La segona vida del federalisme asimètric


Quan Artur Mas va anar a la Moncloa a demanar el Pacte Fiscal, Mariano Rajoy va tenir a la seva mà desinflar el suflé independentista de cop. Només havia d’obrir una ronda de negociacions i establir pactes amb Catalunya. Però Rajoy no és un home d’estat, sinó un gris funcionari de partit que només veu vots i interessos electorals. El ‘No’ de Rajoy va donar pas al lip-dub convergent més gran que es recoda. La rebuda a Artur Mas a la Plaça de Sant Jaume va ser exaltació provinciana cutre i propia d’un alcalde de poble. Però és el que toca. Estem en la precampanya electoral i l’ANC no ha tingut cap problema en prestar-se a fer de comparsa de Convergència i Unió. ¿Sorprenent? No direu que no us hem avisat, ¿oi?

La reacció del PP a la possibilitat d’una convocatòria electoral a Catalunya assegurant que es declararien il·legals, com si Catalunya fos una simple república bàltica i Espanya la URSS de 1988, ha donat ales a una fórmula enterrada al calaix de l’oblit des de 1873: la Federació Asimètrica, que de cop ha guanyat adeptes per tota Espanya. Com Enric Juliana publica a La Vanguardia, el fantasma federal o confederal recorre Espanya de nord a sud i d’esta a oest. No n’hi ha per a menys. Una bona part de l’esquerra i la dreta espanyola comencen a assumir que o hi ha federació -i aquesta respon a les expectatives de l’Estat Català- o bé Catalunya sortirà del marc de l’Estat Espanyol.

Però ¿Què és el federalisme asimètric?

Primer hem d’entendre què no és ‘federalisme’. L’autonomia en que es basa la construcció de l’estat espanyol a partir de 1978 no és federal ni federalitzant, aquesta és la gran fal·làcia en que vivim. L’autonomia es basa en una descentralització dels serveis, però no dels ingressos que depenen d’un poder econòmic centralitzat que els reparteix en funció de la riquesa de cada comunitat. Al no existir mecanismes de revisió, avui seguim repartint les compensacions entre les comunitats amb criteris de 1981 i no pas de 2012. Però a més, els impostos que depenen de l’estat espanyol s’entreguen amb un retard de dos anys a cada comunitat. És a dir: Si la comunitat ‘X’ vol fer un hospital, l’ha de pressupostar en, suposem, 1M€. Entrega aquest pressupost a l’estat i un cop construït l’estat li entregarà els diners. Però l’hospital es construeix i resulta que no ha costat 1M€, sinó 2M€, en aquest cas l’estat entrega els diners pressupostats i no pas els diners reals invertits per la comunitat.

El federalisme simètric és una unió d’estats sobirans que es reconeixen entre sí, que gaudeixen d’una Constitució, una enorme descentralització de competències i economia, cort suprema pròpia a cada territori que interpreta la Constitució i les lleis… però no poden gaudir ni d’exèrcit, representació externa o separar-se de la federació. Alguns estats federats són els Estats Units, Argentina o Mèxic. El federalisme asimètric es basa en el reconeixement de les peculiaritats d’alguns d’aquests estats, el que li atorga més competències que a la resta, tenen sobirania compartida i la possibilitat de separar-se. Canadà amb la província del Quebec és l’exemple de federalisme asimètric més desenvolupat. Alemanya es troba a mig camí dels dos models, perquè tot i que el Sarre i Baviera són ‘Estats Lliures Associats’, ténen les mateixes competències que la resta.

La confederació, en canvi, agrupa a uns estats que conserven la seva sobirania, ténen només algunes lleis comunes i l’estat central practicament no existeix. Suïssa (Confederació Helvètica) ha estat l’exponent de confederació durant molts segles i la referència dels anomenats Cantons Espanyols de la I República (1872-1873). Avui la Unió Europea és l’exponent de confederació més gran del món i l’exemple del que és una confederació. Curiosament, no existeix cap estat amb la fórmula de confederació al segle XXI. Les confederacions que existien a Europa o bé s’han convertit en federacions com Suïssa que de facto és una federació en quan existeix un poder central, o dissolt com la Unió Estatal de Serbia i Montenegro.

La segona vida del federalisme.

Els líders de la opinió pública espanyola mouen fitxa. Espanya serà federal o no serà. La vella idea de Pi i Margall torna a estar d’actualitat com la única manera d’evitar el que sembla inevitable: la secessió de Catalunya en un nou estat independent, això sí fora del marc de la UE i de l’Euro. La fórmula federal asimètrica, el que donaria carta d’Estat Lliure Associat a Catalunya (com ho és Baviera, Quebec, el Sarre o Texas), podria resoldre els grans problemes del país: l’encaix cultural i l’economia. Es necessita un gran pacte polític per a arribar fins aquest horitzó.

Evidentment aquesta fórmula xoca amb un mur. ¿Què n’opina la resta d’Espanya? ¿És aquest model extensible a la resta de comunitats autònomes en un café para todos 2.0? ¿Aquesta nova descentralització serà acceptada pels centralitzadors del PP, PSOE i UPyD? Evidentment és inviable estendre un model federal asimètric a tota Espanya, perquè la asimetria només és viable si un o dos territoris ho són. El nostre mirall hauria de ser Alemanya, on el Sarre seria Euskadi i Baviera Catalunya. No caben, doncs, escàndols ni declaracions fora de to. El PP ha baixat la intensitat de les crítiques i el menyspreu que va donar pas a les proclames patriòtiques i les amenaces de il·legalització, han donat pas a un silenci sorprenent, trencat només per unes bones, però tardanes, intencions de diàleg ofertes per Mariano Rajoy.

Si tal com apunten les enquestes, un pacte ‘sobiranista’ entre CiU, ERC, ICV, SI i molt possiblement el PSC declaren l’Estat Català després de les eleccions, ens trobarem amb la quarta proclamació federal de la nostra història (1872, 1931, 1934 i la que es perfila a l’horitzó). Aquest pas hauria de donar lloc a un referèndum vinculant (¡res de consulta i costellada de diumenge!) sobre què volem ser. ICV ha donat en la clau: no hi ha blanc o negre. Podem ser una comunitat autònoma, un estat federat, confederat o independent. Però hem de ‘ser‘ i ho hem de ‘ser‘ tots junts i per consens.

6 thoughts on “La segona vida del federalisme asimètric

  1. Un escrito muy didactico y esclarecedor. Habrá que empezar ponerle el cascabel al gato definiendo todas las opciones posibles. Información, información, información, la única forma de evitar el dirigismo de unos y otros.

  2. Pacte de Tortosa: republicans federals catalans propugnen el retorn de la Confederació catalano-aragonesa sota un estat republicà de caire federal (aixecament federal: els republicans dels antics territoris de la Corona d’Aragó s’autoorganitzen en confederació d’acord amb els principis federals) Campanyes proteccionistes. Constitució del sindicat Les Tres Classes de Vapor.

  3. Tot i que no soc expert en lleis, em semblava molt més senzill aprofitar les eleccions convocades per a “fer-les servir” de referèndum, on els partits partidaris de la Independència pactessin uns punts del programa, que en cas d’aconseguir una majoria formessin un govern de concentració i constituent, amb el mandat inequívoc de gestar i proclamar una república catalana i aconseguir el seu reconeixement internacional, en el fons una #DUI (Declaració Unilateral d’Independència). L’avantatge és que saltaríem el procés del referèndum i el deixaríem pel final on caldria referendar la Constitució del nou estat i aquest podria ser el dia del naixement. En aquest cas el trencament de la legalitat el començaria a fer el nou govern de concentració, però amb un calendari clar no semblaria gaire diferent del primer cas que s’ha exposat, evitant la confrontació oberta i explícita amb l’estat quan faltessin les eines.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s