¡Cómo está Esquerra!


Ahir diumenge el secretari general d’Esquerra i candidat a les més que segures eleccions catalanes anticipades, Oriol Junqueres, va llençar un ‘repte’. El repte era crear una llista única de partits independentistes on s’hi sumarien CiU, ERC i ICV, on en Jonqueres estaria disposat a a ser el número 3 i deixar el primer lloc a Ramón Tremosa i el segon a Raül Romeva. Ningú va adonar-se que ni Reagrupament, ni SI, ni les CUP importen res per a Oriol Junqueres, l’important és incorporar a CiU a costa de neutralitzar el que queda d’esquerres al Parlament.

La reacció d’ICV no es va fer esperar i va declinar aquesta proposta en una matinera nota de premsa justificant que ICV està contra les retallades i vol ser l’alternativa a qui retalla, no pas pactar-hi. Les reaccions a twitter no es van fer esperar i ICV, de cop i volta, va passar a ser un partit espanyolista. La coartada d’ICV per a justificar el gir cap a la dreta que Junqueras està imposant a Esquerra va durar ben poc.

I és que oblidem que Oriol Junqueras entra a la política per la porta que es trobava al fons a la dreta i patrocinada pel Grup Godó. Membre de Sobirania i Progrés, format per membres d’Esquerra Independentista, el grupuscle dins d’Esquerra fundat per Uriel Bertran per a evitar la fugida de vots i militants cap a Reagrupament, on van marxar els membres més ‘de dretes’ d’Esquerra, va ser  col·laborador habitual de RAC1, a més de ser el director del pamflet Directe.Cat (venut al 2011 a una empresa de la construcció de Sant Cugat de la que no se’n saben gaires detalls, però de la que ens podem fer a la idea de la seva tendència ideològica). Junqueras va aterrar com a alcalde de Sant Vicenç dels Horts a partir d’un pacte amb CiU i ICV, pacte que ara vol repetir a nivell nacional oblidant les particularitats del món polític municipal.

No és difícil entendre d’on vénen les ànsies de la nova direcció d’Esquerra en esborrar tot rastre dels antics ‘botiflers‘ que van preferir tirar endavant el Tripartit i no pas un gran pacte CiU+ERC l’any 2007. Els membres d’aquells Esquerra són quasi tots fora, exceptuant Joan Tardà que va haver de conformar-se amb ser número 2 a la llista per Barcelona en una surrealista coalició amb Reagrupament. Joan Ridao, per exemple, va marxa d’Esquerra fastiguejat per situar-se ara en una independent proximitat amb ICV. Res de tot això ha aconseguit parar la sortida de vots d’Esquerra cap a CiU tot i que ara les enquestes donen una lleugera remuntada a les enquestes.

La nova ‘Esquerra’ vol un pacte amb CiU com sigui i ho ha deixat molt clar tants cops com ha tingut ocasió, potser per a preparar-se una butaca al costat d’altres membres d’ERC que han anat marxant a l’òrbita de CiU. Sigui amb els 10 escons actuals al Parlament o recolzant una nova convocatòria electoral, ERC serà el proper nou soci de CiU. Per a provar la fidelitat d’Esquerra, la coalició convergent li ha fet empassar un gripau ben gros quan ERC va evitar que Artur Mas hagués de comparèixer al Parlament a donar explicacions sobre el presumpte finançament il·legal de CDC a través de la trama del Palau de la Música. A més ara ERC es presenta a sí mateixa com articuladora de la gran marxa patriòtica de l’11 de setembre per la independència, incorporant a CDC a la marxa i, sobretot, tapant amb moltes i moltes estelades les retallades i les possibles noves revelacions al voltant de la trama del Palau. Una vergonya

Esquerracom fa temps vaig avançar des d’aquest blogestà fent un viratge cap a la dreta. El gir de 180º en la política i en l’actitud dels independentistes sembla proba de que, per desgràcia, la independència és una qüestió de la dreta. Sembla que no hi ha sortida d’esquerres ni projecte d’independència social, ans al contrari. Esquerra ha acceptat les retallades com a inevitables i és dòcil hostatge de CiU, qui no ha fet res més que confondre les seves sigles amb Catalunya. Una llàstima que Oriol Junqueras s’hagi encaparrat en fer d’Esquerra un trosset de la dreta neo feudal que representa CiU i no pas formar part de l’alternativa d’esquerres, potser sí sobiranista, a les retallades i el saqueig de l’estat social.

Si Oriol Junqueras i ERC en general volen ser presos seriosament per algú més que per la maquinària mediàtica del Godó i la comparsa de tietes de TV3, exigirien a CiU que trenqués els seus pactes amb el PP a Madrid, al Parlament i als ajuntaments xenòfobs com el de Badalona o Castelldefels, i no pas exigir a crits que ICV imiti a ERC i posi per davant la independència a qualsevol preu que ser d’esquerres.

9 thoughts on “¡Cómo está Esquerra!

    1. M’ha emprenyat molt la reacció d’aquests d’Esquerra enfontent-se de ICV ¡com si no hi haguès indepes a ICV i com si no fos un partit favorable a l’autodeterminació! Si volen independència i ‘partits coherents’ que exigeixin a CiU que trenqui amb el PP abans de portar-la a passejar-se a la gran mani de l’orgull trabucaire del dia 11S.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s