Expectatives electorals pel 25 de novembre


Les eleccions anticipades són a la cantonada. El proper divendres a mitja nit s’estrena una campanya electoral diferent. Els catalans estem cridats a votar el proper 25N amb un fet al cap: aquestes eleccions poden ser les del trencament amb l’Espanya sorgida de la Constitució de 1978 o les de la crisi, la pèsima gestió de CiU al govern i la de les retallades. En aquest context i no pas en el de les retallades o la crisi, haurem d’escollir al partit majoritari al Parlament. Què crec que pot passar?

En aquest article obro l’especial dedicat a les eleccions catalanes del 25N i us animo a tots a que participeu en els comentaris de cada post i també al Facebook del blog.

CiU – 64

La federació nacionalista ha sabut cavalcar la onada independentista que va generar-se el passat 11 de setembre. Artur Mas, com a líder més visible d’aquesta onada, ha sabut gestionar els temps i les paraules i situar-se al capdavant d’un moviment que està sumant moltes adhesions. Si bé les retallades i la desconfiança que provoca a molts independentistes la negativa de Mas i de CiU de pronunciar la paraula ‘independència’, pot allunyar a molts possibles votants que marxarien cap a ERC, CUP o SI.

La sort, tant per l’independentisme com per a les retallades, seria una hipotètica no consecució de la majoria absoluta. En aquest cas CiU es trobaria, per una banda, amb l’obligatorietat de pactar amb algú -i el PP queda descartat per com s’ha posicionat CiU-, i per l’altra amb l’obligació de complir el pacte sobiranista signat amb ICV, ERC, SI i al que molt possiblement es sumarien, en el cas d’entrar al Parlament, les CUP.

PSC – 18

M’he pensat fins al darrer moment si donar-li els 20 escons, perquè qualsevol resultat per sota de 22 escons serà una davallada apocalíptica i el cop de gràcia a la ja fràgil (des)unió dels socialistes catalans.

El PSC, i el seu candidat Pere Navarro, està completament desdibuixat, sense projecte, alternativa ni idees. El partit a més viu un fenomen de centrifuga del vot: el vot catalanista que votava Maragall al 2003, marxa a CiU. El vot independentista marxa a ERC i CiU. El vot d’esquerres i catalanista fuig a ICV. El vot espanyolista però d’esquerres marxa a Ciutadans… i la pèrdua de vot sembla imparable.

Amb un resultat per sota dels 20, el PSC s’enfronta inexorablement o bé a un trencament entre el PSOE-C i el Partit Socialdemòcrata de Catalunya o a una refundació total.

ERC – 16

ERC recuperaria el vot que li va fugir en massa cap a Solidaritat a Barcelona i Girona i cap a Reagrupament, que no va treure l’escó per Girona per molt poc. A més en guanyaria un a Lleida a costa d’ICV, escó que habitualment balla entre les dues formacions. Però ERC seguiria lluny dels 23 escons de 2003, incapaç d’articular un projecte independentista d’esquerres diferenciat de CiU. Aquí el seguidisme de Junqueras a CiU fa molt mal a un votant republicà que vol representar l’esquerra independentista.

La irrupció d’una del tot inesperada CUP per Girona (i ja veurem què passa a Barcelona) podria deixar a ERC no pas amb els resultat que li dono, 16 escons, sinó amb 13 i ja veurem què passarà amb les CUP a Barcelona.

ICV-EUiA – 15

Crec que ICV protagonitzarà una de les sorpreses de la nit. Tot i que el seu resultat acostuma a ser una incògnita fins a la mateixa nit electoral, ja que algunes enquestes donen 10-11 escons i d’altres fins a 16 escons, considero que ICV serà capaç de captar majoritàriament el vot socialista, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona, a més d’una part del vot disconforme amb el gir cap a CiU protagonitzat per Junqueres al capdavant d’ERC. La posició contraria a les retallades protagonitzada per ICV, així com una postura de a favor de l’autodeterminació, però indeterminada davant la independència, pot atraure votants que, tot i sobiranistes, no volen a CiU amb majoria absoluta.

Herrera, pot donar a ICV el seu millor resultat o bé mantenir-lo per sota dels 13 escons de 2006 amb Joan Saura, el vot d’ICV és del tot imprevisible. Avui ICV i ERC a les enquestes pràcticament empaten en la intenció de vot, amb el que podria donar-se l’escenari on ICV avancés a ERC si el vot d’ERC es dispersa per CiU i les CUP o Solidaritat.

PP – 14

El PP patirà a Catalunya, sota el meu punt de vista, el primer xoc davant l’erràtica política de Rajoy a Espanya. Lluny dels 18 escons de 2010, el PP patirà un transvasament de vots cap a CiU. El votant del PP, però, és el més fidel de tots els votants de Catalunya i el seu vot sempre bascula cap a CiU o cap al PSC. Anul·lat el PSC a Catalunya tant pel desprestigi intern com per l’incapacitat manifesta de Rubalcaba, el vot espanyolista del PP, especialment a barris humils de l’àrea metropolitana, pot marxar cap a C’s.

Tot i així, moltes enquestes projecten un manteniment del vot del PP en els 16-18 escons, jugant-se la segona plaça amb un defenestrat PSC.

Ciutadans – 6

En un entorn de polarització entre Catalunya i Espanya, el vot espanyolista es podria concentrar en el partit que dirigeix Albert Ribera. Ciutadans pateix un augment semblant al de ICV, ja que capta bona part del vot que fuig del PSC, en aquest cas el vot d’esquerres espanyolista que no veu en el PP un referent. Totes les enquestes fins ara reflecteixen una intenció de vot molt favorable a C’s, tot i que UPyD ha anunciat que es tornarà a presentar.. Aquest partit, però, pot prendre part del vot que ara per ara sembla voler marxar cap a Ciutadans. Recordem que al 2010 el partit de Rosa Díez, capitanejat a Catalunya per l’extremista Antonio Robles, va treure menys vots a Catalunya que la CORI.

Plataforma per Catalunya – 3

Aquí em poso seriós. Crec que, si tot segueix com fins ara, els neonazis, racistes i xusma electoral dirigida per l’ex-franquista Josep Anglada pot aconseguir els tres escons per Barcelona que va acariciar al 2010. Algunes enquestes, poques, reflecteixen l’entrada de PxC al Parlament, una notícia terrible. Tinguem present que el vot d’aquest partit es manté sempre ocult, habitualment per vergonya. De repetir-se els vots aconseguits per aquesta vergonyosa formació política a les municipals, PxC aconseguiria trencar el llindar dels 3%. Recordem que al 2010 es va quedar a molt poc d’entrar-hi.

Si la crisi ha disparat el sentiment independentista, també ha disparat el sentiment racista i l’avenç de PxC als Ajuntaments de l’àrea metropolitana n’és tot un avís. Espero equivocar-me i que la ciutadania converteixi a PxC en una força política residual i ridícula.

CUP – 1

De nou torno a les eleccions municipals, on les CUP van aconseguir una notable millora electoral. No crec, però, que les CUP aconseguíssim els 3 escons per Barcelona, sinó que li prendrien l’escó a Solidaritat -la gran perdedora de la nit- per Girona. Tot i així, si les CUP entressin amb molta força els perjudicats serien ERC, en primera instància, i ICV al ser les forces polítiques més perjudicades per la no-llei electoral catalana.

9 thoughts on “Expectatives electorals pel 25 de novembre

  1. 1) Infrarrepresentes al PP: Sanchez Camacho també està surfejant molt bé la onada independentista, però en direcció contraria. Aquest debat li ha anat de conya per tapar les retallades de Rajoy i pot esdevindre amb comoditat segona força política a Catalunya.

    2) PxC no entra: conec els moviments interns del feixisme i ara mateix estan en una guerra campal entre els nazis autèntics (com els regidors d’Hospi) favorables a adoptar una actitud més descarada en la línia “Alba Daurada” i la direcció del partit que vol una cara amable rollo Marine Le Pen. I tenint en compte que la participació serà elevada, es presenta el MSR (escissió radical) i Via Democràtica (escissió moderada): que la immigració ha caigut en picat a les preocupacions dels catalans i que no han fet res de pre-campanya, diria que poden fotre’s una bona pinya a les urnes.

    1. Sobre el PP:
      El PP sempre obté el mateix nombre de vots, però depén de la participació. Si és més alta, baixa en escons, si és baixa, en puja. Crec que la participació serà lleugerament més alta i sumat a una possible fuga cap a Ciutadans, crec que pot caure per sota dels 16 escons.

      Sobre PxC: sempre diem el mateix i sempre es queden a no-res. A les municipals van pujar tant com la CUP i, de repetir-se el nombre de vots hi entraran amb els 3 de Barcelona. Espero equivocar-me i que tinguis rao i tant de bo a la seva ‘batalla campal’ es matin entre ells.

      1. A les municipals van fer una precampanya espectacular, com a minim a l’hospi. Aquest cop no hi ha res, res de res. A més la meitat dels votants de Ciutadans segoins el racometre la seva segona opcio es PxC. Es a dir, que C’s els hi roba molts vots perque PxC esta molt desdibuixada amb la cuestio nacional. No entraran, no aquest cop,.

  2. D’això…
    El vot del PP va a C’s. Desencantats de les polítiques de Mariano. Ara bé, poden votar a peperos que,fins ara s’abstenien a les autonòmiques, per aixì d ela Independència no. Del PSC a C’s ben pocs. Potser més els no indepes de CIU busquen en C’s un partit de centre.
    Oblides una possible fuga d’ICV a CUP. Al loro…. que algunes enquestes els donen 2,2% de vot declarat. Cas de ser cert supera el 3% amb una participació del 65%
    Dubto amb SI, atès que tenen un 1.5 de vot declarat.
    PxC no entren… encara!

    1. He notat jo també la fugida de ICV cap a les CUP, pero ¿serà tan important? A Girona la dono per feta, però les CUP ‘xupen’ vots d’ERC, no pas d’ICV, a més que ICV té un votant molt mobilitzat, a jutjar per les enquestes. Ho haurem d’anar seguint.

      SI és la gran perdedora. El seu vot se’n va tot a les CUP, fins i tot López Tena ha canviat radicalment el seu discurs tirat a la dreta, cap a un quasi anti-sistema ultra-esquerra.

      El vot de PSC alimenta en gran part a C’s, perquè Ciutadans representa el vot espanyolista d’esquerres que no es sent atret pel PP. Els 3 escons de C’s ara mateix es corresponen a 2 presos al PSC i 1 al PP. Crec que en aquest cas, en marxaran 2 més del PSC i un més del PP.

      Sobre la participació: si ronda el 55% serà un èxit. Catalunya és terriblement abstencionista.

  3. Coincideixo amb altres comentaris amb la infrarepresentació del PP. La CUP i PXC són els dos partits que poden entrar per la porta grossa. O aconsegueixen 4 diputats o es queden a les portes una vegada més. El que està més o menys clar que el votant de SI tornarà massivament a ERC. Els de reagrupament, per molt que demanin el vot a CIU, també. ERC i C’S poden ser els dos únics partits que experimentin augments absoluts de vot. Els altres creixeran a càrrec d’abstenció i vots nuls i en blanc.

  4. Moltes gràcies! M’ha costat, però per fi he trobat una previsió de resultats no subjectiva, i que parla amb total respecte i objectivitat de totes les formacions (excepte PxC, però tampoc s’jo mereixerien). És difícil trobar una valoració com la teva, i em fa recuperar una mica la fe en la democràcia…
    Sincerament, gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s