La gran abducció: El deute dels Partits


La Constitució Espanyola de 1978 protegeix de forma considerable els partits fins al punt que els blinda de qualsevol influencia o atac extern. Aquest fet avui tan criticable té el seu sentit en el context de 1978, quan l’ultra dreta espanyola encara plorava la mort de Franco. Aixi els partits espanyols només tenen 3 vies de finançament:

  • A través de l’estat: Cada vot que rep un partit que es presenta a unes eleccions, tants escons, així com la consecució de grup parlamentari propi es tradueixen en finançament directe per part de l’Estat. Per exemple, cada vot val 0,83€ i els partits amb representació al Congrés es van repartir 28 milions d’Euros.
  • A través dels militants: el desencant evident amb la política i el descens de militants generalitzada està convertint en testimonial aquesta via de finançament.
  • A través de les donacions anònimes: a diferència de la gran transparència que dirigeix les donacions anònimes a França o Suïssa, on els partits estan obligats a declarar qui ha donat què; a Espanya s’imposa l’estil nord americà, totalment opac i que no té cap control.

No està permesa cap altra forma legal de finançament, com les campanyes de recollida de fons, donacions col·lectives i d’empreses… el Tribunal de Comptes és l’entitat que supervisa el finançament dels partits, però per assegurar que la seva funció sigui neutra i inofensiva, els membres del Tribunal de Comptes són honorables ancians sorgits de les files dels partits dels que, a més, no se’n té informació pública. Per a entendre la seva inutilitat hem de saber que la darrera auditoria del finançament dels partits és de 2007 i que no va detectar cap irregularitat. El GRECO (Grupo de Estados Contra la Corrupción) per la seva banda, va denunciar al 2009 que el sistema de partits espanyol està altament corromput, però ningú els hi ha fet cas. Aquí pots començar a riure o plorar, tu esculls.

El finançament dels partits és un terreny opac. S’ha denunciat diverses vegades que els partits es financen irregularment i fins i tot ha quedat demostrat amb escàndols com Filesa (PSOE)Cas Pretoria (PSC+CiU)Naseiro i ara Gürtel (PP), Banca CatalanaCas Casinos-Inverama i ara Palau de la Música (CDC+UDC), Cas ‘tragaperras’ (PNV)Cas PSV (UGT)… però res es mou, la llei de finançament dels partits segueix igual i els partits quan són enxampats i condemnats per la justícia només reaccionen d’una manera: denunciant un complot contra ells o fins i tot contra el país al que representen, argument molt usat per CiU i PNV. Les caixes ‘b’ i fins i tot ‘c’ estan de moda als partits.

Però algú va tenir una gran idea. Ja que aquestes vies de finançament són insuficients per a mantenir una estructura de partits desproporcionada (dintre de PP i PSOE es considera al seu ‘personal’ administratiu com ‘funcionaris del partit‘), ¿per què no fer recórrer els partits al finançament bancari com una empresa o particular? Durant l’època de vaques grasses els partits van llençar-se a pel crèdit fàcil i barat com qualsevol empresa. L’endeutament  en el darrer exercici comptabilitzat, el de 2007, els partits espanyols sumaven 226.703.000€ de deute real.

Com es reparteix aquest deute?

Traduïm en valors reals expressats en milions d’euros aquests percentatges:

  • PSOE+PSC 70.2 M€
  • PP 59,3 M€
  • CDC+UDC 30,7M€
  • PNV 17,1M€
  • IU 15 M€
  • ICV 10.M€
  • Partido Andalucista 9.1 M€
  • ERC 2.8M€
  • Altres (CC, PRC, P.Aragonés, CHA, Aralar, C’s…) 3.9M€

No cap ser un geni per adonar-se el poder dels bancs sobre dels partits. Tampoc és molt imaginar que aquest deute es deu haver multiplicat per dos o per tres els darrers anys. Exemple: el PSOE+PSC l’any 2005 tenia un deute auditat de 45 M€ . Llavors els inmensos bufets d’advocats dels bancs van adonar-se que cap llei, cap tribunal de comptes ni cap jutge podia evitar que perdonessin els deutes.

Va començar, llavors, la festa dels tractes de favor i les curioses casualitats. L’any 2005 la Caixa va perdonar un deute de 7 M€ al PSC, que en aquell moment havia arribat al govern de la Generalitat. Anys més tard en Joaquim Nadal otorgaria a ABERTIS la renovació de peatges a les autopistes de la Generalitat així com convenis increiblement generosos per a la renovació d’autopistes. ¿Casualitat? Segur.

Però això no s’acaba aquí. En comparació amb el tamany dels partits, la coalició CiU té un deute immens. Per a entendre fins a quin punt la coalició CDC+UDC està en mans dels bancs hem de saber que per cada Euro que paguen els militants d’UDC, els bancs n’aporten 135€. No ens ha de sorprendre, doncs, que Duran i Lleida sigui l’abanderat en la defensa de les ajudes públiques als bancs, o que Salvador Alemany sigui el president del Consell Assessor Econòmic de la Generalitat de Catalunya. Aquest organisme és qui ha ‘recomanat’ privatitzar l’únic peatge públic que quedava a Catalunya, TABASA, l’únic que reverteix l’import del peatge en el finançament de les obres públiques. ¿Casualitat? Naturalment!

És, però, en el PP i el PSOE on la condonació de deutes a canvi de favors assoleix nivells d’escàndol. L’any 2006 el Banco Santander va perdonar un deute de 12 M€ al PSOE. Curiosament l’any 2010 un escàndol d’evasió d’impostos de la família Botín cap a Suïssa va acabar en un acord entre Hisenda i la Familia Botín per a una regularització amistosa d’aquesta evasió. L’any 2011, poc abans de que Zapatero passés a ser un incòmode record pel PSOE, es va aprovar en consell de ministres l’indult a Alfredo Sáenz, condemnat aquell mateix any a 3 mesos d’arrest domiciliari per acusacions falses. L’any 2006 la BBK va perdonar al PSOE un deute de 21M€. Més endavant la BBK compraria CajaSur a preu de saldo, rebent suculentes ajudes públiques per a eixugar el deute de la caixa de Còrdova, tot i ser el banc més solvent d’Espanya, i tenint màniga ample per a fer un dels EREs més agressius de  tota la banca.

De la democràcia a la partitocràcia i d’aquí a la plutocràcia.

L’economista Paul Krugman va denunciar ja al 2003 que el sistema de partits nord americà havia caigut en mans del sector financer i les classes més altes, qui a través de donacions multimilionàries i préstecs molt avantatjosos controlaven la política americana. A Espanya ens trobem davant una situació molt semblant.

Els bancs pressionen als partits a través del deute. No és d’estranyar que tot i els escàndols de corrupció bancària, repartiment de bonificacions o desviació de fons públics destinats a recapitalitzar els bancs en bancarrota cap a les pensions dels directius, els bancs reben més i més fons públics a canvi de res i l’únic ‘però’ que els hi posa el govern (amb l’ajuda del PSOE i CiU, casualment) sigui un insultant límit salarial de 500.000 € l’any per directius de bancs intervinguts. Ningú tira endavant una llei de dació, al contrari: es permet que els bancs expulsin a famílies senceres de les seves llars, mantenint intacta la seva hipoteca, però revenent aquestes vivendes buides a preus ficticis per a mantenir la bombolla inflada i poder seguir ingresant diners públics. A més, és fàcil comprovar que els bancs concedeixen més prèstecs als partits amics que als que són crítics, en comparació amb el seus vots i presència al Congrès, senat i Parlaments autonòmics.

La pregunta és ¿fins quan?

6 thoughts on “La gran abducció: El deute dels Partits

  1. La pregunta és: quin sistema alternatiu hi ha a això? Si eliminem ajudes públiques-> Els partits de dretes amb donants anònims sortirien reforçadíssims, ja que tenen més donacions privades. Si eliminem les donacions-> L’estat hauria de donar molts més recursos als partits.

    1. Jo crec que el sistema de finançament dels partits (públic i privat) actual funciona per què garanteix la representació democràtica. El problema ha sigut l’entrada dels bancs com a finançadors dels partits i dels casos de finançament il·legal (Palau, Gürtel…). Això és el que s’ha de perseguir, però… ¿si qui ho ha de perseguir no en té cap intenció? A les Balears l’oficina que va destapar la corrupció a Unió Mallorquina ha sigut desmantellada i a Catalunya l’oficina anti-frau segueix sense ningú que la dirigeixi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s