¿Adèu a Intereconomía TV?


El publicista i comunicador conservador Miguel Ángel Rodríguez va anunciar al seu twitter que Intereconomía, la cadena del toro que ha fet de l’insult, la manipulació i la mentida la seva base editorial, tancaria abans de final d’any. Es va publicar que el grup Intereconomía havia obert un ERE voluntari per a que reduir la seva plantilla. Però la crisi del canal ultra conservador és visible a simple vista: és l’únic canal que no té suficient publicitat per a cobrir tots els espais publicitaris, emetent en el seu lloc blocs en blanc de 20″. Ni les desesperades campanyes de recollida de fons entre la seva audiència salvaran el canal de la fallida económica, que es prodria produïr el darrer trimestre d’aquest any.

¿Què ha dut a Intereconomia fins aquí? Aquestes poden ser algunes de les causes.

1. La difamació i el ridícul.

Va ser mític per lamentable l’episodi protagonitzat pel falangista Eduardo García Serrano on titllava de ‘puerca, zorra y guarra’ a la Consellera de Salut Marina Geli a causa d’una web d’informació sexual per a adolescents. L’incident va ser el ‘rien va plus‘, perquè tot i les disculpes d’Eduardo García en antena, la Generalitat no va retirar la denúncia.

Poc a poc, la cadena ha anat pagant una per una totes les difamacions emeses en directe tertúlia a tertúlia, copa de vi en copa de vi, minvant la seva capacitat econòmica i, de retruc, la seva imatge. Aquest any arribava la denúncia de la Asociación Nacional de Parados (ADESORG) acusant d’estafa a la cadena. Al setembre de 2010 Xavier Orcajo va assegurar en directe al president d’aquesta pintoresca associació d’aturats que Intereconomía muntaria una ‘tele marató’ contra l’atur i que els seus diners els donaria a aquesta associació. Però arribat el moment de la veritat i després d’uns resultats lamentables (720.000€ en front dels 9 milions que pot recaptar TV3 a la seva Marató), va donar els diners a Cáritas, ignorant la promesa del propi ideòleg de la marató.

Pel camí ens deixem la trampa de Wyoming a Xavier Orcajo, qui dia sí dia també qualificava de ‘puta’ a Beatriz Montañez i demanava ‘pujar la dosi de bromur’ a Wyoming, les crides a un cop contra Zapatero, el professor Neira desvocat -que finalment va ser expulsat de la cadena per ultra-, atacs a UPyD, a la oposició Xilena durant la dictadura, al propi Rei… i un darrer ridícul al 2011 perpetrat per El Mundo Today, menys conegut que el Wyoming.

2. L’efecte ‘La Noria’.

L’efecte ‘La Noria’ és la capacitat de les xarxes socials de boicotejar un producte o marca per anunciar-se i patrocinar un programa de televisió que demostra falta d’ètica professional. El cas de La Noria, que al novembre de 2011 es va quedar sense anunciants després de pagar una suma milionària a la mare de ‘El Cuco’, principal implicat en la mort de Marta del Castillo. Des de llavors i sense que en siguem massa conscients, els anunciants miren amb lupa què patrocinen i això està passant una factura impagable a la tele del toro i els fatxes.

¿Qui voldria anunciar-se en un canal on els seus tertulians es declaren adoradors de la ideologia de José Antonio Primo de Rivera? ¿O que donen lliçons per a curar la homosexualitat? ¿O que tracten a les dones com a simples gerros? Si mireu la publicitat d’aquest canal i les vegades que un mateix anunci es repeteix en una mateixa franja horària, podreu arribar a saber l’estat de salut d’aquell canal. Quantes més repeticions en un mateix bloc publicitari, menys audiència i més barata la publicitat. A Intereconomia, a part dels blocs ‘en blanc’ per falta d’anuncis, els únics anunciants de certa ‘entitat’ són El Corte Inglés y Telefónica, la resta han desaparegut.

Al maig es va especular amb que Punto Pelota i El Gato al Agua sortirien de la cadena per a entrar a un altre canal, possiblement Telecinco. Però ¿tenen cabuda aquests canals a una televisió ja castigada per la pèrdua d’anunciants i el desgast del model de ‘tele-contenidor’?

3. Atrapats en el seu discurs i sense amics.

És poc coneguda la sortida del canal d’un dels seus fundadors, Enrique de Diego, qui va declarar que ‘Intereconomia ha muerto‘. Va responsabilitzar del fracàs de la cadena a una concatenació de decisions preses per uns directius megalòmans i comparava la situació amb la pel·lícula ‘El Hundimiento’. Això en la vessant econòmica. En la vessant política -no oblidem el lema de tot el Grupo Intereconomía ‘Orgullosos de ser de derechas’- Intereconomía està atrapada en les seves pròpies mentides, havent-se convertit en una burda comparsa del PP.

¿Qui recorda ara com el Intereconomía convertia la llei del tabac en una catàstrofe nacional o com una prima de risc o les dades de l’atur amb Zapatero al govern mereixien poc menys que una intervenció militar? ¿Qui recorda que era Intereconomía el canal que més insultava a Rajoy? Ara, amb l’atur disparat, el deute descontrolat, el PP governant en contra de tot allò que va dir en campanya… ¿on està la bel·ligerància d’Intereconomia? Simplement no hi és ni hi serà.

Guanyades les eleccions, els presentadors d’Intereconomia han descobert que el govern no els hi farà cap regal, cap ajudeta, cap moviment de càrrec des del canal del toro cap a TVE o RNE com ells mateixos van creure i ‘filtrar’. Els escollits són, curiosament, membres de Telemadrid i de la tele d’Esperanza Aguirre.

4. De la ‘crispació’ a la ‘indignació’.

Quan la dreta no governa a Espanya, es produeix ‘la crispació’. Durant la legislatura 2004-2008, quan el PP actuava al dictat de la caverna mediàtica (Libertad Digital, Intereconomía, Cope, La Razón…), es va convertir qualsevol mesura presa pel govern Zapatero en un casus beli: l’Estatut, el matrimoni gay, el divorci, l’avortament, la negociació amb ETA… Ràdios i teles com Intereconomía es nodrien d’aquella tensió i d’aquell ambient irrespirable. La seva audiència en aquells moments, especialment en el període 2009-2011 quan l’emissió estatal estava ja consolidada, arribava sense problemes entre l’3% i el 5% amb pics del 8%, sent el canal minoritari de TDT més vist. Avui està a la cua amb un 1,4% de mitjana. A la prensa, La Gaceta está per sota de diaris de tirada local com El Punt-Avui i Intereconomía Radio está per sota de Euskadi Irratia. Xifres desastroses per a un canal d’emisió estatal.

El PP no va desaprofitar l’ocasió i es va posar en braços d’aquesta tropa esperant un rèdit electoral. Però passades les eleccions la crispació que va acompanyar a Rajoy en la seva plàcida i dolça arribada a La Moncloa s’ha dissipat i en el seu lloc ha aparegut la ‘indignació’. Aquesta indignació, al contrari que la ‘crispació’ amb totes les seves formes en que es manifestava, va d’esquerra a dreta i afecta ja de forma visible a l’electorat popular. Els grups mediàtics de la caverna no solament no l’entenen i el criminalitzen, sinó que apareixen bloquejats i superats per la situació. Dit d’altra manera: ja no enganxen ni ‘als seus’.

Epileg

El cas d’Intereconomía i el seu més que proper tancament pot ser un motiu d’alegria. Per a mi és un motiu de tranquil·litat. La ideologia d’aquest grupuscle ultra montà i reaccionari és perillós per a la democràcia no perquè siguin de dretes, sinó perquè són uns feixistes. Però alerta. La ciutadania ha d’estar ben informada i la pluralitat de mitjans és el que ha de caracteritzar una democràcia moderna i madura.

Que desaparegui Intereconomía no és, donades les seves característiques, una mala notícia. La mala notícia és que no hi ha cap substitució a aquesta pèrdua. En el lloc d’Intereconomía hauria de néixer un canal de dretes i liberal (sí!) i que al seu costat el ciutadà pugui trobar un canal d’informació d’esquerres i progressista. Que sigui la pluralitat el que caracteritzi la televisió i la informació i no pas el monolitisme en el que la televisió i la informació s’ofeguen avui dia.

I una perla per a acabar. La Vedette de la dreta cateta Pilar Rahola a Intereconomia promocionant la seva darrera compilació de texts racistes de la única manera en que sap fer-ho: presentant-se com una víctima.

4 thoughts on “¿Adèu a Intereconomía TV?

  1. Crec que t’oblides d’una hipòtesi cada cop més plausible: l’absorció d’Intereconomia per part de RTVE!
    Aquest canal ha esdevingut un “McCarthy”, un ariet ultra de la oposició contra l’esquerra al Govern però una llosa molesta un cop la dreta ja és al poder

    1. En absolut! Intereconomía no compta en res pel projecte mediàtic del PP per RTVE. Aquí està precisament la seva desgràcia.

      Durant el primer trimestre de l’any va sonar amb molta força que programes com ‘El Gato al Agua’ anirien cap a TVE, però es sap que això s’ho van inventar ells mateixos. Els “”professionals”” que estan entrant a RTVE són els de Telemadrid.

  2. Intereconomia desapareix! Sí que em sap greu… No per mi, que no l’he connectada mai, sinó per tots aquests nacionalistes radicals que es passaven el dia escoltant-la per torns per alimentar el seu victimisme i justificar els seus exabruptes en la convicció que “els espanyols ens odien/ ens maltracten/ no ens poden veure”. De fet, jo només m’assabentava dels continguts d’Intereconomia per les reaccions que suscitava en l’extrema ceba.

    Sí, és molt dur quedar-se sense una font de greuges tan abundosa. Ara n’hauran de buscar una altra que la substitueixi, però, coneixent-los, m’imagino que no trigaran gaire a trobar-la.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s