Gallardón: Mal actor, pitjor ministre


–Respecto a la Ley del Aborto, ¿su Ministerio sigue en la idea de volver a la que había antes de la vigente ley de plazos? –Sí. El TC estableció una doctrina con relación a cómo debe regularse la protección del concebido y ha establecido que no siendo un valor absoluto la vida del concebido, y que hay supuestos en los que, entrando en conflicto con otros conflictos, el legislador opte por uno u otro, no es tampoco un valor que pueda ser desprotegido, que es, literalmente, lo que ha establecido una ley de plazos. Por tanto, la legislación volverá a un sistema de supuestos, que no será exactamente el que estaba vigente con anterioridad a la ley de plazos, porque la experiencia nos demuestra que algunos de esos aspectos deben ser revisados.

–¿Cuáles son algunos de esos aspectos? –Le anticipo uno. No entiendo que se desproteja al concebido, permitiendo el aborto, por el hecho de que tenga algún tipo de minusvalía o de malformación. Me parece éticamente inconcebible que hayamos estado conviviendo tanto tiempo con esa legislación. Y creo que el mismo nivel de protección que se da a un concebido sin ningún tipo de minusvalía o malformación debe darse a aquel del que se constate que carece de algunas de las capacidades que tienen el resto de los concebidos.

Entrevista a Gallardón a La Razón 22 de juliol de 2012

M’ha vingut al cap com una campanada de cap d’any el dia que parlant amb un amic els dos vàrem assumir que Gallardón, tot i ser de dretes, no era la ‘dreta rància’ que pot representar un Acebes, Aznar o Botella. Vaja, que durant molts anys Gallardón va semblar a la vista de molts sectors fins i tot de l’esquerra una opció homologable a la dreta cristiano-demòcrata europea.

La màscara per fi ha caigut i Gallardón s’ha revelat com un polític digne del seu partit i de qui Fraga va veure grans virtuts. Hem de tenir molt present que el PP i la dreta més repugnant i recalcitrant ha hagut d’empassar-se el matrimoni homosexual, reconegut pel Constitucional i que d’haver-se anul·lat hagués creat un incendi social de difícil control. Per això amb la dona no es pensen tenir cap contemplació. La dreta recalcitrant representada en aquells grupuscles sorgits dels anys 50, polítics ‘peperos’ nostàlgics del Caudillo o les nostres estimables mariques amb faldilla i crucifix, pressionen al govern per a que tracti a la dona com als anys 50: pobres tontetes, menors d’edat eternes que requereixen d’un home que les supervisi i decideixi per elles. Periodistes de renom com Julia Otero es fan ressò d’aquest retrocés brutal en el tracte legal de la dona.

Tampoc se’ns pot passar de llarg que amb la situació tan volàtil que estem vivint l’anunci de Gallardón sobre que la reforma de la llei de l’avortament serà més restrictiva que la de 1986, pot ser perfectament una cortina de fum davant un govern anul·lat, un president desaparegut i una prima de risc en valors d’infart. Però Gallardón ha decidit donar una campanada i aplicar no una llei homologable a la d’altres estats d’Europa, sinó fer una llei que de l’avortament més restrictiva que la de Polònia i que ens apropa a Malta, Andorra o Bielorrússia, on l’avortament està prohibit.

¿Tornaran les dones a avortar a Londres? Si es tira endavant una llei tan restrictiva, no podem descartar tornar a la foscor dels anys 60 o 70. La intenció i exigència dels grupuscles anti avortistes (hauríem de parlar d’anti dones!) és que es persegueixin als metges i les clíniques avortistes com, de fet, es fa a algunes comunitats governades pel PP on es persegueixen totes les actituds mèdiques que l’ultra dreta catòlica considera criminals (cures pal·liatives, avortament…). El centrista centrat Gallardón s’ha posat a les ordres dels grups pro vida, aquells per a qui la seva màxima preocupació és el fetus des de que és concebut fins que neix. Un cop a nascut ¿a qui li importa si el nen té o no una bona educació o si passa gana? Els grups anti avortistes i pro vida haurien de tenir una mica més de vergonya i preocupar-se una mica més sobre com les retallades estan afectant l’educació d’aquests nens a qui diuen protegir.

Gallardón, qui es presentava com un centrista centrat, ha resultat ser la mateixa pasta dretana, rància i estúpida que parla de les dones i la seva maternitat com un pare orgullós a qui només li preocupen que les seves filles es casin. El nostre problema és que si Gallardón és el moderat d’un govern PP que ha vingut a passar comptes amb els 7 anys de Zapatero, ¿com deuen ser tota la resta de Ministres? Sí, la resposta és la que estàs pensant: els altres ministres són tan perillosos com Gallardón, però és que a més Gallardón és mal actor.

One thought on “Gallardón: Mal actor, pitjor ministre

  1. sempre em va sorprendre que es vegués a Gallardón com el moderat del pp… Vaig tenir discusions amb un munt de penya al respecte, …però per què jo veia al fatxa i els altres al centrat moderat? no ho sé. Si sé que jo veia al fatxa en el rerafons (i no tan rerafons) de totes les entrevistes que llegia, el fons, la base, del que deia als 90 i 00, no era diferent del que diu ara, en alguns cops maquillat, potser si, però en essència, el mateix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s