25N: 1, 2, 3… xoff!


1, 2, 3… xofffff!.

Comença la campanya electoral catalana amb dues enquestes sobre la taula. La del CEO, departament d’estudis d’opinió de la Generalitat, i la del CIS, que correspon a l’estat central. ¿Quina em mereix més respecte? Francament la del CIS, per un motiu molt senzill: la vigilància malaltissa entre PP i PSOE manté sota control l’elaboració de l’enquesta.

Les dues enquestes demostren que CiU guanyarà amb comoditat i que el PSC patirà una derrota històrica. A partir d’aquí, tot és diferent. El CEO parla d’una victòria sense contemplacions de CiU i amb majoria absoluta, un PP que es manté en els seus vots habituals i un PSC que s’enfonsa en la misèria. El CIS dona una victòria còmoda a CiU, un PSC que cau, però manté la segona plaça i un PP que es manté. Les dues coincideixen en que ERC pot pujar, ICV es manté, Ciutadans pot duplicar resultats i que les CUP acaricien els 3 escons per Barcelona i SI desapareix. Però a grans trets podem extreure una sèrie d’idees que, ens agradi o no, centraran la campanya.

Una campanya distorsionada

L‘Arqueoleg Glamuròs posa l’accent en que no són unes plebiscitàries, però aquest cop difereixo totalment. És el poble qui les ha fet plebiscitàries i en aquesta posició és en la que hem d’analitzar tant les enquestes com els missatges. El vot es posiciona en l’eix nacional, però no es pot oblidar el vot contra les retallades. Aquesta realitat es pot veure en les enquestes. Que CiU, davant d’un fracàs de gestió sonat, un augment de l’atur com mai fins ara s’havia vist a Catalunya i un augment de la misèria estructural a xifres que no es veiem des dels anys 70, estigui en posició de captar vots és proba de que Mas ha capitanejat el dia després de l’11 de Setembre. Però un excés d’entusiasme els pot trair.

A més es dona el fet que, tret d’Iniciativa i les CUP, l’esquerra catalana s’ha posicionat únicament en l’eix nacional. Això és dolent? En un context en que la societat te aquestes eleccions com a plebiscitàries i, per tant, diferents a les de 2010, no hauria de ser dolent. És positiu que cada partit es posicioni davant l’autodeterminació. El problema d’aquesta esquerra és que ha oblidat el costat social de la crisi. El nostre problema, sota el meu punt de vista,  no és tant la relació amb Espanya sinó com la crisi i la gestió dogmàtica neoliberal està triturant l’estat del benestar, les estructures socials i familiars i l’ànim de tot el país. Davant d’això, plantejar les eleccions únicament en l’eix nacional és un error i una trampa en la que ERC i PSC hi han caigut de quatre grapes. La força de la campanya està per arribar -tot just comença- i el nacionalisme, català i espanyol, traurà totes les banderes i defensors possibles per a que oblidem que la crisi a Catalunya és tan forta o més que a la resta d’Espanya, i que el dia després de les eleccions s’haurà de gestionar una Catalunya anímicament enfonsada i socialment irreconeixible.

L’hegemonia Convergent amb la que arrenca aquesta campanya ,es deu a la desaparició d’una esquerra (PSC i ERC) atrapada entre l’incapacitat d’assumir el Tripartit, i, en el cas del PSC, descol·locada, sense discurs i desapareguda. Al 1999 o al 2003, l’esquerra va ser capaç de guanyar en vots (però no en escons) a la dreta. ¿Per què? Perquè va saber plantejar una alternativa creible al projecte convergent. Avui aquesta situació no es dona. L’única esquerra que realment ha fet oposició frontal a les retallades, ICV, no té encara una visibilitat destacable i s’haurà de veure fins a quin punt capta el vot del PSC. Aquestes eleccions, doncs, han de marcar un punt d’inflexió sense retorn en la renovació de l’esquerra catalana i començar a parlar de projectes unitaris d’esquerres. ¿Serà l’hora de la Syriza Catalana?

Les preguntes.

Ja hem entrat a la piscina de les eleccions. Potser les eleccions amb resultat més previsible des de l’època de Pujol. Des d’aquest blog aniré analitzant cada dia de campanya i els moviments dels partits. A partir de demà dilluns, faré la meva habitual dissecció de les campanyes i com es posicionen els partits davant el 25N. També intentaré donar la meva visió sobre les preguntes que avui em venen al cap, tot just iniciada la campanya electoral:

  • Com de gran serà la victòria de CiU?
  • La derrota del PSC ¿marcarà el seu final com a partit unitari entre socialdemòcrates catalans i el PSOE-Cat o serà únicament una humiliació històrica?
  • Les retallades ajudaran a ICV a pujar o serà incapaç de rendibilitzar els dos anys d’oposició?
  • ¿Què passarà amb el vot espanyolista? ¿Anirà al PP o beneficiarà a Ciutadans?
  • Donaran la sorpresa les CUP? I PxC? Qui se’n recorda dels Pirates de Catalunya?
  • ¿Tindrà repercussió la vaga general del 14N a les eleccions?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s