amb una amnistia fiscal, mentre s’ofega el consum a impostos i al petit empresari amb una pujada de l’IRPF, sense oblidar que un retard en el pagament de les obligacions fiscals es castiga amb el 20% de recàrrec, quan fins ara es penalitzava amb un 5%; una mal anomenada ‘reforma’ del sistema públic que amaga una destrucció a consciència de la sanitat, ensenyament i sistema públic per a justificar a mig termini la seva privatització. De debò creieu que no hi ha motius per a fer vaga?

Tota vaga és política, com política és la gestió de la crisi. Tota vaga és una resposta ciutadana a una gestió que ataca els drets laborals i la dignitat dels ciutadans. Per molt que ara Esperanza Aguirre es tregui de la màniga una descabellada i inconstitucional demanda de prohibició de la vaga general, la política i les accions polítiques de la ciutadania no són únicament cosa ni d’Esperanza Aguirre, ni del PSOE, ni del PP, ni tan sols del Parlament. El sistema polític relega a la ciutadania a un paper testimonial davant l’excercici del poder i només a través de la vaga i la manifestació pot expressar la seva disconformitat. És la nostra obligació, ara més que mai, sortir a protestar de la única manera que el sistema ens permet. Ara més que mai, més fins i tot que al març de 2012, fer vaga el proper dimecres és la nostra responsabilitat.

Igual que vaig fer al març, com a petit empresari i com a ciutadà d’esquerres que creu que hi ha una sortida a la crisi sense el dogma neoliberal, em sumo a la vaga del 14N. Per què les vagues serveixen com serveixen les expressions populars, les manifestacions i les recollides de firmes. És el nostre deure com a ciutadans estar al costat d’entitats com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, tant coneguda avui en dia, o totes aquelles que s’encarreguen de repartir menjar en menjadors socials, mentre els polítics que governen es preocupen d’ajudar-se a sí mateixos i als seus amics. Les vagues, les manifestacions i les recollides de firmes són capaces de canviar la realitat, hem d’abandonar el discurs derrotista de que no hi ha res a fer. Jo no em penso rendir sense haver lluitat contra aquesta deshonra i aquesta catàstrofe provocada. La vaga general és necessària i el principal motiu per a fer-la és tota la gent que no pot fer-la, que està a l’atur i que ho ha perdut tot o ho està a punt de perdre.

Davant la irresponsabilitat del govern, la desaparició de la oposició i la pràctica mort política del PSOE, als ciutadans d’esquerres i/o a tots aquells que creuen que això no és una crisi, sinó una estafa: dimecres 14N, Vaga General.

No podem deixar que triomfi la revolució dels rics!

One thought on “14N ¡Clar que faré vaga!

  1. francesa. La Carta d’Amiens (1906) va perfilar els trets essencials del sindicalisme revolucionari: apoliticisme, defensa de l’acció directa dels treballadors, negociacions entre obrers i amos sense acceptar cap mediació i la vaga general revolucionària com a mitjà per aconseguir una societat sense classes. Apoliticisme Acció del qui no intervé en política o bé de qui no està polititzat. Vaga Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d’obtenir alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball. Pot ésser també de solidaritat, que es planteja com a suport a d’altres treballadors sancionats o en vaga, i també política, quan les reivindicacions depassen l’àmbit laboral i tendeixen a una transformació de la societat. Si la vaga és declarada simultàniament a totes les indústries d’un lloc o d’uns quants s’anomena vaga general. A vegades pren formes especials, com la vaga de zel, que consisteix en una aplicació rigorosa del reglament, i la vaga de braços caiguts, quan hom fa l’aturada sense abandonar el lloc de treball.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s