Les alternatives al Bicing


Les polítiques de dretes a Barcelona arriben, ara sí, al transport públic i la bicicleta. Trias, qui poc a poc s’ha tret la màscara deixant visible que també farà polítiques de dretes en mobilitat a l’Ajuntament de Barcelona, va decidir que qui vagi en cotxe i no tingui multes, tindrà àrea verda gratuïta. I ens ho venen com una ‘mesura contra la crisi‘ per a premiar ‘a la classe treballadora‘. ¡Quina frivolitat! El ‘premi’ d’aquest 20% de barcelonins que tenen cotxe i usen el cotxe a Barcelona, el paga el 80% restant. ¿Com? Primer pujant les tarifes del transport públic i després executant a mig gas una reforma del servei d’autobús per a que quedi bé al Telenotícies de TV3, però que en la pràctica sigui un altre ‘xurro’ que es planteja per a no molestar a qui usa el cotxe diàriament.

Els altres grans damnificats d’aquest desprestigi del bé públic són els usuaris del bicing. La tàctica de Trias des de que està a la oposició ha sigut esquizofrènica. Per una banda anunciava la ‘revolució de la bicicleta‘ i enviava a l’actual regidor de mobilitat, Eduard Freixedas, a participar muntat a una bicicleta del bicing a la cursa dels transports de la PTP. Per l’altra banda denunciava repetint una vegada rere l’altre, que el bicing és molt deficitari. Fins i tot va arribar a afirmar que el bicing és una despesa que paguem tots els barcelonins. Fals. El bicing és deficitari, sí, però en cap cas es paga amb els fons de l’Ajuntament, sinó amb els beneficis de l’àrea verda. La mateixa àrea verda que ha decidit regalar als bons conductors que fan servir el cotxe a diari. De la ‘revolució’ a la involució ciclista.

Els efectes de la increïble pujada de tarifes del bicing (un 116% en l’abonament il·limitat, de 47€ a 98€ per any) tindrà conseqüències que, naturalment, l’Ajuntament ha de conèixer:

  • Reducció d’usuaris: Evidentment l’objectiu final és treure ciclistes dels carrers de Barcelona. Trias, com a bon català i millor convergent, no veu la bicicleta i encara menys en el bicing com una alternativa a la mobilitat de Barcelona. L’augment exponencial de ciclistes els darrers 6 anys (de 40.000 al 2005 a 130.000 al 2011) és un problema per a algú que creu que Barcelona, com a Madrid, no sobren cotxes.
  • Traspàs d’usuaris del Bicing al Bus: el Bicing va prendre usuaris a l’autobús. Si es vol fer rendible la nova xarxa d’autobusos, s’ha d’obligar a la gent a fer-lo servir. El problema és que es vol obligar a fer-la servir als ciclistes i vianants, no pas als usuaris del cotxe o la moto (la inmensa minoria, però que més espai ocupa i contamina). Trias té el compromís de molestar el mínim possible als senyors que, tot i la crisi, es poden permetre el luxe de venir fins a Barcelona en cotxe.
  • Desmantellament del bicing: si dels 120 mil usuaris que avui té el bicing, se’n donés de baixa 1/3 i un altre terç optés per un abonament per viatges, el bicing augmentaria el seu dèficit. Lluny de rendibilitzar el servei o fer més eficient el seu manteniment (reduïnt el nombre d’estacions i fer més grans les restants, insertant publicitat…), es persegueix degradar-lo per a justificar la seva desaparició en uns anys per ‘falta d’ús’ o ‘inviabilitat del servei’. Aquesta és la mateixa tàctica que es va fer servir per a desmantellar els tramvies i moltes linies de tren de Catalunya durant els 70.
  • Pas del bicing a la bicicleta en propietat: Aquest és punt més interessant i, potser, un efecte no desitjat per un Ajuntament de Barcelona que persegueix reduïr l’ús de la bici. Al 2009, punt màxim d’expansió del bicing, el 70% dels desplaçaments en bicicleta eren en bicing. L’any 2011 només el 40% era en Bicing. El traspàs ja es donava i és aquí on hem de lluitar: convèncer al màxim de gent que usa el bicing a diari per a que es compri una bicicleta.

Fins ara l’usuari del bicing ha pagat fins a 47€ per l’abonament il·limitat. Tot i que el servei ha estat i és en alguns moments poc adequat, el bicing és un luxe que poques ciutats tenen. Només París té un sistema més gran que el de Barcelona. Però això s’acaba i l’abonament il·limitat costarà 97€/any. Un augment injustificat i sense precedents. L’usuari té ara dues opcions:

  1. Cremar el carnet i dir ‘bye bye, Bicing‘, que és el que sembla perseguir Convergència i Unió des de l’Ajuntament.
  2. Estudiar alternatives per a seguir usant la bicicleta, sigui amb el Bicing o sigui comprant-ne una.

És el moment de comprar-se una bici?

¿Quantes vegades uses el bicing al cap del mes? D’una a tres? de cinc a vint? Vint dies al mes amb el viatge d’anada i tornada? Si no el fas servir diàriament, potser et convé agafar un dels nous abonaments per viatges. Si, com és el meu cas, fas servir el bicing molt esporàdicament, un abonament de 10 viatges (7€) pot ser suficient. O potser el de 50 viatges (24€) o el de 100 viatges (42€).

Però si el fas servir diàriament, per 100€ l’any potser et convé comprar-te una bicicleta, ¿no? Per 100€-150€ pots trobar bicicletes en bones condicions de segona mà, a qualsevol dels establiments adherits del gremi de comerciants de bicicletes de Barcelona, o bé comprar-te’n una de nova, tot i que hauràs de pagar una mica més si la vols d’una certa qualitat, cosa que et recomano. Una bicicleta de ciutat amb alforges, llum, porta paquets i, sobretot, còmoda (d’estil holandès o ‘de poble’) pot costar-te des de 200€ fins a 1000€. El marge de preus és immens. La bicicleta, a diferència de la moto, és un vehicle econòmic i molt personalitzable, a més de que el manteniment és molt més barat que el d’una moto o d’un cotxe.

Et convido a fer números abans de cremar el carnet del bicing. La política de comunicació de l’Ajuntament en el cas del bicing ha estat nefasta, perquè la idea de fer abonaments per dies no és tan dolenta. El que és dolent és una pujada de preus tan salvatge, que deixa entreveure una intenció de boicotejar el servei.

Estic convençut que molts dels usuaris del bicing fan menys de 100 viatges l’any, però si tu estàs en el grup d’usuaris que en fà més de 100 viatges l’any (ho pots saber a través de la web del Bicing), potser et convé comprar-te una bicicleta, assegurar-la i comprar-li un molt bon candau a més de fer-lo servir correctament.

Però, sobretot, no podem deixar que la dreta es surti amb la seva i Barcelona perdi empenta en l’ús i promoció de la bicicleta. La bici ha de seguir sent imparable.

6 thoughts on “Les alternatives al Bicing

  1. Interesante entrada.
    Pero no están bien explicados los precios en el apartado “Cuantas vegadas usas el bicing…?
    Para poder usar el bicing necesitas primero hacerte socio (carnet), y esto cuesta 42€ (con 50 viajes incluidos) A partir de ahí tienes que SUMAR A ESTO los bonos x viajes, con lo que:
    50+10 viajes > 42+7= 49€ (0,82€/viaje)
    50+50 viajes > 42+24= 66€ (6,6€/viaje)
    50+100 viajes > 42+42= 84€ (0,56€/viaje)
    sin límite > 97,50€

    Mercadotecnia de compañía telefónica aplicada a política y servicios públicos. No se piensa en el usuario, sino contra él.
    Saludos.

    1. Gracias por el comentario.

      De entrada si eres usuario del bicing puedes saber cuánto vas a utilizarlo. Creo que mucha gente se hizo del bicing sin pensar qué uso le daría e impulsados por su bajísimo precio inicial (24€).

      Si la gente se va a dar de alta ahora deben considerar igualmente esa opción: ¿cuántas veces piensa usarla? La pregunta es igualmente válida.

      La reflexión de fondo es un poco compleja: en Barcelona hemos reintroducido la bici por la puerta de atrás y mucha gente que se hubiera comprado una bici, convirtió el bicing en su bici particular. El bicing ocupa el espacio que en Amberes (un caso muy parecido al de Barcelona), ocupa la bici particular. La subida de precios del bicing hará bajar los usuarios del bicing, pero hará aumentar los de la bici privada sin duda. Ese punto, ese cambio, es muy positivo.

      Saludos.

  2. M’encanta el Bicing però m’he de donar de baixa perquè no trobo mai bicicletes disponibles quan les necessito. Més enllà de la qualitat de les bicis (ja t’acostumes a que hi ha dies que anar en bici és un drama), la disponibilitat de les bicis és un gran problema de després de tants anys no han estat capaços de solucionar. És una llàstima, però ho he dedixar i més si apugen les tarifes. I quina ràbia em fa donar suport als objectius del Trias!!!!

  3. La bicicleta serà imparable. No cal patir. I l’escurçament dels desplaçaments una realitat en pocs anys. El petroli té massa a veure en la crisi en la que estem instal.lats i seguirem. Només cal esperar que segueixi pujant de preu per una banda i sanitat col.lapsi atenent a tota la massa d’afectats que genera. La llei anti-petroli pot ser molt més demolidora que la anti-tabac. Però a curt termini s’han de saldar deutes financers de la manera que sigui.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s