10 breus sobre la manifestació de l’11S


Permeteu-me fer 10 reflexions breus sobre la manifestació d’ahir.

1. En dos anys l’independentisme ha passat dels freaks com Jimmy Jump, a mobilitzar 1.5 Milions de persones, difícilment etiquetables a tots com a convergents conservadors. Som davant un canvi generacional ampli i transversal que va d’esquerra a dreta. La lògica del pujolisme en el que encara estan instal·lats periodistes i polítics ja no té validesa.

2. El menyspreu que senten molts catalans no és únicament econòmic, això no és un problema del ‘català i la botigueta’. Aquí hi ha un problema molt complex social, civil i cultural. Si fos únicament econòmic, amb el Pacte Fiscal es resoldria i ahir no es va dir res sobre cap pacte fiscal ni cap nou repartiment económic.

3. El nacionalisme espanyol nascut amb l’esperit de la transició, basat en una construcció d’Espanya des de la pluralitat, ha fracassat. En el seu lloc trobem un nacionalisme espanyol desacomplexat que fa mal allà on va i que, lluny de ser integrador, només enten Espanya amb el monolitisme franquista i en el centralisme madrileny.

4. Catalunya ha estat al llarg dels darrers 30 anys la Comunitat Autònoma més solidaria. Avui, en canvi, aquesta realitat s’amaga i es canvia presentant als ‘catalans’, com a col·lectiu, com insolidaris essent titllats com a ‘principal problema’ d’algunes comunitats.

5. L’ús de Catalunya com a motiu electoral pot donar molts vots al PP, PSOE o UPyD a Conca, Zamora o València, però tenia un preu i molts catalans s’han cansat de ser insultats diàriament.

6. El silenci bocabadat del PP és clamorós. Es sap responsable, en bona part, del que va passar ahir a Barcelona i la falta de resposta o de discurs davant de la manifestació demostra que la seva idea d’Espanya monolítica i ‘como Dios manda‘ pot acabar per trencar l’Estat en pedaços.

7. El Pacte Fiscal em fa riure fins i tot a mi. Està superat i es té la impressió que, efectivament, anem cap a alguna cosa nova i diferent que trenca amb l’estatus quo anterior.

8. El trencament del que parlava als ’10 motius…’ sembla que ja és aquí. Hi ha una bona part de la societat catalana (1.5M de ciutadans d’un país de 7M no és una ‘algarabía‘) que ahir va mostrar el seu trencament amb l’estatus quo espanyol.

9. Es produeixi o no el trencament, el que ahir va posar de relleu la manifestació és que el procés d’autodeterminació que, al meu parer, s’obre a partir d’ara, es durà a terme sense pistoles ni violència, d’una forma cívica i exemplar.

10. S’acosta una gran onada que ho pot escombrar tot. El primer en ser escombrat serà el PSC, que avança a passos de gegant cap a la divisió entre un centre-esquerra catalanista i la federació catalana del PSOE. Artur Mas, qui havia lligat el seu futur amb el del pacte fiscal, pren posicions per a salvar-se o fins i tot liderar el projecte. Tinc la impressió que som davant d’un horitzó nou i que, sí, hi ha un abans i un després de la manifestació d’ahir a Barcelona.

11 thoughts on “10 breus sobre la manifestació de l’11S

  1. Que si que si, que tot es molt maco i flors i violes. Però això com es tradueix al món real? Let me explain you:
    1) La premsa convergent comença la manipulació per convertir a Mas en lider Salvapatries. Dona un cop d’ull al diari Ara…
    2) Mas es reuneix amb Rajoy y escenifiquen la ruptura.
    3) Mas convoca eleccions anticipades en zero coma amb un eufemisme d’independència al programa (que no pensa complir òbviament)
    4) En ple fervor patriòtic, tothom oblida les retallades i tornem a un escenari similar al dels anys 80 amb Pujol: PSC s’enfonsa, ICV aguanta el tipu com pot amb 10-12 diputats i ERC esdevé una crossa convergent amb alguna conselleria anecdòtica de premi de consolació. CIU supera els 90 diputats de Pujol al 1985.
    5) Mas inventa alguna nova cortina de fum per seguir negociant amb Madrid, mentre aniquila definitivament l’Estat de Benestar. Aquí pau i després glòria.

    Jo visc a la 2a ciutat de Catalunya on els partits independentistes sumen el 2% de vot i tan sols han obtingut una vegada representació a l’Ajuntament i pels pèls, en 30 anys. Hi ha molta gent que ni entén el català i que amb prou feines s’ha assabentat que ahir era festiu.
    Aquí no hi ha cap procés de secessió en marxa, es tot una burda operació de màrqueting polític. That’s all friends!
    Sento espatllar la festa del subjectivisme idealista i triomfal, però la realitat segueix aquí.

    1. Vale, sí. La maquinaria convergent està a ple rendiment per anar cap a unes eleccions anticipades. Això es dona per fet des de fa molt de temps.

      Ara. Tinc molts dubtes que això sigui així com dius. Tinc la impressió que això és un trencament, el que no em pensava és que començaria per aquí, sinó amb Bildu a Euskadi. I estic d’acord que és un punt d’inflexió com ho va ser l’11S de 1977, està per veure el recorregut que tindrà.

      Electoralment parlant veurem què passa. No crec ni que CiU arribi a l’absoluta, ni que ICV es limiti a aguantar el tipus com dius. Crec que ICV pujarà de valent gràcies a la caiguda lliure en que està instal·lat el PSC. I que CiU farà la puta i la Ramoneta? I Tant!

      Tot i així, estem especulant molt i ara mateix tot això acaba de començar. Sigui el que sigui. S’estan movent moltes coses i, cadascú en la seva postura, hem de preparar-nos pel debat que vindrà segur.

      1. I jo! La meva postura és molt clara en aquest punt, però el d’ahir tampoc es pot deixar de banda o menystenir. Són dos debats que, ben gestionats, es complementen.

  2. Arqueòleg, penso com tu. Després del 10J també es va dir, això és un trencament, blabla. Res. Estarem tots d’acord en que Cat necessita un finançament com cal ( ires més, pq lo altre ho te TOT), culpa d?espanya, si. Per altra banda tinc molt clar, que la manifestació d’ahir era excloent, on només existia la Catalunya nacionalista, i ho sento pels qui hi van anar, però fot pena veure com t’han matxacat en sous, impostos, sanitat, educació, i ara vas al costat dels que ho han fet, a reclamar l’impossible. I Pere, pensa que allà si que hi eren tots els que són eh, no n’hi ha gaires més.

    Sobre la previsió de resultats electorals, estic més a prop de l’Arqueòleg que de tu. Saps que m’agradaria equivocar-me, pero CIU pujarà com l’escuma. ICV pot pujar una miqueta a BCN, però a provincies no hi tenen res a rascar, i en aquesta tesitura falten moltes eleccions per a que pugui ocupar el lloc que ocupava el psc.

    I torno al tema de la realitat social. Jo visc a la Catalunya profunda, on en tots els pobles hi ha més estelades que persones hi viuen, cert. Però suposa una proporció molt petita de població. A Lleida, no et se dir percentatges, però l’independentisme pot fregar el 20 i escaig %. A Balaguer, per l’estil. A Mollerussa Tàrrega, Borges, posa-hi més… Volen una catalunya gran i lliure? hi haurà problemes…

    1. Naturalment! Tens una eina de traducció en la columna esquerra, part superior, que et pot ajudar.

      Tot el material que es publica en aquest blog es pot compartir, només has de citar la font.

      Salut i gràcies.

  3. Es molt interessant veure com les idees no valen un rave i es transformen segons giri el vent. És molt fàcil claudicar a les mil mcares que adopten els nacionalismes per reduir al mínim element les lluites socials i vehicular interessos antagònics sota una bandera. Una manifestació encapçalada per la Catalunya de les retallades, el neoliberalisme i el nacionalcatolicisme encobert mobilitza 1’5 milions de persones i cal ser feliç, jajaja, sí….tot és profund i més complex, però és realment patètic. Agafant el lloc per si de cas, i les idees no valen un rave. Visquin les pàtries.

  4. Molt interessants els comentaris d’aquest blog. En tot cas em sembla una pena que l’autor caigui també en el parany del 1.5 mil.lió de persones, perquè és una gran mentida. A la manifestació a favor de l’Estatut del 2010 es va oficialitzar també la dada de 1 mil.lió de persones. L’empresa Lynce, experta en medició de multituds, en una fotografia a l’hora punta d’aquella manifestació va contar 90.000 persones. A saber quanta gent hi hauria a la passada Diada però segur que no passaven dels 500.000. S’ha de ser molt ingenu per creure que tota la població censada a Barcelona pot caber en 4 carrers… la propaganda, aixó si, ha funcionat meravellosament, inclus els diaris internacionals s’han fet ressó de la famosa xifra. Ja ho deia Goebbels, una mentida repetida mil vegades s’acaba convertint en una veritat.
    En qualsevol cas, enhorabona pel blog, el seguire a partir d’ara.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s