25N: Primeres reflexions


Ja són aquí les eleccions anticipades que, digui el que digui la maquinària desinformativa catalana, són a la taula d’operacions de Convergència i Unió des de l’abril d’aquest any. La gran manifestació de l’11 de setembre i el ‘No’ rotund al Pacte Fiscal donat per Rajoy i amplificat pel PP, a més de la rebuda a la Plaça Sant Jaume a Artur Mas com si fos un simple alcalde de poble, un lip-dub convergent retransmés en rigorós i parcial  directe amb absurdes comparacions entre Mas i Tarradelles, haurien precipitat els aconteixements.

En l’obertura del Debat de Política General que fa el President Artur Mas, s’ha donat la gran notícia: Eleccions el 25N per a que el poble de Catalunya decideixi un nou Parlament que obrirà i gestionarà la Transició Nacional de Catalunya. El Gran Timoner va donar també una notícia bomba: no es tornarà a presentar a unes eleccions a President de la Generalitat un cop Catalunya assoleixi el seu horitzó nacional. El grup parlamentari de CiU i el pessebre convergent aplaudia extasiat, les retallades i el suport incondicional al PP ja no existeixen. Ara Artur Mas fa com la Guàrdia Civil ‘Tot per la pàtria‘. La Presidenta de l’ANC es mostrava esmaperdurda perquè el govern havia superat el full de ruta, però Mas no diu la paraula ‘independència‘ mai. ¿Full de ruta és cap a la majoria absoluta de CiU? Ai, ai, ai, que al final serà veritat que l’ANC és una gran trabucada convergent.

Convergència i Unió pateix un excés d’eufòria, sobre tot perquè compten amb assolir una majoria absoluta molt difícil davant un panorama politicament atomitzat com és el nostre. Cap enquesta en aquests moments dona a la federació nacionalista els 65 escons necessaris, sinó una baixada d’entre 3 i 5 escons, causada per la pujada d’ERC. La baixada, però, no és tan forta com podria esperar-se, sobretot per la inexistència d’una oposició (exceptuant ICV-EUiA, única veu contraria a les retallades des del primer moment). Artur Mas podria convertir-se en el primer i únic governant europeu en no patir desgast per la crisi.

El PSC, per la seva banda, ha quedat convertit en un simple espectre irrellevant. La única oportunitat de no quedar anul·lats eren les anhelades primàries on Pere Navarro i Montserrat Tura haguessin plantejat un debat d’idees. Però aquesta única oportunitat de resistir el tsunami convergent i sortir amb es mateixos escons que al 2010, no ha arribat a temps. No es poden fer primàries i el cap de llista de PSC podria ser un difuminat i avorrit Pere Navarro, proba inequívoca de que el PSC podria ser esborrat del mapa polític restant com una formació residual, per sota fins i tot dels 20 escons. Una possible pinça PSC+PP i Ciutadans contra l’autodeterminació passades les eleccions seria la fi del PSC, ja que de ben segur l’escissió del partit estaria servida.

Més somrient és l’horitzó d’ERC. Convertides en les nenes de fer feines de CDC i reconciliats amb el grup Godó, Junqueras -al crit “Entre Catalunya i l’esquerra, escollim Convergència“- podria recuperar bona part del escons perduts al 2010. Totes les enquestes apunten a la desaparició de SI, vots que tornarien a ERC, així com la recuperació dels 40.000 vots que van deixar a Reagrupament a un pas de l’escó per Girona a Joan Carretero. Així i tot, ERC podria ser necessària per a la governació de Catalunya, esdevenint soci de govern (quan no part del govern) de Catalunya. L’únic fantasma que pot embrutar la festa de les minyones de CiU és la més que possible candidatura de les CUP al Parlament i ja és veuria si ho farien soles o en coalició amb EUiA.

Però la clau de tota la situació pot quedar involuntàriament en mans de l’única oposició al govern de CiU. Iniciativa per Catalunya, que recolza el dret a l’autodeterminació i on conviuen a les seves files federalistes amb independentistes sense els problemes del PSC, podria sortir reforçada de les eleccions. Si les enquestes tenen raó, podrien passar dels 10 escons actuals a 13-15 (algunes parlen de fins a 17). L’estratègia d’enfrontament contra les retallades del govern poden haver atret al vot tradicional socialista de Barcelona i Girona i ja veurem què passa a Lleida. A falta de les primeres enquestes president electorals, es difícil saber quin paper jugarà la coalició eco socialista a partir del 26 de novembre. Ara per ara l’atac sistemàtic de CiU a ICV ha quedat del tot silenciat. ¿Quan fa que Pilar Rahola no insulta a Joan Herrera o ICV en general al seu poema convergent diari a La Vanguardia?

El PP ha quedat descol·locat davant la convocatòria d’eleccions. Si fa una mesos una entusiasta Alicia Sánchez Camacho es preparava per a arribar o superar els 20 escons, avui podria estar davant d’una nova davallada. Per un costat el desgast de Rajoy, qui està fent una gestió nefasta de la crisi, i per l’altre l’eclipsi en que Mas ha deixat a Sánchez Camacho. Tot i el suport constant del PP a les retallades i govern de CiU, la líder del PP Català no ha sabut captar l’atenció de l’electorat conservador, descobrint de cop que dins el panorama català, el PP ha estat una simple fitxa. Però, alerta, el vot del PP és, possiblement, el vot més fidel de Catalunya, a més d’estar tan mobilitzat com el vot Convergent. El vot del PP serà, indubtablement, un vot ‘continuista’ en contra del vot ‘rupturista’ que anirà a CiU.

Ciutadans és el partit que més podria pujar el proper 25N fruit de la polarització entre Catalunya i Espanya. Mentre que el vot del PP pot veure’s perjudicat per la ‘marca Rajoy’, el vot de Ciutadans -que bascula còmodament de dreta a esquerra- es manté molt fort en contraposició al repte independentista plantejat per CiU. A més, Ciutadans ha fet una pinya curiosa amb ICV recolzant amb els ecosocialistes l’oposició frontal a les retallades. Després de tot, sí hi ha existit oposició.

I què passarà amb d’altres partits? Més enllà de la desaparició de SI i la succió de Democràcia Catalana, el partit de l’impresentable Laporta, per part de CDC, la campanada la podria donar les CUP, que sembla haurien accelerat el debat per a presentar-se a les eleccions. S’ha comentat que EUiA podria anar en coalició amb les CUP ¿trencant la seva unió amb ICV? Em costa creure-ho. Sembla que l’avançament ha aturat el procés d’unió d’ambdues formacions, però potser tenim sorpreses. Parlarem de Syriza catalana?

Aquest cap de setmana, potser el proper, es publicaran les primeres enquestes pre-electorals. Sigui com sigui, aquestes eleccions tenen un punt pervers ja que el debat a Catalunya s’ha focalitzat únicament en un enfrontament fictici amb Espanya, culpabilitzant a l’estat d’uns retalls fets a consciència pel govern d’Artur Mas amb el suport del PP. Ens trobem, doncs, davant unes eleccions de merda que s’inicien amb un xantatge a sobre de la taula: si no s’assoleix l’anomenat “horitzó de plenitud nacional” seguiran les retallades. El debat amb el que s’inicien les eleccions és, com a mínim, pervers.

3 thoughts on “25N: Primeres reflexions

  1. Em sembla molt benevolent el tracte a ICV. Sí que em sembla un bon partit d’oposició, però és un mal company de.govern i una absoluta incógnita en otra gestió. Tinc encara molt present el seu paper ben galdós durant el tripartit.
    Quant al PP, crec.que haurien d’estar agraïts, ja que l’escenari actual és l’únic que els pot salvar de la nefasta gestió del Pp espayol i Rajoy i cia.

    1. El tracte benevolent és perquè en sóc simpatitzant. Mai ho he amagat. També sóc benevolent amb les CUP, partit que no està en la meva llista però que em cau ‘simpàtic’ en quant posa a la mateixa alçada ‘país’ i ‘esquerra.

      ICV no està rebent un tracte benevolent únicament en aquest blog. Articulistes tan poc sospitosos com en Toni Soler, José Antich o Albert Sáez destaquen que ICV, i en particular Joan Herrera, han passat de ser un partit que semblava permanentment enfadats amb el món i de voler que les coses vagin fatal, a ser capaços de pactar ni més ni menys que amb CiU i nedar en les aigües del sobiranisme com un peix. Agradi o no, hi ha una maduració des de que acaba el tripartit fins avui. Sense haber renunciat al tripartit ni haver fet una masacre com ERC, ni autèntics exterminis interns com el PSC, han renovat l’estructura (¿Qui queda de l’època del tripartit a ICV?) i han reorientat el seu discurs connectant amb uns votants que fa 4 anys o 8 no els haguèssin votat mai.

  2. Estic d’acord en què sembla (i dic sembla) que hi ha hagut una maduració en el missatge d’ICV des que han passat a l’oposició, cosa que té el seu mèrit, ja que és una cosa que a ERC li ha costat Déu i ajut i al PSC ni t’ho explico.
    Ara bé, per a mi el tema en general és que s’ha de poder distingir entre ser un bon polític i ser un bon governant (i això és una depravació del sistema, esclar). ICV té un bon missatge polític amb el qual simpatitzo, però cal ser exigent en la seva concreció. I d’aquí venia l’ús de la paraula benevolent, perquè volia contraposar-la a la paraula exigent, donada l’historial recent de la formació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s