Els Països Baixos i el tomàquet radical


Començo aquest artícle amb una pregunta:

Us heu fixat que tots els partits o ciutadans europeus que no comparteixen les polítiques d’ajust que arriben des de Brussel·les (imposades per la tropa dirigida per l’ex-banquer de Goldman & Sachs Mario Draghi) són qualificats de euroescèptics?

A Grècia vàrem veure com Syriza, un partit d’esquerres i crític amb el memoràndum i les condicions del rescat, que proposava renegociar-lo i recuperar l’estat social. Tot això sense trencar la zona euro ni la Unió Europea, garantint el pagament de dels préstecs i mantenint la pau en el sí de la Unió. Van ser tractats de radicals i d’estalinistes per la premsa nacional grega i espanyola. El seu programa, es miri per on es miri, era homologable a la social democràcia europea de Willy Brandt dels anys 70 més que no pas als plans quinquenals estalinistes.

Avui la sorpresa l’ha donat El País, on entrevistaven al candidat del Partit Socialista Neerlandès, l’ex professor Emile Roemel, i el definien a ell i al seu partit, l’SP, com un partit ‘radical’ i ‘euroescèptic’. ¿Per què? Doncs perquè comparteix amb Syriza la seva crítica als ajusts imposats per Brussel·les i que limiten la capacitat d’endeutament dels estats al 3% del PIB i proposa revisar-ho. També demana invertir en polítiques socials per davant del pagament de préstecs, és contrari a l’ofec burocràtic de la UE i és partidari de l’acció directa a través de la política.

El SP (Partit Socialista dels Països Baixos) fundat al 1975, que té com a símbol no pas la rosa com els laboristes, o la falç i el martell com el comunisme tradicional, sinó un tomàquet, que mai havia aconseguit gaire protagonisme a unes eleccions on els democristians i els socialdemòcrates es reparteixen 60 escons dels 150 que té la Segona Càmera dels Estats Generals dels Països Baixos (l’equivalent al nostre Congrés); podria guanyar les eleccions del proper 12 de setembre. Als Països Baixos es repeteix el mateix fenomen que vàrem observar a Grècia, França i que es detecta a Espanya: l’esquerra tradicional, adscrita a la 2a Internacional i segrestada ideològicament per l’ortodòxia económica neo-liberal, és avançada per l’esquerra per re-fundacions i/o escissions del comunisme. A les properes eleccions generals als Països Baixos i segons el baròmetre polític d’Ipsos-Nederland del 17 d’agost (Enllaç en Neerlandès) el SP podria obtenir la 2a posició a la Segona Càmera i formar govern. Tant el Partit del Treball (PvdA) com el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD), que comparteixen amb el nostre PPSOE la seva obediència a l’austeritat i destrucció de l’estat del benestar imposada per Draghi, pateixen una brusca caiguda. La bona notícia és que el vot de dretes no marxa cap a les files del filo-feixista Wilders, qui perdria 8 escons. I aquí també els Pirates (PvdP) podrien aconseguir 2 o 3 escons.

Els Països Baixos sempre han sigut per a mi un referent polític i social del que hauria de ser la construcció europea. Potser són el poble més pragmàtic de tota la UE i sempre s’han avançat als moviments i canvis que s’han estès per tota la Unió. Al 2005 van votar contra la Constitució Europea i tot i que històricament han copiat les polítiques econòmiques d’Alemanya, han sigut els primers en ‘plantar-se’ contra les mesures d’austeritat imposades per Brussel·les, motiu de l’avenç electoral ja que les darreres eleccions generals es van celebrar al 2011. Ara els Països Baixos poden marcar  l’inici d’un gran canvi pan-europeu cap a l’esquerra democràtica de debò, ecologista, social i, clar que sí, Europea. És evident que les estructures tradicionals de poder contemplen amb por, per no dir amb terror, l’avenç dels partits minoritaris a tota Europa i no dubten en espantar a la ciutadania qualificant-los de ‘radicals‘ i ‘euroescèptics‘, com si aquells que estan destruïnt la Unió Europea a cop d’austeritat i retallada en fossin molt d’europeístes.

Tan de bó aquesta onada d’aire fresc i d’auge dels partits que conserven l’essència de l’esquerra social europea, de l’estat del benestar, del repartiment de la riquesa i, en el fons, el que representen els valors europeus de democràcia i llibertat, s’extengui pel nostre país ben aviat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s