10 motius per no anar a la mani del 11S


Molt se n’ha parlat i se’n parla de la gran marxa patriòtica convocada per l’Assemblea Nacional Catalana per l’11 de setembre a Barcelona. Molts són els que s’hi estan afegint i molts els que no. Jo sóc un dels que no hi pensa anar de cap de les maneres i aquests són els meus motius per a no anar-hi.

  1. No surto al carrer al costat de corruptes i dels qui els recolzen: Amb l’assistència a la manifestació de CDC i UDC, la concentració de corruptes, lladres i miserables per metre quadrat superaria de lluny els nivells que es poden trobar a la seu central del PP de la Comunitat Valenciana. A més les minyones d’Artur Mas, ERC, han fet un gran servei a la causa de sortir indemne dels afers de corrupció i tapar la fossa sèptica en que s’ha convertit la política catalana amb moltes estelades.
  2. No vaig a manifestacions encapçalades per xenòfobs i/o oportunistes: Vila d’Abadal, membre de l’Assemblea Nacional Catalana, és conegut per haver assumit des de l’Ajuntament de Vic els postulats xenòfobs de PxC. A més, el seu indepe-oportunisme és insultant. Tan bon punt penja estelades de qualsevol pal i reparteix carnets de bon o mal català com vota amb els ex falangistes de PxC en contra de penjar l’estelada a l’Ajuntament de Vic. Tanmateix, el partit d’orientació nazi Identitat Catalana  assistirà a la ‘Marxa sobre Barcelona
  3. L’ANC es representa a sí mateixa: L’ANC és, com la plataforma pel Dret a Decidir i altres abans que aquesta, una plataforma que diu representar la pluralitat de la societat catalana. Res més lluny de la realitat. L’ANC és, com totes les plataformes sobiranistes anteriors, una pamema convergent. ¿Què se’n va fer del Dret a Decidir després de les eleccions del 2010? Doncs això. No tots els independentistes recolzen la ANC, membres de les CUP se n’han desmarcat.
  4. La ‘Marxa per la Independència’ és un acte electoral com ho va ser el 10J. Tot i que llavors ja estaven convocades les eleccions, el 10J només va servir per a que CiU canalitzés el vot sobiranista i guanyés les eleccions. Ara es busca una demostració de força similar de cara a les més que segures eleccions anticipades per l’any vinent (o potser abans). ¿Volem que la CiU que retalla, roba i fa el joc a Rajoy i Sánchez Camacho assumeixi la majoria absoluta embolicada en estelades? No, gràcies!
  5. Per què el meu estómac no pot suportar veure als de CiU amb una estelada a la mà els diumenges i festius, mentre demanen un rescat milionari a l’Estat del que volen separar-se, fan reverències al Rei i pacten amb el PP ajuntaments, diputació de Barcelona i lleis que van en contra del finançament de Catalunya, de l’Estat Social i en favor de la privatització i corporatització de la sanitat, l’educació i els seveis socials. Amb aquesta xusma no vaig ni d’aquí a la cantonada.
  6. Per què l’11 de setembre és fonamenta en una mentida històrica. La guerra de successió no va ser una guerra entre castellans i catalans, sinó entre partidaris dels Àustries i dels Borbons. Paradoxalment la derrota va treure Catalunya del retard social, al segle XVII Catalunya era la regió més pobra d’Europa, i va propiciar la revolució industrial anys més tard.
  7. No participo en ‘festes nacionals’ per què la música i els discursos patriòtics m’avorreixen. La meva festa, en tot cas, seria el 14 d’abril.
  8. Per què n’estic fart del ‘amb mi o contra mi: per algun motiu l’independentisme segueix instal·lat en el pensament únic. O estàs amb la independència o estàs contra Catalunya. Fins i tot la crítica de les CUP a l’Assemblea Nacional Catalana, les ha portat a rebre crítiques molt ferotges per part de la ultra dreta independentista.
  9. Per què no hi ha cap projecte independentista seriós a sobre de la taula més enllà de les demostracions folklòriques que entusiasmen a les tietes convergents i a les minyones d’Esquerra. L’únic semblant a un projecte de país és el pensat pel Centre Català de Negocis, un grupuscle de nens mimats que es troba econòmicament a la dreta de FAES i que proposa una Catalunya ‘sense impostos’, com Andorra.
  10. Per què la meva lluita és contra les retallades i el saqueig de l’estat social, contra l’ofec econòmic dels més febles i contra l’ostentació de la corrupció, contra la baixada d’impostos als que més tenen i el retall de drets dels més dèbils i en favor de la regeneració democràtica. No penso consumir ni un segon de la meva vida en portar una bandera al costat d’impresentables enxampats repartint-se maletins, ajudant a les grans corporacions, a la banca, a l’escola elitista i a les asseguradores mèdiques; i que riuen la gràcia a la burgesia catalana més cutre, casposa i vulgar que somia ja amb poder fer el que els hi doni la gana en una Catalunya independent, sense jutges madrilenys que vinguin a ’emprenyar’.

I un ‘però…’

El problema de finançament existeix, com existeix un malestar creixent entre els ciutadans que supera els límits habituals de l’independentisme polític i sociològic. Catalunya s’allunya d’Espanya poc a poc, però a un ritme que no fa més que accelerar-se. Mai a Barcelona s’havien vist tantes estelades com aquesta setmana, mai els qui votarien ‘sí’ a la independència superen a les enquestes als del ‘no’. Mai com ara es pot palpar un cert fracàs dels que es consideren ‘federalistes‘ i que volen construïr ‘una altra Espanya davant una ‘Espanya política’ que tendeix al retorn cap a l’estructura centralista de l’estat. És innegable que Catalunya, com Euskadi, es dirigeix cap al trencament, si no s’ha produït ja.

Després de molt meditar constato que he passat del ‘No‘ a un ‘Parlem-ne‘ en la qüestió sobiranista, però em segueix costant molt acceptar els postulats de la ‘independència per collons‘. Tot i que em nego a convertir-nos en un paradís fiscal sense impostos i, en conseqüència, sense estat social, estem en un moment en que pot ser molt difícil aturar un procés d’autodeterminació, acabi o no en independència. És més: crec que només ho podria aturar un revulsiu brutal i aquest podria ser una proclamació de la 3a República Espanyola i una redefinició de l’Estat de dalt a baix, acabant d’una vegada per totes la pesada, avorrida i tronada ‘transición’.

130 thoughts on “10 motius per no anar a la mani del 11S

  1. No puedo estar más en sintonía con este artículo. Yo con esta panda de impresentables no me voy ni al bar de la esquina.

  2. Canta massa de quin peu calces i quin és el pensament del teu partit.
    No es tracta de passajar-se amb corruptes sinó de sortir a proclamar el que molts volem. És senzill d’entendre.
    Si per a tu això és ‘pensament únic’, doncs endavant. Però estàs del tot equivocat. Jo no em caso amb ningú, ni amb l’ANC ni tan sols amb els anomenats partits independentistes, però tinc clar el que vull pel meu país i crec que expresar-ho públicament és un primer pas per aconseguir-ho i perquè, com a mínim, els que ara ens governen, tant aquí com a 600 kilómetres es facin una idea de l’emprenyament de la gent.
    Suposo que per alguns era més divertit córrer davant dels grisos…

      1. I tu no pots entendre que la majoria de gent que va a la mani passa dels partits polítics i el membres d’aquests partits que hi aniran? No es pot prohibir a ningú de que hi vagi. Cal lluitar perquè no instrumentalitzin la mani al seu favor, res més.
        No et queixis que et fiquin en un sac, si tu fiques la resta en d’altres.

        Tots tenim moltes lluites, però no perquè una lluita no les uneixi totes no hi deixem d’anar. I per cert, lluitem contra la retallada (digues-li espoli) espanyola! Després vindran la resta, més fàcils d’acotar perquè no ens haurem de preocupar per les espanyoles.

    1. Totalment d’acord amb tu, Makkus H.!!!
      És cert que estem en un país democràtic i, com a tal, és lícit que tothom manifesti el què pensa, amb més o menys encert. Ara bé, fa molt temps que jo tampoc combrego amb cap partit ni representant polític però tinc molt clar que dimarts tenim una gran oportunitat per anar a la “mani” (tal com diu en PereJP) i cridar als quatre vents el què ens fa falta al nostre país.

    2. Pais?? Que jo sapiga el teu unic pais es Espanya. Digueu el q digueu, el vostre passaport mana arreu del mon!! Ignorants!!

  3. Si vols venir vine. Tu has de defensar el que creus. Els polítics ja se sap que aprofitaran el que puguin, però tu has de manifestar-te per les teva conviccions i estar per sobre d’ells.
    I si no vols venir no vinguis, no cal que facis tants punts que al final sembla que vulguis justificar-te, no passa res home.

  4. 1. D’acord. Suposo que no vas anar a cap manifestació contra la guerra d’Iraq, el transvassament de l’Ebre o el matrimoni homosexual. Aquest argument de “com que ells hi van jo m’enfado i no respiro” és de nen de parvulari.
    2. Vila d’Abadal no ocupa cap càrrec a l’ANC. Fes el favor d’informar-te abans de difamar.
    3a. L’ANC és l’organització més transversal que hi ha hagut fins ara i conec molts membres de la CUP que hi són. Així com membres de CDC, ERC, SI, RCAT, ICV… i, evidentment, gent que no és de cap partit. Que alguns independentistes no si senten representats? És normal en un moviment polític de milions de persones, però això no es pot utilitzar com a argument contra l’ANC.
    3b. Si segons tu l’ANC és convergent, perquè no han acceptat ni una de les peticions de Mas sobre la manifestació? A la manifestació del 10J sí que hi va haver debat amb el lema perquè Montilla s’hi sumés, en aquesta manifestació no s’ha canviat ni una coma i per això en Mas no hi assistirà.
    4. Conspiranoia. El partit polític que ha quedat més malament i quedarà més malament si l’11S es un èxit és CiU, que ha fet el ridícul entre si hi anava o no hi anava. Els grans vencedors si l’11S és un èxit seran els partits independentistes (ERC, SI i RCAT) i, evidentment, la societat civil i l’ANC.
    5. La majoria dels que serem a l’11S tampoc. I la manifestació servirà per evidenciar més encara el seu doble joc.
    6. No sóc historiador i no en tinc ni idea. En qualsevol cas a mi m’interessa el present: l’11S és la Diada Nacional de Catalunya i molts catalans volem la independència. Quin problema hi ha en reclamar-la aquell dia?
    7. Els actes institucionals són al matí. Això de la tarda és una manifestació.
    8. No és “amb mi o contra mi”. És “a favor de la independència o en contra”: en un referèndum “sí o no”. Això és la democràcia.
    9. SI i RCAT tenien membres del CCN a les seves llistes. En qualsevol cas, trobo més serioses les propostes d’ERC i SI que no les de CiU, PP i PSOE de continuar a Espanya i seguir retallant i perjudicant la gent més necessitada.
    10. És evident que dins d’Espanya les retallades continuaran. Benvingut al món real.

    I un comentari general a tota la teva exposició. Que hi hagi injustícies dins de Catalunya (poca democràcia d’alguns partits, retallades, precarietat…) no significa que no puguem lluitar contra altres injustícies com són la manca de sobirania del nostre parlament (tant en temes econòmics –espoli fiscal–, com en temes d’infrastructures, llengua, cultura…).

    1. Em sembla molt ben argumentat Panda Vermell, jo també era federalista, i suposo que encara ho sóc, però quan una cosa no pot ser no pot ser, i si a més és impossible… El federalisme i la tercera república podria estar molt bé, però creieu que una Espanya que dona al PP una majoria absoluta estaria d’acord amb aquest canvi. Lamentablement només hi han dos opcions, o seguir com estem o provocar un canvi, (encara que dubto que els polítics catalans actuals estiguin a l’alçada per liderar aquest canvi).
      PereJP els teus argument ratllen la demagògia, per dir-ho finament, crec que caldria ser una mica més rigorós.

      1. No és que ratllin la demagògia, sinó que els seus arguments són demagògics. Pràcticament no hi ha cap tipus de demagògia que no es pugui veure en el seu text:
        http://ca.wikipedia.org/wiki/Demagògia

        També em fa gràcia que faci el discurs que ell és l’únic “pur d’esquerres” i la resta siguem uns contaminats i posi una imatge de l’Steve Jobs a la barra lateral, el paradigma d’una empresa capitalista, que treballa amb explotació infantil i que bona part dels seus beneficis vénen de la compra-venda de patents que estan impedint que puguin aparèixer empreses petites que els facin ombra.

      2. Lo de Steve Jobs denota una mediocritat que em fa riure. Tu, clar, tens un PC fet a Esparreguera, oi? Va, nen, ves a que et moqui iaia abans de mesclar Apple amb Foxxcon (que fàbrica per a Apple i Dell, hp, Motorola, Acer…)

    2. Em sembla una excel·lent argumentació la de Panda Vermell, més enllà de l’opinió respectable, sinó per l’allau d’imprecisions del post que poden entendre’s com ignorància o forçades (demagogia).

      Només afegir que sabem que el sistema polític necessita canvis, que les retallades són exagerades, que el dèficit que han deixat altres governs és descomunal, fins i tot sabem que tots els nacionalismes de tot el món es basen en mites engrandits, però això no treu que Catalunya té arguments històrics i una realitat pròpia no sempre paral·lela a Espanya. En tot cas, és la gent qui decideix. La certesa més gran serà la que es vegi demà a les 18h a Barcelona. La manifestació no és dels polítics, és de la societat. A CAT es pot ser com es vulgui: independentista, catalanista, espanyolista, etc., però la mani de demà és independentista. Qui vulgui serà benvingut, qui no podrà seguir expressant-se lliurement, sense cap censura ni atac. Només faltaria!

      1. A mi també m’ha agradat l’argumentació de Panda Vermell. I com diu moncanviant, si no estàs a favor de la independència no calen tants arguments per no anar a la manifestació, amb aquest (no voler la independència) n’hi ha més que suficient i tampoc passa res. Sobre el que diu l’aljullu, em temo que feia un símil amb el que fas tu: criticar la manifestació per la presència d’alguns personatges. Si en el fons el que no t’agrada és això, tens la convocatòria de l’EI a Pl. Urquinaona.

  5. Tens molt bons motius per no anar-hi, igual que l’Arqueòleg. No diré que m’heu convençut perquè jo ja havia decidit no anar-hi des d’abans que es convoqués.

    El meu motiu és que em repugna la idea d’un món dividit en estats nació cada cop més insignificants i que cal anar cap a entitats sociopolítiques cada cop més extenses. No val la pena demanar un “estat propi” si s’ha de dissoldre al cap de quatre dies.

    Deixo un espai buit perquè els que vagin a la mani estiguin més amples. Ja sé que no m’ho agrairan, però…

    1. Aquesta és l’altre: La independència ‘per collons’ pot derivar en una gran desil·lusió i, sí, en un estat amb peus de fang que acabi per dependre d’Espanya o de França (o pitjor!) perque no s’ha sabut dotar de tot alló que necessita un estat. Sembla obvi, però la falta de projecte d’independència, de concreció i de ‘full de ruta’, pot fer que passem d’estar ‘enfangats’ a tenir ‘peus de fang’.

  6. L’ANC fins ara s’ha mantingut al marge dels partits polítics, els partits que facin el què vulguin. Alguns socialistes catalans vindran a títol individual. Que no t’agradi algú que s’uneix a una causa no és un motiu per no anar a la mani. Estem d’acord en què convergència és un partit de dretes oportunista que no és capaç de liderar res, però això és un moviment que ve de sota.

    Per últim dir-te, que ja fa temps que la teoria del federalisme va anar per terra, jo tb hi vaig creu-re en algun moment, però ja no és més que un somni d’ingenus que ens està fent més mal que bé. Ara toca decidir com serà el nou país que volem, jo ho tinc clar, una república catalana sense exèrcit i amb un potent estat del benestar.

    L’independentisme s’està tornant cada cop més transversal i menys nacionalista. El dia que els socialistes catalans trenquin amb Espanya serà quan estarem preparats per començar de debò. Pel que puc intuir a tu no et queda gaire, només és qüestió de temps.

    1. Veig que has entés per on vaig. Jo estic disposat a acceptar un estat independent si és amb un estat social potent (tipus Holanda, referent per a mi com he marcat en algún article d’aquest blog). Ara, no participaré en la mani de l’11s en definitiva per desconfiança. El 10J tampoc hi volia participar perque temia que fos un acte convergent i al final ho vaig per resonsabilitat. ¿Què em vaig trobar? Una mani de l’orgull convergent i, aquesta, si se’m permet, me la miraré de lluny.

      Si realment teniu rao, és un éxit, és realment transversal i es converteix en l’inici d’un moviment regenerador de la democràcia com va ser el 15M però a nivell català, potser sí que m’hi trobareu. Però m’ho miraré de lluny, al menys ara.

      I les coses clares: no sóc socialista, jo sóc d’esquerres. I entre Catalunya i l’esquerra, si he d’escollir, em quedo amb l’esquerra.

      1. Doncs a holanda son de dreta en el millor dels casos… Mes be la majoria son extrema-dreta! He ahi un pais que funciona com Deu mana!

  7. Independència? I perquè no s’emancipa Espanya de nosaltres? Ja és grandeta, tú. Que s’independitzi ella!

  8. Com amb la del 20J unes postures que tot i que no són les meves m’agraden perque generen bon debat.

    Penso sincerament, que apostar per la república espanyola és simplement més `útopic que per la república catalana. No sabem com seria una Catalunya independent, però com a mínim hi haurien més recursos, que arribat el cas que en el poder arribés un partit d’esquerres (cosa més possible a Catalunya que a Espanya per cert), es podríen destinar a aquest hipotetic estat del benestar.

    La darrera frase del teu article penso que és la clau real. Pensar que hi haurà una proclamación de la tercera república és impensable. Primer de tot perquè els pocs republicans federals que queden a Espanya estan a Catalunya, i cada cop van quedant menys. I segon perque els espanyols realment no volen una República, cap dels dos grans partit ho vol, i representen una majoria més que aplastant, de totes formes només cal donar un tomb per les espanyes per veure la mentalitat de la gent d’allà, tret de Madrid, Barcelona i alguna ciutat més poca o gens voluntat.

    T’ho diu un ex-republicà que estava molt convençut… vaig canviar la tricolor per l’estelada ja fa uns anys… prefereixo lluitar per un bon estat del benestar a Catalunya que a Espanya, és un projecte més realista🙂

    Salut i bona entrada!

    1. He de dir-te el mateix que he escrit a la pàgina de Facebook d’aquest blog. Aquest article és una reflexió molt amarga sobre el fracàs del federalisme, no pas una proclama contra ningú (en tot cas contra el CCN). Quan dic que només una república pot aturar aquest camí estic assumint un fracàs. D’altra banda una cosa és un referèndum i una altra la independència, que la veig més a prop que fa cinc anys, però encara lluny.

  9. Algú sap en realitat el significat de la paraula “manifestació”, perquè de fet ho esteu fent. Pel que veig hi ha alguns de vosaltres que no hi anireu, i d’altra banda hi ha neofeixistes que ja preparen la seva “contramanifestació”, segurament a aquests no els importa que hi vagin els ambigus (com potser el blogger que ens ocupa), mentiders i botiflers. Jo aniré per a fer costat els que pensen com jo, i cridaré i demanaré tot allò que em vingui en gana, perquè en definitiva les manifestacions es van inventar per això i tant me fa que hi vagin els polítics reaccionaris. Ho faré per convicció, i de fet qui no vulgui venir ha de saber que aquesta és la nostra, no la seva.
    Així doncs, quedeu-vos a casa o allà on volgueu, que ja farem la feina per vosaltres.

  10. El punt 6 és d’un cinisme aclaparador. El SXVI no és el millor segle x catalunya és cert. Després d’una guerra dels segadors i molts anys sense poder participar amb els negocis d’amêrica, la deixaren esgotada. El decret de nova planta, silenciant-lo és clar, el proclames com l’impulsor de la revolució industrial a CAT. Acollonant, sincerament. Em pregunto perquè, la majoria de regions de castella, no aconseguiren fer la revoluciö industrial fins ben entrat el S XX?

    1. Només amb el final de la teva exposició en tinc prou, que no va arribar fins el XX?? Llegeix una mica i culturitza’t des de tots els àmbits, amic.

  11. Sóc socialista i no estic a favor de la independència i no aniré a la mani dia 11, però si crec en la necessitat d’un debat a fons sobre la qüestió.
    Ara bé, estic d’acord en la majoria de punts, excepte en el punt 6 sobre història, la Guerra de Successió no va ser una guerra Catalunya-Espanya, si no a part enfrontament dinàstic, estaven confrontades dues visions molt diferents d’Espanya. Si i Catalunya va tenir la rev. industrial un temps després, però no va ser gràcies a la victòria de Felip V. Si no ho has fet et recomano que llegeixis “La Guerra de Sucesión de España 1700-1714” de Joaquim Albareda, és un totxo però molt recomanable.

    1. M’apunto la recomanació. L’afirmació que he fet sobre que Catalunya era una regió molt atrassada ja abans de la guerra de successió és una mica agosserada, ho se. No m’hi puc extendre massa, però el fet que la Cort catalana s’havia traslladat a Madrid i que els aristòcrates catalans preferíssin enriquir-se amb l’or d’Amèrica que amb els cultius i el comerç residual català, va fer que el camp i el comerç de Barcelona s’empobríssin. L’estructura hipercentralista de la Corona Espanyola en va fer la resta.

      També em baso en que sense la unificació de criteris de mesura així com l’uniformització de preus, normes, burocràcia… i sobretot l’obertura del mercat intern de la Corona Espanyola i al trànsit amb les amèriques que van venir amb els Borbons, no s’haguès pogut iniciar la revolució per què no haguès arribat mai el cotó des de Luisiana.

      És cert que l’afrancessament que 100 anys més tard portarien les tropes napoleòniques a Catalunya en va ser tan decissiu o més. Als territoris de Prússia Occidental, Baden i Würtenberg o la mateixa Holanda sense la transformació brutal que va fer Napoleó entre 1805 i 1815, no s’haguès modernitzat l’estructura de l’estat ni haguèssin arribat les idees liberals, nacionals i de lliure comerç (Busca al 3alaCarta un documental de Cronos anomenat ‘La vida sota Napoleó’). No és casual que Catalunya, regió d’Espanya que sí va estar sota Napoleó, engegués la Revolució Industrial més de 100 anys abans que Andalusia o Castella. El cas d’Euskad és diferent, per què era sota la influència anglesa (recordem que la Ikurriña és un remix de la Union Jack).

      És un tema llarg i apassionant que no es pot enfocar des de la llegenda i el mite, sinó des dels documents de l’epoca i oblidant-se de tots els prejudicis nacionals que l’actualitat imposa.

    2. Per últim: el debat HI HA DE SER. Cal un debat JA sobre què volem ser els catalans i, honestament, si Catalunya vol marxar d’Espanya no m’hi oposaré pas.

      Amb aquest artícle he volgut expressar per una banda l’amargura del desengany de molts federalistes amb el trilerisme de Zapatero i ara amb el nou nacionalisme ‘chusquero’ espanyol que encarna el PP. La meva reflexió no és un ‘viva españa’ ni un ‘una grande y libre’, sinó que busca fer un debat més enllà de la ‘Independència per collons’ que alguns promouen i que no accepto.

      Cal un debat i aquest ha de ser ja i tranquil. Entenent que o es construeix un projecte que aglutini i que no hi hagi ‘vencedors i vençuts’ o el dia següent de convocar el referèndum ens començarem a fotre d’òsties entre nosaltres.

  12. El federalisme ha estat un fracàs perquè després de la diada de 1977 i ha proposta d’Andalussia i amb el beneplàcit de Roca, Tura, etc. cafè per a tothom, els únics inteligents els vascos i navarressos, “DE AQUELLOS LODOS, TENEMOS ESTOS BARROS”

  13. Aquests deu punts són força demagògics i es basen més en el “Divide et vinces” que en res més. A més, sona més a excusa que a una explicació sincera i honesta de perquè no vols la independència. Els que apostem per la indepèndencia, apostem per salvar la nostra cultura i la nostra llengua d’una mort lenta però segura. Al País Valencià els professors que volen fer classes en català fan una mena de curs per reafermar-se en el seu posicionament, perquè pateixen persecució i hostilitats quan ho fan. El nostre futur acabaria sent aquest també. Sóc filològa catalana i amb els meus impostos pago més diners per al Instituto Cervantes que no pas per l’Institut d’Estudis Catalans. La llengua sobrevinguda guanya la partida a la que és pròpia d’aquest territori. La independència també és una qüestió de pragmatisme, quan el govern central queda massa lluny, també queden fora de l’abast una determinada oferta laboral, feina, infraestructures i d’altres beneficis. Apostem per la nostra identitat –que ha de servir per enriquir-ne una de més col·lectiva– i també per un govern quant més local millor. Segurament, aquest seria un govern més proper i més just en tots els aspectes –ha quedat clar que hem de tornar enrere i “pensar en petit”, com abans, la globalització és perjudicial no només per a l’economia sinó en molts altres aspectes. És evident que hi ha molts altres fronts oberts, però és més fàcil gestionar-los de més a prop. Sembla que no t’ha quedat clar que vius en un estat al qual li fascina el concepte d’hegemonia i que malda per suprimir tot el que el converteixi en una barreja més heterogènica. Podria recitar-te aquí mil coses, de moments històrics i de presents, però la llista de greuges és tan interminable… Què és una nació per a tu?, perquè si et mires qualsevol diccionari que no sigui el de la RAE (la ideoogia és contreix des del llenguatge), sembla que nosaltres ho som. De debò vols viure en un estat que té un TC que no et permet ni l’ús d’una paraula? I, un últim apunt, ser catalanista i independentist no vol dir ser antiespanyol. M’encanta la diversitat, només crec que tal com van les coses, l’hegemonia és la tendència però és la diversitat el que ens fa grans.

  14. tu que renegues dels polítics, el teu article sembla un manifest d’ideari polític outsider, amb una gran dosi d’ego. Cert que no hi ha projectes seriosos i els que manen són uns xupatintes, però la independència és una idea comuna entre gran part dels catalans, i és per això que d’alguna manera o altra s’ha de manifestar. El que passarà i com, ja es veurà. Jo odio el mertxandatge indepe i les festes aquestes i tot això, però vull la independència per catalunya. Deus tenir bastant a perdre i poc a guanyar, perquè fas tuf de conservador.

    1. T’ha faltat dir que sóc un ‘polític outsider de merda’, el ‘de merda’ hagués quedat més conjuntat amb el teu comentari. Deixant l’impertinència de banda, no renego de cap polític, en tot cas renego de la clase política i reclamo una regeneració de la política que ha d’arribar amb o sense independència. Aquest blog no és ni apolític ni equidistant ni ho serà mai simplement per què no sóc apolític, ni equidistant ni ho seré mai. Jo em mullo i dic el que penso.

      D’altra banda voldria saber en quin punt d’aquest artícle em declaro contra la independència, més encara quan en l’apunt final practicament estic donant per fet que votaria ‘sí’ en un hipotètic referèndum.

  15. Hola, et voldria demanar si pots compartir les fonts o em pots dir com accedir a les dades que conclouen que Catalunya era la regió europea més pobra del segle XVII. Trobo que és una afirmació prou contundent com perquè se’n faci el màxim ressò possible. Gràcies!

    P.D: La Revolució Industrial la va propiciar l’obertura del comerç amb les amèriques, permès per Carles III i l’estructura d’herències, recollida en el Dret Civil català (d’origen napoleònic), basada en l’hereu i els cavalers.

    1. És un tema de debat interessant i com sempre dic: jo no tinc la veritat absoluta. Però, sí, Catalunya (Corona d’Aragó seria més correcte, però ens entenem) era la regió més pobra de l’Europa occidental al segle XVI i XVII.
      Algunes fonts:
      Un petit resum d’un programa de TV3 de fa temps sobre el tema:
      http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/cronologia/cron103448219.htm

      La tesi ‘Economia i pensament económic de l’alta edad moderna a Catalunya (1530-1640)’ d’un tal O. Jonqueras a l’any 2002. (He de dir que no l’he llegida sencera ni molt menys, però ho faré).
      http://www.tdx.cat/handle/10803/4788

      “La Renaixença económica (1714-1840)”
      http://ca.wikipedia.org/wiki/Renaixen%C3%A7a_econ%C3%B2mica

      1. Que bo que facis servir la tesi del presidenciable d’ERC per als teus arguments! És evident que no l’has llegida tota.

        La realitat és que aquí i allà hi ha gent corrupta i gent que no ho és, gent que té bon cor i gent sense escrúpols, gent inflexible i gent que sap quan canviar d’opinió. Això desmunta un bon nombre dels teus punts. Fins i tot a CIU hi ha molta gent que paga la pena, si opines el contrari ets tan excloent com l’Abadal. Que a Catalunya hi ha hagut molta corrupció?, sí. Que Espanya és una nació encara més retrogràda i que és capaç de tenir a un dictador que va ser al poder durant quaranta anys enterrat, encara avui, 2012!!!!, en una basílica al Valle de los Caídos? També. Però tu, en canvi, vols quedar-te al país en què el TC està ple de feixistes, que tira enrere decisions democràtiques i que no reconeix el fet cultural diferencial. Al Regne Unit reconeixen les seves nacions, i això que ja no tenen ni llengua pròpia gairebé!

        Com vols que facin de Catalunya un país sense impostos? és evident que no seria així i ningú amb seny ni cap partit independentista parla mai en aquests termes. Un altre cop la demagògia. Una cosa és Andorra, que pràctiment només viu del turisme i una altra cosa molt diferent és Catalunya, que només pel seu enclavament ja és tota una altra cosa.

        Si et sembla que no hem provat prou de ser i existir dins d’Espanya és que, clarament, no has estudiat l’evolució cultural catalana des que es van unir les Corones. El «Posarà els més grans esforços per a introduir la llengua Castellana, amb la finalitat de donar les providències més temperades, i dissimulades perquè s’aconsegueixi l’efecte sense que es notin els esforços» (Decret de Nova Planta de 1714 que, “por justo derecho de conquista”, va introduir un absolutisme que Catalunya i tota la Corona d’Aragó no havien practicat mai i que encara ara marca i defineix la “meseta española”) sempre està a l’ordre del dia. El català ja no és la llengua preferent ni de l’Ajuntament de Barcelona, per odre del TC que encara conserva aquestes maneres absolutistes que dèiem.

        Els discursos patriòtics t’avorreixen, però és que vivim en un món en què les coses estan establertes d’aquesta manera. Si totes les “nacions” (o com vulguis dir-li, grups culturals, lingüístics…) sabessin com conviure sense trepitjar-se, no hi hauria cap problema. És així, però? No, no ho és. És per això que calen els símbols unitaris, per no quedar dissolt en un altre grup que no els abandonarà mai (l’himne espanyol va sonar fortíssim a l’última copa del rei. Gran metàfora de com són i han estat sempre les coses. Qui crida més fort, malauradament, és qui guanya.)

        Si et diuen als comentaris que no ets independentista és perquè, evidentment, no ho ets. Perquè el teu últim apunt no treu els deu primers, en què et carregues tot l’organigrama d’un poble, mentre no dius res del del país en què vols quedar-te (que, com a mínim mínim, fa el mateix tuf de resclosit. Ep, potser fins i tot més. Només cal pensar en Aznar i Rajoy i molts dels seus actes).

        Tot és un acte electoral, és més, les eleccions no són res, més aviat fan riure. Els que manen i als que hem de témer són gegants com Goldman Sachs, Monsanto, les farmacèutiques… Quan més petit i cohesionat sigui un territori, més bé podrà lluitar contra aquests monstres. De fet, jo faria una aposta per tornar al món rural. Aquest món globalitzat fa més por que res…

        Fer les coses bé en el dia a dia: consumir productes ecològics de pagesos propers, consumir moltes menys coses i que formin part d’un comenrç just, reduir l’excés de confort i reforçar el compromís de minimitzar l’impacte mediambiental, reciclar-ho tot i més, participar d’un associacionisme sa i solidari, ajudar i respectar els altres, etc… això és el que cal.

  16. No n’hi ha cap polític que valgui la pena, sempre són els mateixos gossos que porten collars de diferents colors per fer contents els amos que els porten.

  17. Ja hi ha hagut prou debat i no afegiré res de nou, només dir que Pere estic d’acord en la teva exposició. El que si que us vull recomanar la lectura de dos posts del bloc ictlogy sobre el tema, realment també molt interessants i per fer reflexió. Són aquests: http://ictlogy.net/sociedadred/20120831-las-tres-independencias-y-media-de-catalunya/
    http://ictlogy.net/sociedadred/20120831-es-neutral-una-declaracion-de-independencia/
    Només afegir que estic acabant el llibre ‘Les veus del Pamano’ de Jaume Cabré i quedes esfereïda del paper de la burguesia catalana durant la guerra civil i la dictadura. Per no parlar dels 23 anys de govern de CiU des de llavors. Gràcies per compartir els teus punts de vista.

    1. Si s’està en contra de la burguesia catalana o de la corrupció dels polítics catalans, no es pot estar menys en contra de l’aristocràcia espanyola que disposa del BOE a la seva conveniència, o de la corrupació a la resta de l’estat. No em sembla un bon argument contra la independència, que és per a tots els catalans. Salutacions.

  18. Em quedo amb el punt 10 sencer. I amb “No participo en ‘festes nacionals’ per què la música i els discursos patriòtics m’avorreixen. La meva festa, en tot cas, seria el 14 d’abril”. I em quedo tan ample.

  19. Per cert, excel-lent comentari de Jeipi. Els nacionalismes són armes de destrucció massiva de les solidaritats i el lliurepensament. Per això, el 14 d’abril com a simbol antifeixista i antimonàrquic, en cap cas patriòtic. Si haig de celebrar una festa per lloar el romanticisme folklòric conservador i el mite de la guerra de successió construit per l’ultranacionalisme, “apaga y vamonos”. Sóc un esser humà no el gos de Pavlov en versió de la burgesia exfranquista catalana. Salut.

  20. Aviam,
    Llegeixo tots els comentaris i només trec una conclusió…viviu en l’era de les cavernes.
    Que si la corona d’Aragó, que si la burgesia catalana a principis del segle XX, etc, etc, etc.
    La realitat que vivim és la realitat d’ara feta en el transcurs de 4 segles, o com diria l’insigne fill de puta Alamán Castro, dels últims 1500 anys.
    Posats a fer memòria, recordeu que les corones, borbons, àustries i demés herbes només volien això, fer-se amb tot el que els envoltava, fos a prop o a les punyeteres índies, matant, disgregant i dissolent cultures per fotre-hi la seva, i si us hi fixeu només una miqueta us en adonareu que aquí només els hi falta matar en el sentit més estricte de la paraula, perquè d’una manera literal ja ho estan fent.
    La meva lectura històrica, sigui quina sigui, gairebé sempre la faig en diagonal (fins i tot en aquest post), perquè des del meu humil entendre el que s’ha de viure i posar en el seu lloc és el present, i a dia d’avui només hi ha una solució…la independència i l’alliberament de Catalunya, la resta vindrà després.

  21. Doncs jo humilment exposaré perquè no estic d’acord amb aquest article: 1. ¿Abans un Estat Espanyol corrupte que un Estat Català corrupte? 2. En Vila d’Abadal serà una persona més, i ni de bon tros representatiu. La idea és que hi hagi transversalitat. 3. l’ANC es representa a ella mateixa, però no és cap partit. És una assemblea precissament apartidista per a que gent de diferents partits puguin treballar plegats. Per això no es presenta a les eleccions. 4. La marxa per la independència és un acte per demanar als polítics catalans que apostin decididament per la independència havent constatat que la voluntat de l’estat és assimilar-nos i espoliar-nos econòmicament. 5. Jo penso que de la manera que estem, qualsevol persona amb una estelada a la mà és benvinguda. 6. l’11 de setembre senzillament recorda la pèrdua de les institucions catalanes. 7. Res a dir. 8. Això no és així, i ho demostra el fet que hi ha independentistes fins i tot al PP. La posició de la CUP, precisament, queda al marge de la resta del moviment sobiranista, encara que estic d’acord en part pels seus motius. 9. Possiblement, però en aquests moments s’ha de mirar a l’inrevés: el projecte que Espanya defensa per Catalunya fa aquesta darrera inviable. 10. Això de les retallades és impossible deslligar-ho del dèficit fiscal que patim tots els catalans. Cap govern retalla perquè vol, ja que electoralment el perjudica. El PSC i la resta de l’esquerra ja va veure el pà que s’hi dóna amb el suposat millor finançament de la història que van aconseguir que ha portat a retallar d’aquesta manera. Per acabar, dir que el projecte federalista s’ha demostrat més utòpic i impossible que la independència, a mi em va costar admetre-ho, però és així. No es tracta de fer-ho per collons, és que Espanya ens imposa ser inviables per collons, precisament, i d’aquí vé tot el que està passant. I jo sóc d’esquerres.

  22. ‎1. CDC no hi anirà de manera oficial, si que ho faran alguns dels seus membres. UDC hi anirà, però amb un altre lema, cosa que és com si no anés a la mani. D’altra banda jo penso que la mani serà tant gran que a més d’ajuntar-se amb la de l’EI, desbordarà els polítics a l’estil del 10J.
    2. També he anat a manifestacions amb UGT i CCOO, i recordo una mani d’estudiants on hi havia banderes de ciutadans. Ells es manifestaran per la independència de la seva pàtria i per la fi de la opressió espanyola, i jo ho faré a favor de l’autodeterminació del poble català.
    3. Cert, l’EI s’ha desvinculat de l’ANC, sobretot pel tema PPCC. Tot i així està molt lluny de ser monopoli de CiU, si més no, la majoria de la gent que jo conec està molt lluny de ser sospitosa de tendències convergents.
    4. Poso en dubte que CiU faci una campanya electoral amb la independència com a tema central sense eufemismes, el mateix dic amb el PSOE de Catalunya. ERC-Reagrupament, SI, i les CUP si es presenten faran segur una campanya a favor de la independència. Caldrà veure que fa Iniciativa i si es dona la famosa Syriza catalana.
    5. Repeteixo el que he dit en els punts 2 i 4.
    6. Res a dir.
    7. Hi estic d’acord. Jo celebro el 12S, que és el dia que faig anys:
    8. Res a veure. Aquest no és un fenomen exclusiu de catalanisme. Es dona en molts altres àmbits. De gilipolles n’hi ha a totes les cases.
    9. Totalment cert. Però la independència obriria les portes a la possibilitat de avançar cap a un sistema polític més democràtic i participatiu (en el qual potser si que hi voldria participar i m’hi sentiria representat).
    10. Em sembla genial. Queda diluït en tots els punts anteriors.

  23. Ja sé que t’has documentat, però possiblement no t’has llegit els estatuts de la ANC, entre moltes altres coses que se t’escapen. Jo no sóc dels que van donant la opinió sense tenir les coses ben segures…. sembla que tu potser sí.

  24. Jo crec que la majoria de gent que viu a Catalunya no té sentiment de pais i això és un problema. Jo no trobo normal que gent que porta tota la vida aquí i no diu ni una paraula en català es faci dir independentista o catalanista.

  25. No m’han agradat els 10 punts, no hi estic d’acord. D’altra banda, m’agradaria fer un comentari sobre el teu últim paràgraf. La situació actual és greu a per 2 motius: per la situació actual i per la tendència. Imaginem-nos que la situació actual no canviés però que la tendència fos diferent, és a dir, que es veiés en la societat espanyola i en el govern espanyol comprensió de la realitat de Catalunya, o que es pogués veure aviat. En aquest cas, entendria que els que creuen que el model on es podrien sentir més còmodes és un model federal o confederal, hi continuessin creient. Jo sincerament crec que no canviaran la mentalitat ni a curt ni a mitjà termini, de manera que, què fem? Ens esperem uns 50 anys, a veure com queden les coses? I et dic una cosa, encara que es proclamés la república espanyola demà mateix, no crec que canviessin gaire les coses. L’Aznar és republicà. Ell també vol una república espanyola. Però em sembla que no ens agradaria gaire aquesta república.

  26. Ah, el típic anticapitalista amb iPhone. Queda’t a casa l’11, no sembles gaire llarg amb els arguments que dónes.

    1. Efectivament soc un anticapitalista d’aquells que són autònoms, que donen feina a gent, que treballen 12 hores al dia si cal i que veu com la dreta que s’omple la boca de liberalisme li acaba de pujar els impostos. I tinc un mòbil i tablet android.

    2. El típic ruc català que confon l’esglesia amb les Carmelites Deslaces i que no sap que l’anticapitalisme està en contra de la plusvalia, no de guanyar un sou digne amb el treball pròpi i gastar-lo amb el que un vulgui.
      C

  27. el punt 7 es bonissim.El 14 d’abril es una festa patriotera,amb tota menda de banderes i himnes,banderes d’un estat nacio que per altra banda fins i tot va tancar la Generalitat despres d’haver retallat l’estatut fins a fer-lo irreconeixible,escoltaras tambe himnes patriotics com el de riego,un hime nacionalista (los hijos del Cid deia la lletra).En definitiva a Catalunya hi ha una disputa d’hegemonia nacional,pesada per molta gent que troba en el republicanisme espanyolista una tercera via que n com a tal no ho es.No ho es perque es posa com exemple la II republica,un estat nacinalista castella criminal,i perque en definitiva seria el mateix que ara pero sense Rei!Bon dia!

  28. El que més m’agrada és el nº 9.
    Però jo hi aniré, no darrera ni al costat dels CiU, ERC, ANC i demés merdosos. Hi aniré malgrat ells. Perquè veig que molta gent que no té res a veure amb cap d’aquestes organitzacions hi anirà. Si som molts, ja no serà la manifestació de l’ANC ni de CiU, ni d’ERC. M’encantaria que a aquesta gent s’els escapés la manifestació de les mans i que al final es penedeixin d’haver-la convocada. Em penso que ni ells mateixos són gaire conscients del nivell d’emprenyament que hi ha en aquest país, ni de que molta part d’aquest emprenyament és contra ells. Però temps al temps.
    Pel que fa al punt 6, cal matisar una mica. És cert que la Guerra de Successió va començar com una simple picabaralla dinàstica entre Àustries i Borbons, però al 1711 Carles d’Àustria va renunciar a les corones espanyoles perquè havia estat coronat imprevistament Emperador d’Aùstria i es va retirar amb els seus aliats de la guerra. Com s’explica que catalans i mallorquins seguissin lluitant fins al 1714 uns i al 1715 els altres? Ja no estaven defensant les aspiracions de Carles. Llavors perquè estaven lluitant? “Petits detalls” que la Història Oficial oblida de manera gens innocent. La Història Oficial no te la creguis mai. Vingui del costat que vingui.
    També t’explicaran que Amèrica la va descobrir Cristòfol Colom l’any 1492 subvencionat per Isabel de Castella. Però la trista realitat és que l’havien descoberta navegants portuguesos als voltants del 1480 i que Colom, amb els diners de Ferran d’Aragó, no va fer res més que robar el “secret” als portuguesos. I això ho sabem perquè, a més d’estar parcialment documentat, si hagués estat tal com ho explica la Història Oficial, el Tractat de Tordesillas no tindria cap mena de sentit històric. Per cert, que la Història Oficial espanyola i la portuguesa són radicalment diferents en aquest punt.
    També la història oficial belga et dirà que durant l’Imperi Romà la Gàlia i la Bèlgica eren provínices diferents. Que una corresponia a França i l’altra a la Bèlgica moderna. Però la crua realitat és que la Bèlgica era una provincia inclosa dintre de la Gàlia (a l’igual que Holanda i el nord d’Itàlia, entre d’altres) i que la seva forma i extensió no tenia res a veure amb la Bèlgica actual, fins al punt que durant una època, la capital de la Bèlgica romana fou Lugdunum (actualment Lyon).
    I seguint amb històries oficials, hauràs sentit un munt de cops que, a conseqüència de la repressió de l’emperador Titus i de la destrucció del temple de Salomó, tots els jueus van marxar de la Terra Promesa i es van escampar per tot l’imperi (la diàspora). Però la crua realitat és que la majoria de jueus no van marxar enlloc i que, quan va venir l’irrupció de l’islam al segle VII, la immensa majoria es van convertir a aquesta nova religió i són els avantpassats dels qua ara anomenem “palestins”.
    Podria seguir durant hores, però crec que ja n’hi ha prou.
    Salut.

  29. En tot cas en relacio a les explicacions historiques senzillament son poc profundes,es historiografia espanyolista plegada de mitges veritats i força mentides.L’historia l’escriuen els vençedors i de la mateixa manera que els franquistes diuen que Franco va portar la democracia,n’hi ha que diuen que Felip V va portar l’industralitzacio del pais.La Catalunya d’abans la guerra era una societat dinamica amb fortes relacions comercials amb Holanda i Anglaterra.Ni molt menys era la “regio” mes pobre d’Europa(aqui has patinat de mala manera ),en realitat era un estat mes de la monarquia( com va recordar l’Azaña) i força dinamica.Nomes cal llegir Albareda o l’Espuche,dos dels principals historiadors sobre Catalunya a l’epoca.Principalment els catalans foren austriacistes i els castellans felipistes,tot i que no sempre era aixi.Pero mes enlla del que va ser la guerra,cal mirar que va significar la derrota.Espanya passa a ser un monarquia composta de diversos estats a ser un estat de matriu castellana.L’estat catala va ser ensorrat i substituit per un de castella.Institucions catalanes abolides,llengua catalana perseguida,universitats tancades,pressio fiscal(cadastro) que ofegava,morts represio i exiliats.Per aixo mateix el catalanisme va triar l11 de setembre com a diada,perque significa la fi de l’estat catala i el començament d’una Espanya “acastellanada”.¿no es aixo el catalanisme historic,una forma d’entendre Espanya plurinacional i pluriestatal fora de la visio uniforme dels castellans?.En tot cas deixe’m dir-te tambe,que las basede la industralitazcio de Catalunya no es Felip V sino el propi taranna dels catalans.La mentalitat comercial que sempre ha tingut aquest poble.

  30. Perdó, m’havia oblidat d’un altre detall. Això de que al s.XVII Catalunya era una de les regions més pobres d’Europa deu ser broma. M’agradaria que fonamentéssis aquesta idea sobre algun fet concret. Mentre busques (inútilment) arguments en aquest sentit, jo aniré rellegint els passatges ambientats a Barcelona del Don Quijote, on Cervantes no descriu la nostra ciutat precisament com un lloc miserable.

  31. I pel que fa als grans avenços socials que va portar el Borbó a Catalunya, de quins parles? De l’enderrocament de part de Barcelona i la obligació dels barcelonins a viure intramurs, convertint Barcelona en la ciutat més densament poblada i més insalubre de tota Europa? O potser parles del tancament dels Estudis Generals (universitats) de Barcelona i Lleida per traspassar-los a la universitat de Cervera, ben lluny dels nuclis urbans importants, i força reduïda respecte al que havien estat els Estudis Generals.
    Doncs mira, a mi em recorden a les millores socials de Mariano Rajoy.

  32. Creo que el “revulsivo brutal” del último párrafo no pasa por una III República. ¿Qué cambiaría con un presidente de la República en vez de Rey, si el resto de cosas continuaran igual? Lo importante es cambiar el sistema, que la soberanía vuelva a los ciudadanos y que el sistema electoral y legislativo sea realmente representativo de la voluntad popular. Monarquía o república, para mí es anecdótico.

    1. Léelo bien, no es sólo una república, es un cambio de arriba a abajo del Estado. En el fondo estoy diciendo que o bien encajamos del todo a Catalunya y Euskadi (posiblemente confederalmente) o preparémonos para una salida más o menos ordenada de estos dos territorios del statu quo español. Y no, por mucho que ningún general chusquero amenace, lo habrá tanques bajando Diagonal abajo.

    2. Hombreeee… aqui hay algunos que xupan del bote, presidentes i reyes… o tu vas a esquiar todos los años a costa de los ciudadanos? o tu cuñado se hace un palacete a base de favores? o tu hija se casa en el escorial de gratis?? venga ya hombre, que parecemos ingenuos… ni unos ni otros!

      1. Ingenuo es el que piensa que cambiando monarquía por república o por asambla a la ateniense de Pericles se arreglan los problemas. Con monarquía, con república, en España o fuera de ella, el poder siempre ha estado en manos de los mismos. Es eso lo que hay que cambiar. Y es mucho más difícil.

  33. Hola, he llegit ràpidament els 10 punts i també per sobre alguns dels comentaris, que sobradament ja han parlat sobre aquests 10 punts…només afegir un parell de coses:

    1) Com ja ha dit algú més amunt, els fets històrics (el passat) per a mi són ben poc rellevants actualment, si vull la independència és perquè ara, a dia d’avui, la relació Catalunya-Espanya no funciona, si aquest en fos el cas llavors poca gent plantejaria la independència. Això no vol dir que Catalunya o Espanya siguin millor una que l’altra, simplement som diferents i no ens entenem; les parelles que no s’entenen es separen o divorcien i no passa res, cada un segueix la seva vida segons la seva manera d’entendre-la.

    2) La més important: dius que no aniràs a la Mani del 11S perquè l’ANC està manipulada per CIU i perquè ets d’esquerres, en resum. Jo no sé molt bé com funciona l’ANC, però en tot cas, si realment vols una Catalunya d’esquerres i socialment més justa, sempre et pots afegir a la mani que convoquen les Esquerres Independentistes a la Pl. Urquinaona, tal i com exposa el regidor de les CUP de Molins Rei en el seu blog (blog que tu mateix has citat: http://alexmaymolopez.blogspot.com.es/2012/08/tot-i-que-sembli-increible-soc.html). Per tant, SÍ tens raons per anar a la mani de l’11S, una mani que fa 30 ANYS que es fa, no és un invent d’ara.

    Finalment dir que difícilment trobaràs en una mani un pensament únic, ni tant sols dins del 15M hi és, ni formes de fer úniques, però el que importa és que hi ha un desconentament comú i ganes de fer diferents les coses, i que mica en mica cal anar-nos posant d’acord entre nosaltres, gent que estimem la nostra cultura i la nostra terra. Tal com diuen més amunt, si som massa exigents la cosa acabarà en “un divide y venceràs” que no portarà enlloc.

    Igualment, el blog està bé per fer reflexionar sobre el tema, sempre va bé.

    Salut!

    1. En cap moment afirmó que una mani tingui pensament únic. Crítico la tendència en la que estem instal·lats del ‘estàs amb mi o contra mi’. Als comentaris d’aquest blog trobaràs exemples del que parlo al costat d’independentistes que entenen el que sento davant una Catalunya que sembla marxar d’Espanya.
      Gràcies per participar en aquest blog i en el debat.

  34. tela… MOLTA TELA!!! personalment cada dia em desmarco més dels politics i crec que aquesta hauría de ser la UNICA linia que hauríem de seguir… tots els arguments escrits aqui, d’una manera o d’altre estan polititzats; Sota el MEU parer, l’unica sol·lució és eliminar la casta política de les nostres vides; ells si que són el veritable problema de la nostre societat. Sota la praxis de divideix i guanyaràs, generen debat on no hi ha. El poble català és l’unic que pot decidir sobre el seu futur, . Ni CUP, Ni ANC, NI ERC, NI SI, NI PP, ni PSOE ni res de res!!! Si volem sortir al carrer sortirem, i m’es igual qui vingui més vingui. I si no vull anar no hi ahiré, independentment de qui hi vagi. Jo vull decidir per mi mateix. Recuperem la essència del 15-M, que això si que va aconseguir desconcertar a tots els “liders” politics. Fotem-los fora JA!!!

  35. La síndrome d’Estocolm i el segrest mental dels catalans donaria per escriure diverses tesis doctorals de psicologia social. La perla de les perles és quan sosté que no li agraden les festes nacionals excepte la del 14 d’abril. Deu ser perquè, imbuït de nacionalisme banal (vg. Michael Billig, Banal Nationalism; trad. al català, per cert), assumeix que la República Espanyola és una espècie de no-nació. Per sort, quan Catalunya sigui independent aquestes dolències psíquiques acabaran desapareixent. Per cert, això ho escriu un home de Valladolid que viu a Catalunya des de fa 13 anys.

  36. Si haguessis començat per dir que no ets independentista (ho dius al segon paràgraf del final, als peròs) la resta hagués estat sobrer. Aquest, no ens enganyem, és el principal motiu pel qual no hi aniràs, i és ben normal, però no vulguis fer veure que ets un independentista que, a causa dels 10 punts, no hi anirà….

    1. Parleu del independentisme com un dogma. No soc indepe? No, soc federalista, crec que està prou clar, i no vaig a la mani perquè desconfio de l’ANC i de tota la tropa de crapules que convoca aquesta mani. Dit aixo, avui em plantejo la independencia com una opcio possible i viable donat que veig poc factible el federalisme. Aixi de sencill.

      1. Bé jo crec que tu no vas a la mani perquè no t’atrau particularment el motiu pel qual es fa, no? (la independència de Catalunya). Aquest és el motiu principal.

        Per tant, les crítiques que fas les fa una persona que igualment no hi acabaria de creure malgrat que els punts foscos que anomenes no hi fossin, i això li treu gràcia a l’article i legitimitat.

  37. Això és com aquell que critica el bistec que li posen perquè està massa cuit i nou motius més (condiments, tipus de carn, etc) i després a més a més resulta que és vegetarià i no ha menjat mai carn, tot i que darrerament menja fuet. No cola. Em sembla una mica estada noi.

      1. És que en una pregunta de Sí o No només es pot respondre Sí o No. O en tot cas, en blanc. Però no “Sí, tot i que…” que tant us agrada als autonosmistes (veus com tens més coses en comú tu amb CiU que els de l’ANC?).

  38. Una pregunta…que en fareu de la majoria de catalans que també se senten espanyols i fan servir el castellà com a llengua de primer ús?. Mercès.

    1. Declaració dels Drets Humans de 1948 aprovada a l’ONU.
      Article 1
      Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
      Article 2
      Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.
      A més, no es farà cap distinció basada en l’estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.
      Article 3
      Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

      i tots els articles que segueixen.
      http://ca.wikisource.org/wiki/Declaraci%C3%B3_Universal_dels_Drets_Humans
      En una Catalunya independent es compliran els drets humans, així que la teva pregunta no té raó a ser.

      1. No m’has respost, perquè cap projecte independentista parla clar (maii millor dit sobre aquest tema) Serà només el català llengua oficial? o ho serà tambè el castellà? Els promotors de la independència poden fer un pais real, o un pais inventat, el que ell voldrien, i no és… la via més ràpida per la fractura social… perquè Cat és molt més diversa del que ells voldrieen, ja et dic amb una majoria que empra el castellà, amb una majoria que tb es sent culturalment i sentimental espanyola. Això s’ha de tenir en compte. Dic jo, eh… que no passi com p.e. a la Caixa on tothom de cara al public ha de tenir cognom d’origen català, i les “Z” brillen per la seva absència… O com va dir l’ultradretà Carretero. una Cat on qui volgués, podria conservar la seva ciutadania espanyola… ja deus veure per on van els trets oi? Molt al tanto, que abans de 10 anys, hi poden haver problemes….

      2. No em deixa respondre’t així que em responc a mi mateix.

        Cap partit polític explica el després de la independència perquè el després de la independència el decidirem en aquell moment els catalans en eleccions.

        El que et poden explicar és el procés d’independència, però no el després.

        És com si jo et demanés que em diguessis si el president de Catalunya del 2020 serà calb o tindrà una llarga cabellera. Senzillament, serà el què els catalans decideixin en aquell moment.

      3. Doncs crec que és molt important, peqruè després ja no s’hi serà a temps. Pensa que si es promou la independència és perquè a la gent de dalt de la piràmide de la societat catalana els hi interessa. i l’únic interès són els calers. Així és que probablement, (suposant que hi sigui, que jo no ho veig tant clar) l’endemà de la independència les coses, igual que va fer el cisquet, ja estiguin lligades i ben lligades.

        dit tot això, personalment, estic a favor d’un referèndum d’autodeterminació, afavorint una altíssima participació (inclús obligatorietat en el vot, si, per que no, en aquest cas, de dret a deure) per decidir la independència de catalunya o no. No acataria una declaració unilateral per part dels polítics que ens han dut a la misèria, ja que només Esquerra i reagrupament es van persentar amb la independència en el seu programa, i sota el meu punt de vista seria traïr la democràcia i perdre qualsevol raó que poguessin tenir….

    2. No tindria sentit que no fos oficial també, tenint en compte que forma part de la nostra societat i que inclús és la històrica en una part del territori. Només faltaria caure en el mateix error que Espanya, alguna cosa bona n’hem d’aprendre. Clar que hi ha molt d’independentista intransigent, això també és cert.

  39. i una altra pregunta…no creieu que tot aquest tema de la independència ha fet perdre qualsevol rastre d’autocrítica a Catalunya? per mi, sí, fins al punt de ferr el ridícul, la pena, la misèria, el txantxullu, ambb això del 6 parc 6 temàtics…

    1. La inversió aquesta l’ha portat el govern autonomista de CiU, així que no veig quina relació (ni bona ni dolenta) té amb l’independentisme.

      1. No la veus? T’has llegit l’article? no has llegit cap proclama independentista de Convergència ( fins i tot el mateix Duran promovia anar-hi en la seva epístola d’avui)? bé, bé… ah! i de l’autocrítica, ni rastre, eh?

      2. Les paraules se les emporta el vent, l’únic que importa són els fets i els fets són que CiU està governant amb pactes amb el PP i estan aplicant mesures de retallades presupostàries i reduïnt les competències de la Generalitat.

      3. Totalment d’acord, i crec que aquest és un dels punts bàsics de la crítica en aquest article, que algú com CiU, que està farta de pactar amb PP, que va tenir durant dues legislatures la possibilitat d’aconseguir el que volgués ( i no la misèria del 30% IRPF del Pujol), i no li va donar la real gana, perquè tan en González com l’Aznar li haguessin donat… doncs aquesta gent, tenen la mateixa credibilitat independentista que jo, que no ho sóc.

    2. Perdoni per l’autocrtica l’haurien de fer els que no son independentistes.Com funciona ara Catalunya es fruit de voler encaixar-ja dins un altre pais,que a mes a mes ens va a la contra.Els que haurien de fer autocritica sou vosaltres que ens porteu a la miseria com a poble i de retruc als que hi viuen.Sou vosaltres els qui heu de donar explicacions perque aquest es el vostre model,una Catalunya dins l’estat espanyol!.

  40. Quina gracia.Els no independentistes ara ens demane a nosaltres que fem autocritica.Si som en aquesta situacio no es pels independentistes.Els que heu de fer autocritica sou els que creieu en una Catalunya sotmesa a Espanya,en la autonomia catalana o com li vulgeu dir.Es la gent com vosaltres que ens porta a la miseria coma poble i a l’enfrotament constants amb les espanyols.La situacio actual es fruit del vostre model de voler “encaixar” aquest pais d’un altre.Haurieu de demanra perdo al poble catala!

  41. no sé si riure, plorar o pixar-me en els teus comentaris directament sadko… amb gent com tu, la independència és lluuuuuuuny, molt lluny. =)

  42. i per cert, el poble català també som nosaltres, encara que a gent com tu se us vegi el bigotet de hitler… au rabia una miqueta…

  43. Ei, ei, aqui cadascú és el que vol i punt. SI no vas a favor de la independencia no problem! Crec que n’estas fent un gra massa noi!

  44. Yo creo que antes de tomar decisión y parte hay que estar informado. Y eso en este momento es imposible.

    Como siempre digo me parece que vivimos en un país donde, en cada región y no sólo en Cataluña, se cuentan las cosas según interesa.

    Soy Catalana y orgullosa de serlo y he vivido en Madrid, Navarra, Andalucía y Canarias unas realidades tan distintas que ha llegado un momento en que reconozco que no tengo ni idea de en qué país vivimos, cuál ha sido nuestra historia o por qué los motivos de queja y orgullo de unos y otros.

    De todo lo que he leído aquí, la mejor frase y la que creo que pasa demasiado desapercibida es: És un tema llarg i apassionant que no es pot enfocar des de la llegenda i el mite, sinó des dels documents de l’epoca i oblidant-se de tots els prejudicis nacionals que l’actualitat imposa.

    En Cataluña creemos en las leyendas. No conocemos la verdad ni nos interesa. Volver siglos atrás y ver cómo se repobló la zona de Cataluña, que te den en las narices con la historia documentada y real de cómo surgió la senyera, entender como Cataluña creció gracias al trabajo de todos y en colaboración con muchos… son cosas que te ayudan a abrir bastante la mente y te enseñan a documentarte antes de defender cualquier idea. Incluso aunque te la hayan enseñado en el colegio. SOBRETODO si te la han enseñado en el colegio.

    Y no hace falta irse tan atrás. Recordad cuando en los 80 Cataluña era próspera y moderna. La región de referencia. Como los JJOO aumentaron la admiración por nuestra tierra ante la incompetencia para la gestión de la Expo 92, etc…

    Nos encontramos en un mundo globalizado donde el trabajo duro, la eficiencia y los resultados son las armas con las que conseguir un proyecto determinado.

    Aunque creo que me desvío del tema principal ya que, por mucho que hagamos, mientras ese “proyecto” no esté claro y tenga bases sólidas no basadas en cuentos, leyendas y sentimientos si no en experiencias, mentes libres y educadas (no adoctrinadas) y reconozcamos, por que nada malo tiene, que nuestra historia es la que es y que lo que hagamos en el futuro no puede basarse en ello puesto que la realidad es cambiante y no es la misma ahora que en la edad media,NO HAY NADA QUE HACER.

    Quizás tenemos una democracia caduca. Quizás los sistemas que fueron innovadores y perfectos para hace 2.500 años ya no pueden seguir mejorándose o cambiándose. Quizás hay que dar una idea nueva. Quizás no es necesario república o democracia. Quizás hay que empezar y conseguir un sistema que se adecue a los tiempos. El tiempo pasa y con el el mundo se mueve cambiando de pronto radicalmente. Y así surgen las mejoras y se aprecian los cambios.

    Por lo que leo, el debate se centra en lo fantástica o no que fue Cataluña en la Edad Media (Aragón o Cataluña que cada uno lo llame como quiera). ¿Buscamos volver a entonces? Adiós al sufragio universal, podemos restaurar el tiranismo religioso o feudal, “devolver” a las mujeres sus derechos de entonces, por supuesto negarnos a lavarnos y a usar la penicilina que no es más que brujería y, sobretodo, volvamos a asegurar que el mundo es plano. Así seremos de nuevo el centro del universo. Aunque eso sí, seremos todos maños.😉

    Cataluña independiente o no no va ninguna parte. Para mí el problema no es España ni Cataluña. Para mi el problema son los españoles, catalanes o no, que sacrifican toda razón ante un sentimiento visceral. Donde las etiquetas del pasado se siguen poniendo en un presente donde nada tiene que ver con lo que fue pero donde se lucha contra o para conseguir los mismos objetivos que ya no existen.

    No pidamos absurdos. Primero pidamos educación, tomar conciencia de la realidad, organizar y planificar un proyecto y ya luego ponerse a pelear por él.

    Yo iría a una manifestación a favor de comenzar ese debate educado y racional entre todos los puntos de vista. Una manifestación contra el orgullo, las mentes cuadradas y a favor del librepensamiento.

    Cuando haya una iré, al lado de quién sea, por que no habrán siglas, ni banderas. Y si las hay será con respeto y en aras de conseguir mejorar como sociedad. No como región. Las regiones no existen y son efímeras. Las personas permanecen. ¿Queremos una región de la que estar orgullosos? Hagamos ciudadanos de los que estar orgullosos y ellos harán el resto.

  45. No está mal ver un poco de sentido común,algo que falta a los independentistas.Pero discrepo en lo del desapego a España.Creo que los que lo sienten nunca se sintieron muy próximos a ella.Y los que lo promueven,como señalas,se mueven por otros intereses.Los argumentos económicos están manipulados y si se investiga se descubre que es al revés:en una Cataluña independiente los ciudadanos de Cataluña estaríamos más expoliados.Lo hemos visto con la farsa del “jo no vull pagar”,promovida por el independentismo contra el expolio que sufrimos por parte de España…cuando los peajes son de empresas catalanas y prorrogados por CIU.Otra mentira más.

  46. Mira maco!
    Si no vols respectar la majoria social catalana, ho tens ben fàcil, marxes cap a la teva estimada Espanya i ja està! tan fàcil com això! Ningú t’obliga a viure a Catalunya.
    Adéu Espanya!

    1. Mira nena,

      Quina pena que puguis tornar a ser petita per a que els teus pares t’eduquin de nou en el respecte a la diversitat. Encara ets a temps de tornar a l’escola bressol a que els mestres t’ensenyin una mica d’educació, tot i que no se si amb el teu nivell superaries les probes d’accés a les guarderies.

    2. De acuerdo Miriam, más conocimiento, más educación, ello llevaría al razocinio que tanta falta hace en Cataluña, se está hundiendo ella solita y los catalanes de verdad, que son muchos, estan asistiendo al sacrificio de esa gran tierra parte de España atónitos pero sin hacer nada. Que triste, Cataluña navega hacia atrás a toda maquina y va a estrellarse irremediablemente.

  47. Yo se que el independentismo es plural, demasiado como para que en un hipotétcio día después, más de la mitad de independentistas se sientan estafados y frustrados. Dicho esto, leer declaraciones como las de Joel Joan, propias de la gestapo, me producen escalofrios. y ese hombre va de demócrata? demasiado odio acumulado….

  48. He lleigit per aquí que algú esta fart de petits territoris autogabernats/independents (suïssa, leichestein, luxemburg, mónaco, san marino….), caram noi, quin bon ull, serà que aquests païssos viuen malament…., la globalització es una porcada que no serveix més que per a que sigui més fàcil el control per part de multinacionals, bancs etc, es a dir el poder, el “lobby” financer.
    Està més que demostrat que els territoris petits es gestionen molt millor (cadascú sap millor que l’altri el que s’hi cou a casa seva. Un altre tema es obrir fronteres comercials i i de lliure trànsit de persones, l’altre perdre el teu autogovern i la teva independència com a territori, ja sigui tant en àmbit econòmic com cultural.
    Respecte a qui convoca la mani, i qui hi va, m’importa molt poc, només m’importa el lema que la precederà. “Catalunya nova nació d’Europa”, això és l’únic que m’importa. Per aquest raonament que feu, jo os diria als que no hi aneu, que no anar a la mani es recolzar al PP, Ibarra, “Marhuenda”, Intereconomia, TVMadrid i tota la caspa anticatalana que no ens deixa crèixer com a autonomia i ens odia com a poble pel sot fet de ser catalans i voler fer ombra al centralisme.
    Respecte al tema 11 de septembre, si que era entre partidaris de Felip “el f d pta” V i Carles II o IV segons es miri. Però el problema va ser que un cop conquerits (pq al cap i a la fi va ser això), ens van treure tot l’autogovern i reminiscències com a poble propi que tenia catalunya… crec que d’això s’en diu repressió, “dret de conquesta”…,, el problema d’españa envers Catalunya i sobretot Barcelona sempre ha sigut el mateix… por a que crèixem massa i fem ombra a Madrid.
    No sé qui ha escrit aquest article, però ni de bon tros comparteixo aquesta opinió, jo deixaria aqui les 10 raons per no anar-hi:
    1.- No vull la independència de Catalunya (pq sóc fatxa, pq sóc nascut a españa fora Catalunya… tant se val) 2.- Estic malalt 3.- No tinc transport per anar-hi 4.- estic fora de bcn 5.- em fa pal 6.- sóc personatge públic i no em vull mullar 7.- Em jugo la feina si hi vaig. 8.- Tinc una visita d’uns parents/amics d’españa. 9.- Fan una bona peli a la TV 10 .- ahir a la nit vaig lligar. Aquests, sobretot el primer son motius raonables per a no anar, no les mamarratxades escrites a l’article.

  49. Perdoneu, però és que m’he quedat parat amb aquests arguments… Mai havia contestat a cap bloc ni sóc de fer discursos “polítics”. Però ja que això ho permet, aquí tens la meva opinió sobre cada un dels punts. I que quedi clar per avançat que tothom és lliure d’anar on vulgui, i d’expressar el que li doni la gana!

    1. Probablement només un 1% (i ja és dir molt), són gent que tenen a veure amb aquests corruptes. En tot cas, no són aquesta gent els que m’hi han convocat.

    2. Totalment amb l’opinió sobre l’Ajuntament de Vic. Ara bé, insisteixo. He assistit a moltes manifestacions on hi ha gent amb qui no comparteixo idees de fons, però sí la causa de la convocatòria. N’és un exemple les assamblees del 15-M, on hi parlava gent amb qui no hi estava d’acord. Però per alguna cosa era una assamblea, no? (Per cert… Vila d’Abadal ocupa un càrrec de l’ANC?? Primera notícia.)

    3. Ho veig justament al revés. Si l’ANC o la plataforma pel dret a decidir representessin algun partit polític, potser haurien influenciat directament en algunes decisions, després de les consultes, per exemple. Per suposat, no tots els independentistes recolzen l’ANC… Des de quan és tant fàcil que tothom estigui d’acord amb una mateixa cosa? Fins i tot dins les CUP, o el PSC, o ICV, hi ha gent amb diferents opinions. Justament, quan la defensa d’una ideologia engloba gent de sensibilitats polítiques tant diferents, més complicat es fa posar-se d’acord.

    4. No volem. Però no per això deixaré de defensar el que sento. I tampoc vull prohibir que ningú faci el que li sembli. El que està clar és que l’estelada no representa cap partit polític.

    5. I tornem-hi. Ningú va amb aquesta xusma enlloc. Però encara anirem menys amb una xusma que ens insulta per parlar la nostra llengua, per exemple. (I parlo de la llengua com un bé cultural i social, no com a símbol).

    6. La mentida no sé on és. Tothom sap de què va anar la guerra de successió.

    7. A mi no és que m’avorreixin, és que em fan riure… Però no només els patriòtics.

    8. Quina manera de generalitzar. He sentit arguments a favor de l’independentisme totalment oberts i receptius. I hi ha matisos importantíssims en els diferents discursos (no patriòtics), de gent independentista. Mireu, per exemple, opinions de gent com Teresa Forcades, Arcadi Oliveres, Xavier Sala i Martin… Demostren que, per sort, hi ha una gran diversitat en el discurs independentista. I per cert, quan hi ha un procés democràtic ningú vota en contra de ningú. Tothom expressa la seva opinió.

    9. Efectivament, no hi ha cap projecte seriós sobre res de res. Ja fa molt i molt temps que ningú té una proposta clara de projecte de país. (Per no parlar de la no proposta sobre un “país” espanyol). Tenim uns polítics “admirables”.

    10. La meva també. I a mi que no m’emprenyin ni els jutges catalans ni els madrilenys, gràcies.

    I també, un però.

    Per res del món voldria un país independent de dretes. Però prefereixo tenir el nostre país de dretes, que pertànyer a un altre país de dretes. Simplement, perquè considero que això serà més natural. No per nacionalismes, ni per símbols, ni per res de tot això. Simplement, perquè defenso una cultura i unes llibertats socials que veig constantment atacades per certs grupúscles que intenten difondre falsedats òbvies. I també perquè sóc defensor i practicant de petits moviments socials i associacions culturals, considero que ningú més que un mateix sap què vol ser i com vol conviure amb els altres. I fer valer la seva opinió i respectar la dels altres és molt més fàcil quan també et respecten les teves idees. Demà, 11 de setembre, tothom que assisteixi a la Marxa ho farà amb un sol objectiu, però amb tants milions de matisos com participants hi hagi. Benvinguts siguin. També els que no “em cauen bé”. Per una vegada ens posarem d’acord… Qui ho havia de dir!!

  50. jo no aniré a cap manifestació que impliqui posar mes fronteres pel sol caprici d’una burgesia nacionalista que històricament ha estat utilitzant a espanya pel seus interessos. Que després del desastre e cuba i les filipines van acabar de enfonsar el pais ficant-lo en una guerra terrorífica per la conquista del nord d’africa res mes que pels seus interessos, van instaurar la dictadura de primo de rivera fen de espanya el seu mercat tancat, van recolzar el “alzamiento nacional” d’en franco i van col•laborar amb la dictadura franquista durant tota la dictadura enriquint-se desmesuradament gracies al mercat presoner i la ma d’obra barata i sense drets que el dictador els proporcionava de la resta d’espanya. Gran part dels manifestants que aniran a aquesta manifestació son els fills de aquells franquistes reciclats al nacionalisme a la mort d’en franco
    L’estat català que persegueixen no es diferenciaria en els millors dels casos en res de l’estat que ja tenim. Un “estat nacional” a on continuaríem amb la camisa de força que “l’estat nacional” ens imposa a tot els que ens importa tres bledes totes les parafernàlies patrioteres nacionals, seriem com som titllats d’apàtrides o botifler, i no l’obliden que l’estat nació es considera en el dret de demanar-me fins i tot el donar la vida per la pàtria o nació.
    No amb mi que no conten per aquest viatge, conclòs com persona d’esquerres m’oposo, L’estat que sigui estat administratiu i que engegui a la punyetera nació a prendre percul, La meva nació ve per la classe i la afinitat de valors que pugui compartir amb altres persones, mai pel lloc de naixement.

    1. Lola, no em sento identificat amb res del que dius, tot i que estàs intentant definir els independentistes, i jo en sóc un. Exemples: no pertanyo a la burgesia nacionalista. No sóc nacionalista. No tinc cap caprici, considero que tinc un deure, i és el d’intentar deixar una societat millor, més lliure, sempre respectant la llibertat DE TOTHOM. D’altra banda, trobo arriscat parlar de “gran part dels manifestants” com a “fills del franquisme”, amb la qual cosa ens identifiques amb dictadors. Res més lluny de la realitat, segons el meu entendre. Cal recordar que ja som dins d’un estat suposadament nacional, i altament nacionalista, i has d’entendre, igual que tu et sents insultada com a “Botiflera”, que n’hi ha molts que ens sentim insultats com a “Catalufos”. Trobo que són tant imbècils tant els que insulten en una direcció com en l’altra. Tothom té dret a sentir-se d’on vulgui, i no per això ha de ser jutjat. I per últim, estic totalment d’acord amb tu. La meva nació, és com la teva, per l’afinitat de valors que pugui compartir amb altres persones. Això sí, va lligada a una cultura i a un desig de tenir una societat més justa, pacífica i sobretot, més lliure per tothom (desgraciadament tot això no ho tenim ara!).

  51. Jo trio sortir al carrer al costat de gent amb la que no combrego, però amb un objectiu comú. tu decideixes quedar-te a casa amb gent que deixa aquests comentaris: “Espanya, una i lliure!! Indivisible 5 setembre 2012 a les 1:12 ·Pais?? Que jo sapiga el teu unic pais es Espanya. Digueu el q digueu, el vostre passaport mana arreu del mon!! Ignorants!!”
    Poder només es questió de triar amb qui et sents més proper. Salut!

  52. t’he entes perfectament, puc entendre el teu raonament, simplement et comento: Si t’ajuntessis en un mateix lloc físic amb tots els que “no hi aniran”, on creus que et sentiries més còmode? amb els que hi van o amb els que es queden a casa.
    si hi ets podràs possar-hi el teu accent, si no hi ets, altres parlaren per tu. salut company.

  53. Jo en tinc molts més per anar-hi i, a més, no em busco excuses nihilistes per no fer-ho. Vull viure en un país on se’m reconegui català, gai i negre. No sóc corrupte i menys encara xenòfob (al contrari, en sóc víctima); que hi hagi gent que ho és i hi va (com gent que ho és i no hi va) no m’impedeix de ser conseqüent i anar-hi.

  54. Home, això dels jutges madrilenys que garanteixen que no es robi a cor què vols o és humor involuntari o és pur deliri. Del fons a l’esquerra estant, te l’has mirada bé la judicatura madrilenya?

  55. Jo et diria que si no pots sortir al carrer al costat de gent
    corrupta, oportunista, xenòfoba, amb gent que solament es representa a ella mateixa, … llavors, tristament, no podràs sortir de casa ni anar a viure enlloc.
    El món, i en això sí que no hi ha identitats que se salvin, és ple de Joans, Antonios, Philips, Angels, Jeromes, Mohameds, Cristines, Bernds, Klaus, Bat-Els, Nigels, Beths, … que són així.

    I, com deia el poeta,
    si un infant mata … la meva mà no és massa estranya.

  56. […] Quan Artur Mas va anar a la Moncloa a demanar el Pacte Fiscal, Mariano Rajoy va tenir a la seva mà desinflar el suflé independentista de cop. Només havia d’obrir una ronda de negociacions i establir pactes amb Catalunya. Però Rajoy no és un home d’estat, sinó un gris funcionari de partit que només veu vots i interessos electorals. El ‘No’ de Rajoy va donar pas al lip-dub convergent més gran que es recoda. La rebuda a Artur Mas a la Plaça de Sant Jaume va ser exaltació provinciana cutre i propia d’un alcalde de poble. Però és el que toca. Estem en la precampanya electoral i l’ANC no ha tingut cap problema en prestar-se a fer de comparsa de Convergència i Unió. ¿Sorprenent? No direu que no us hem avisat, ¿oi? […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s